Vuitè i més potent atemptat d'ETA aquest any
L'atemptat que aquesta matinada ha provocat 46 ferits lleus i importants danys materials a la caserna de la Guàrdia Civil de Burgos és el vuitè que comet ETA en el que va d'any i el més important en quantitat d'explosiu utilitzat: uns 200 quilos, segons les primeres estimacions. A diferència, però, de l'atemptat del 19 de juny que va provocar la mort l'inspector de la brigada d'informació de la Policia Nacional, Eduardo Puelles, l'atemptat de Burgos no ha fet víctimes mortals. És el segon amb furgoneta bomba, després del que va afectar la seu de Ferrovial Agromán a Madrid el passat 9 de febrer i que va fer també importants danys materials.
El primer dels atemptats d'ETA el 2009 va tenir lloc el 16 de gener, quan els terroristes van col·locar un artefacte explosiu al costat d'un repetidor de televisió de Santa Bàrbara d'Hernani, a Guipúscoa, en els voltants de la qual havien amagat dues bombes-parany, amb al voltant de 14 quilos d'explosius. Només va causar danys materials.
El segon va tenir lloc el 9 de febrer. ETA va detonar una furgoneta bomba davant la seu de la constructora Ferrovial Agromán a Madrid, a la zona del Campo de las Naciones, sense fer víctimes però sí importants danys materials, valorats en més de 4 milions d'euros. Ferrovial Agromán participa en les obres de construcció del tren d'alta velocitat del País Basc, amenaçada per ETA. L'atemptat va tenir lloc tot just unes hores després que el Tribunal Suprem anul·lés les candidatures pròximes a la banda terrorista per a les eleccions basques de l'1 de març.
Dues setmanes després, el 23 de febrer, ETA va atemptar contra la Casa del Poble, seu del PSE, a Lazkao, a Guipúscoa. Va provocar destrosses a la seu i importants danys materials en habitatges propers. No hi va haver ferits.
Després de les eleccions basques, el 26 de març, ETA va fer esclatar una bomba amb dos quilos d'explosiu, al costat de la casa de l'empresari Juan Manuel Arana, president de Drassanes de Murueta, a Amorebieta, Biscaia. Aquest atemptat tampoc va fer víctimes, però sí petits danys materials a l'habitatge.
El 6 de maig, ETA atempta contra un repetidor situat en un port de muntanya del municipi càntabre de Guriezo, limítrof amb el País Basc, un dia després de la investidura del socialista Patxi López com a lehendakari. Va provocoar danys a la base del repetidor, en un mur d'un edifici adjacent i un forat al sòl.
Un únic atemptat mortal
El primer i únic atemptat mortal del 2009 va tenir lloc el 19 de juny, quan ETA va matar amb una bomba adhesiva l'inspector de la brigada d'informació de la Policia Nacional Eduardo Puelles. L'explosió es va produir passades les 9 del matí en un vehicle que estava aparcat al carrer Santa Isabel, al municipi d'Arrigorriaga. La víctima va quedar calcinada a l'interior del cotxe. La bomba, d'entre un quilo i mig i dos d'explosiu, estava col·locada al costat del dipòsit de combustible del cotxe de l'agent.
L'últim atemptat abans del d'avui va tenir lloc el 10 de juliol, quan ETA va atemptar contra la seu del PSOE a Durango, amb una bomba de tres quilos d'explosiu. L'acció només va causar destrosses materials.
Així doncs, l'atemptat de Burgos és un dels que ETA ha preparat amb més ganes de fer mal, sobretot si es té en compte el volum d'explosiu utilitzat. Els 200 quilos dels quals es parla és una quantitat important, que supera en escreix la resta d'accions terroristes d'aquest 2009. De tota manera, queda lluny dels 800 quilos que es van utilitzar en l'atemptat a l'aparcament de la terminal T4 de l'aeroport de Barajas, el 30 de desembre del 2006, que va acabar amb la vida de dues persones.
El segon va tenir lloc el 9 de febrer. ETA va detonar una furgoneta bomba davant la seu de la constructora Ferrovial Agromán a Madrid, a la zona del Campo de las Naciones, sense fer víctimes però sí importants danys materials, valorats en més de 4 milions d'euros. Ferrovial Agromán participa en les obres de construcció del tren d'alta velocitat del País Basc, amenaçada per ETA. L'atemptat va tenir lloc tot just unes hores després que el Tribunal Suprem anul·lés les candidatures pròximes a la banda terrorista per a les eleccions basques de l'1 de març.
Dues setmanes després, el 23 de febrer, ETA va atemptar contra la Casa del Poble, seu del PSE, a Lazkao, a Guipúscoa. Va provocar destrosses a la seu i importants danys materials en habitatges propers. No hi va haver ferits.
Després de les eleccions basques, el 26 de març, ETA va fer esclatar una bomba amb dos quilos d'explosiu, al costat de la casa de l'empresari Juan Manuel Arana, president de Drassanes de Murueta, a Amorebieta, Biscaia. Aquest atemptat tampoc va fer víctimes, però sí petits danys materials a l'habitatge.
El 6 de maig, ETA atempta contra un repetidor situat en un port de muntanya del municipi càntabre de Guriezo, limítrof amb el País Basc, un dia després de la investidura del socialista Patxi López com a lehendakari. Va provocoar danys a la base del repetidor, en un mur d'un edifici adjacent i un forat al sòl.
Un únic atemptat mortal
El primer i únic atemptat mortal del 2009 va tenir lloc el 19 de juny, quan ETA va matar amb una bomba adhesiva l'inspector de la brigada d'informació de la Policia Nacional Eduardo Puelles. L'explosió es va produir passades les 9 del matí en un vehicle que estava aparcat al carrer Santa Isabel, al municipi d'Arrigorriaga. La víctima va quedar calcinada a l'interior del cotxe. La bomba, d'entre un quilo i mig i dos d'explosiu, estava col·locada al costat del dipòsit de combustible del cotxe de l'agent.
L'últim atemptat abans del d'avui va tenir lloc el 10 de juliol, quan ETA va atemptar contra la seu del PSOE a Durango, amb una bomba de tres quilos d'explosiu. L'acció només va causar destrosses materials.
Així doncs, l'atemptat de Burgos és un dels que ETA ha preparat amb més ganes de fer mal, sobretot si es té en compte el volum d'explosiu utilitzat. Els 200 quilos dels quals es parla és una quantitat important, que supera en escreix la resta d'accions terroristes d'aquest 2009. De tota manera, queda lluny dels 800 quilos que es van utilitzar en l'atemptat a l'aparcament de la terminal T4 de l'aeroport de Barajas, el 30 de desembre del 2006, que va acabar amb la vida de dues persones.
