Segon dia negre a les borses mundials: Wall Street s'afegeix a la caiguda i perd gairebé un 6%

Les principals borses mundials continuen en vermell. La guerra comercial de Donald Trump i la seva política aranzelària han sacsejat els parquets de les grans economies del planeta.

Els principals indicadors de Wall Street han caigut gairebé un 6% aquest divendres en una altra sessió marcada per l'impacte dels aranzels globals fixats per Trump. 

Al tancament de la jornada, l'índex S&P ha perdut un 5,97%, el Nasdaq cau un 5,82% i el Dow Jones d'Industrials ha baixat un 5,5%. 

Des de dimecres, quan el president nord-americà va anunciar els nous aranzels, Wall Street ha perdut uns 6,4 bilions de dòlars de valor, un rècord històric, segons The Wall Street Journal. Des de la data d'investidura de Donald Trump, la xifra de pèrdues s'aproxima als 10 bilions de dòlars. 

Energia, financeres i tecnològiques, les més afectades

Després de la patacada aquest divendres a les borses asiàtiques i europees, la borsa de Nova York ha obert un dia més amb fortes caigudes. El Dow Jones ha començat perdent més de 1.000 punts, una caiguda del 2,66%. Entre els altres índexs de referència, l'S&P 500 ha obert amb pèrdues del 3,01%, fins a arribar als 5.223 punts, i el Nasdaq ha baixat un 3,32%, fins als 16.001. Això, l'endemà que Wall Street visqués aquest dijous la seva pitjor jornada des del 2020, en el context de la pandèmia. 

Entre les empreses que cauen amb força destaquen les tecnològiques, les financeres i les d'energia. 

Per empreses, destaquen les pèrdues de Tesla (-10,4%) i Nvidia (-7,4%) . També cau la gran banca, amb pèrdues importants a Citigroup (-8,01%), i JP Morgan (-7,5%). Les energètiques Conoco Philips perd un 9,5% i Chevron un 8,3%.

El preu del Petroli Intermedi de Texas recula un 7,41%, fins als 61,99 dòlars el barril, el preu més baix des de l'any 2021.

Davant aquesta situació, el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, ha predit que els aranzels comportaran creixement econòmic més baix i una inflació més gran que es podria mantenir en el temps. Tot i això, ha defensat que encara "és aviat" per decidir la política monetària que caldrà aplicar a partir d'ara.

La resposta de la Casa Blanca no s'ha fet esperar. Trump ha instat Powell a retallar tipus d'interès perquè --diu-- és el "moment perfecte" per fer-ho.

L'Ibex-35, entre els més castigats

D'altra banda, els parquets europeus han tornat a anar a la baixa, amb les borses italiana i espanyola liderant les pèrdues. 

A Madrid, l'Ibex-35 s'ha tornat a tenyir de vermell. Després de la sotragada de dijous, l'índex borsari de referència a Espanya ha tancat aquest divendres per sota dels 12.500 punts, amb una caiguda del 5,83%. Es tracta de la caiguda diària més forta en cinc anys. L'anterior va ser el març del 2020, coincidint amb l'inici de la pandèmia i el confinament.

El sector de la banca és el que ha portat l'Ibex-35 a valors negatius entorn del 10% en tots els bancs. Lidera les pèrdues del dia el Sabadell, que s'ha desplomat un 10,97%. De fet, el sector ha ocupat els cinc primers llocs pel que fa a les pèrdues. El segueixen Unicaja (-10,56%), Caixabank (-10,3%), BBVA (-9,37%) i Bankinter (-9,31%).

Entre la resta de valors, destaquen les pèrdues en un altre banc, el Santander (-8,77%), Repsol (-5,56%), Telefónica (-3,8%) i Iberdrola (-3,57%). 
 

La resta de borses europees també es tenyeixen de vermell

A París, el CAC 40 ha tancat amb un fort descens del 4,26%. El grup bancari Société Générale s'ha enfonsat un 10,45% i ha liderat les pèrdues a la capital francesa. BNP Paribas ha perdut un 6,82% i Crédit Agricole un altre 4,46%. A més, el temor a una recessió ha arrossegat també altres valors més sensibles a una crisi global com Unibail-Rodamco-Westfield (-9,25 %) o Saint Gobain (-7,74 %). En el sector automobilístic, el gegant Renault tampoc no se salva de les pèrdues i ha baixat un 2,83%. En total, els 40 valors del principal índex borsari a París han tancat amb pèrdues.

A la borsa de Frankfurt, el DAX 40, ha registrat pèrdues del 4,95% aquest divendres, arrossegat també pel sector bancari. Deutsche Bank s'ha ensorrat un 9,8%, Deutsche Börse --gestor de la Borsa de Frankfurt-- ha cedit un 7,2%, i Commerzbank ha perdut un 5%. L'índex de referència al país ha caigut fins als 20.641,72 punts i acumula una pèrdua setmanal de més del 8%. 

