Wagner contra el Kremlin, una història perillosa i imprevisible 

Hi ha més incògnites que certeses sobre què pot comportar l'alçament de Ievgueni Prigojin, el líder del grup de mercenaris Wagner, contra el Kremlin. Les anàlisis de primera hora es poden veure superades pels esdeveniments en poques hores.

De moment, però, es constata que les crítiques duríssimes de Prigojin a la gestió de la guerra d'Ucraïna que feia el Ministeri de Defensa rus han desembocat en el més inesperat dels escenaris: un enfrontament militar directe entre dos bàndols que, sobre el paper n'eren només un.

Fa uns dies, des de Moscou s'advertia que calia integrar els efectius paramilitars en les forces regulars russes i sota un mateix i únic comandament: l'Estat Major rus. En altres paraules, això volia dir acabar amb el Grup Wagner i la seva manera d'actuar, relativament autònoma. Prigojin es rebel·la, en primer lloc, contra aquesta directriu, abans que es faci efectiva. 

Wagner, un gegant alimentat pel Kremlin

Putin paga ara les conseqüències d'haver alimentat fins a l'extrem una estructura que ha arribat a ser un exèrcit paral·lel. Ha subrogat en ell la defensa dels interessos del Kremlin no només a Ucraïna, sinó també en múltiples fronts africans i d'altres llocs del món.

La capacitat militar dels Wagner, la seva ferocitat i falta d'escrúpols, estan contrastats. Prigojin, personalment, ha reclutat milers d'efectius entre els reclusos de les presons russes. La seu de Wagner a Sant Petersburg és un edifici megalòman, centre d'adoctrinament patriòtic i militar.

I què passarà a partir d'ara?

Sembla poc probable que es pugui reconstruir la relació entre Prigojin i el Kremlin. Però "poc probable" no vol dir impossible quan es parla de Rússia. Que les dues parts trobin algun compromís que permeti tornar al punt zero, a l'atenció concentrada de nou en el camp de batalla d'Ucraïna i superar aquesta crisi és una possibilitat remota. I més encara quan s'ha llançat una ordre de detenció contra el líder paramilitar, per traïció. 

En canvi, sí que podem veure escenes que fan pensar en una guerra civil: forces russes atacant russos en territori rus. De fet, ja les hem vist, amb helicòpters disparant contra una columna de paramilitars a la ciutat de Vorónej, a només 500 quilòmetres de Moscou.

Una guerra civil?

Putin ha fet referència expressament a la necessitat d'evitar una guerra civil. Però el risc augmentarà si sorgeixen suports als paramilitars, si aquests aconsegueixen fer-se amb altres objectius, o si alguna unitat de l'exèrcit canvia de bàndol. Tot plegat crearia un escenari inèdit, en què no es pot descartar que aflorin moviments, avui invisibilitzats, d'oposició al règim, i on totes les hipòtesis, des de la declaració de la llei marcial a tot el país fins a un cop d'estat, estarien obertes.

Putin, símbol caigut d'estabilitat

Que Rússia es vegi abocada a una situació caòtica, en plena invasió d'Ucraïna i amb l'OTAN donant suport a Zelenski i reforçant efectius a l'altra banda de la frontera, fa pensar en una situació encara més volàtil i perillosa que l'actual.

Des de la seva arribada al poder, Putin havia representat l'estabilitat, la reconstrucció de l'ordre després de la caiguda de l'URSS i de l'època de Boris Ieltsin, la recuperació de l'orgull nacional i el retorn del país al grup de les potències que han de ser tingudes en compte.

Avui, en canvi, tot això trontolla. Una empresa privada -això és Wagner, al capdavall- li fa un torcebraç inèdit, conquereix una ciutat i posa en qüestió la seva autoritat. Les hores a venir seran decisives, per saber el desenllaç d'una crisi russa només comparable en el passat més immediat, el cop d'estat de 1991, que va acompanyar la desaparició de la Unió Soviètica.