La interferència del TC al Parlament: precedents de la crisi constitucional
Al Parlament s'han hagut de suspendre plens, declaracions, investidures, lleis, comissions i mocions
El Tribunal Constitucional ha aturat un debat de les Corts generals per primera vegada en democràcia i tant el president Aragonès com el govern asseguren que Catalunya ha estat un "banc de proves" que ha portat fins aquí. Junts per Catalunya, a més a més, acusa el president Pedro Sánchez i els socialistes d'haver-ne estat "còmplices".
El PSC, en canvi, nega que es pugui fer cap paral·lelisme amb el 2017, perquè diu que les lleis del Parlament eren "il·legals" i volien "trencar l'ordre constitucional". A quins fets es refereixen els uns i els altres? Tot seguit els repassem.
El ple suspès al Parlament
El Tribunal Constitucional va suspendre el ple que estava previst per al 9 d'octubre del 2017, en el qual el president Puigdemont havia de "valorar els resultats de l'1 d'octubre i els seus efectes".
El tribunal va estimar el recurs d'empara que havia presentat el PSC i, per la via d'urgència, va prendre la decisió de no permetre aquest ple, que, segons els magistrats, "pretenia procedir a la declaració formal d'independència".
Carme Forcadell, aleshores presidenta del Parlament, va canviar el títol del ple i el va convocar per l'endemà, 10 d'octubre del 2017. Va ser el dia que el president Puigdemont va deixar en suspens la declaració d'independència, que s'acabaria aprovant el 27 d'octubre, el mateix dia que el Senat donava llum verda a l'aplicació del 155.
El primer debat
La primera vegada que el TC va haver de decidir sobre si es podia celebrar un ple del Parlament o no va ser el 2015, amb la declaració d'inici del procés.
El Tribunal va permetre el ple. Va rebutjar el recurs que havien presentat PSC, PP i Ciutadans.
Aquella resolució de "ruptura", impulsada per Junts pel Sí i la CUP, es va votar el 9 de novembre del 2015, un any després de la consulta del 9N, i just després de les eleccions "plebiscitàries" del 27 de setembre del 2015.
Va ser després que el tribunal va considerar aquest text inconstitucional.
La investidura de Carles Puigdemont
El Tribunal es va pronunciar en contra de la investidura de Carles Puigdemont si es feia a distància. Va argumentar que només podia recuperar la presidència de la Generalitat de forma presencial. Per això, l'aleshores president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar la sessió del 30 de gener del 2018.
També, el 9 de maig del 2018, el tribunal va suspendre la reforma de la llei de la Presidència, que hauria permès investir Puigdemont a distància.
Les lleis de la "desconnexió"
Es van poder votar la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica en els plens del 6 i 7 de setembre del 2017, just abans de l'1 d'octubre. Va ser després que el Tribunal Constitucional les va suspendre.
Sí que el TC havia tombat els passos previs d'aquestes lleis: el 24 de desembre del 2016 va suspendre les tres ponències preparatòries impulsades per Junts pel Sí i la CUP, per redactar una llei per a la Hisenda catalana, una llei per a la Seguretat Social i la llei de transitorietat.
El tribunal també va aturar cautelarment la reforma del reglament de l'estiu del 2017 que permetia aprovar-les per la via d'urgència. Ho va decidir per unanimitat, a partir d'un recurs del govern de Mariano Rajoy.
Sense comissió d'investigació sobre monarquia
El Parlament no va poder tirar endavant la comissió d'investigació sobre la monarquia espanyola, per tractar sobre els seus presumptes casos de corrupció.
El Tribunal, per unanimitat, el 2 d'octubre de 2019, va declarar inconstitucional la creació d'aquesta comissió, que havia estat aprovada mig any abans amb els vots de Junts, Esquerra, els Comuns i la CUP.
La comissió ni va poder començar els treballs, perquè el TC la va suspendre immediatament quan va admetre un recurs del govern espanyol. Segons l'executiu de Pedro Sánchez, el Parlament s'havia excedit en les seves competències.
Advertència abans d'un ple
El Constitucional va reclamar a la comissió d'estudi del procés constituent, presidida per Lluís Llach, que respectés la Constitució. El TC ho va demanar abans que les conclusions d'aquesta comissió anessin al ple.
Els magistrats també van recordar a la mesa de Carme Forcadell que havia de "vetllar perquè la seva actuació es desenvolupés en el marc de la Constitució".
Autodeterminació i monarquia
El TC, el 2019, també va advertir la mesa de Roger Torrent que havia d'impedir tramitar una moció sobre l'autodeterminació i una altra moció en contra de la monarquia.
Les mocions, però, es van tramitar i Torrent, com Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, van haver d'anar a judici. El Tribunal Superior de Justícia, però, els va absoldre perquè va considerar que les advertències del TC no tenien "un mandat clar i específic" i que, per tant, no van voler desobeir el Constitucional.
L'Estatut de Catalunya
Els grups independentistes situen el primer precedent quan el Tribunal Constitucional va emetre la sentència que retallava l'Estatut el 28 de juny del 2010, quatre anys després que el text fos referendat per la ciutadania de Catalunya (18 de juny de 2006) i després que fos aprovat al Congrés i al Senat, i també pel Parlament el 30 de setembre del 2005.