La borsa de Milà ha liderat les pèrdues aquest divendres a les borses de tot Europa, amb una caiguda del 6,53% i una forta patacada per sobre del 12% en alguns bancs com Azimut (-12,60%), Leonardo (-12,41%) i Banca Monte Paschi Siena (-12,20%).

Entre les altres borses europees, la de Londres s'ha ensorrat un 4,95% i la de Zúric un 5,14%.

L'Euro Stoxx 50, índex en què cotitzen les empreses europees de major capitalització, ha perdut aquest divendres un 4,60%.

La borsa de Tòquio lidera les pèrdues a Àsia

Les borses asiàtiques han tancat aquest dijous amb caigudes generalitzades arran de l'anunci de Trump. La Nikkei 225, de Tòquio, és la que més ha baixat, i aquest divendres ha arribat a perdre més d'un 4%. 

Ha caigut fins a un 10% setmanal, el pitjor rendiment des del març del 2020. Les empreses japoneses més castigades són del sector de l'automoció, com Honda, Nissan o Toyota.

A Corea del Sud, la borsa de Seül registra pèrdues al voltant de l'1% després de repuntar per la destitució del president Yoon Suk-yeol.

Ni la de Shanghai ni la de Hong Kong operen aquest divendres, perquè és festiu, però dijous van tancar amb una reculada del voltant d'un 1,5%.
 

Wall Street viu el pitjor dia des de la pandèmia

Wall Street ha viscut aquest dijous el pitjor dia des de la pandèmia de la covid en una jornada de fortes pèrdues per als gegants tecnològics i les empreses amb gran dependència de les importacions.

El Nasdaq, l'índex que agrupa les principals empreses tecnològiques del país, ha tingut una caiguda del 5,97%, arrossegat pels sotracs d'Apple (-9,3%), Amazon (-9%), Meta (-9%) o Nvidia (-7,8%).

L'índex S&P 500 ha tancat amb pèrdues del 4,84%, la baixada més important des del juny del 2020. Les empreses Gap (-20,3%), Nike (-14,4%) o Target (-10,8%) també han viscut patacades importants.

Pel que fa al Dow Jones, ha patit un descens del 3,98% i les empreses d'energia, tecnologia, industrials o financeres han experimentat les pitjors caigudes.

La mala jornada als parquets ja s'ha notat des de primera hora. Després de l'anunci dels nous aranzels per part del president nord-americà, les principals borses nord-americanes han obert la sessió d'aquest dijous amb fortes caigudes, de gairebé el 5%.

La mateixa situació s'ha viscut al Canadà. La borsa de Toronto, la més important del món per a valors miners, va tancar el dijous amb una caiguda del 3,84% i una pèrdua de 971,41 punts, la més gran dels últims cinc anys, des de l'inici de la pandèmia de la covid.

La reacció dels mercats als aranzels anunciats per Trump ha castigat especialment els sectors de l'energia i la tecnologia. Entre les empreses més perjudicades hi ha Shopify, dedicada al comerç en línia, i Celestica, que fabrica productes electrònics.

"Una caiguda normal"

La caiguda de les borses arran de l'anunci dels aranzels de Trump és una "situació conjuntural de caiguda normal", també anomenada "dents de serra", que cada any passa gairebé tres vegades. 

Així ho explica Jaume Puig, analista de la societat inversora GVC Gaesco, que descarta que hi hagi un Divendres Negre als Estats Units.

Ben al contrari, explica que "molts inversors amb més experiència o més acostumats a suportar oscil·lacions ja estan comprant": 

"Habitualment, aquestes situacions que reflecteixen una mena de riscos hipotètics que després difícilment es materialitzen solen ser grans oportunitats de compra."

En declaracions al canal 324, Puig ha defensat que més que davant de "caigudes" estem davant una "rotació" en què els inversors surten d'un mercat més car, la borsa dels Estats Units, per anar a mercats més barats, com les borses europees o la de Hong Kong.

Defineix el moment actual com un episodi més de la "lluita pel lideratge mundial que fa temps que dura" entre els EUA i la Xina. 

I recorda que un dels problemes coneguts de l'economia dels Estats Units, que és la primera economia mundial, és que és la deutora número u, mentre que la Xina, la segona economia mundial amb ganes de ser la primera, és un dels principals creditors del món.

Puig també treu ferro a les caigudes que han experimentat els bancs. Explica que aquest any "havien tingut fortíssimes pujades" i que "té molt de sentit que, cada vegada que en els mercats hi ha retrocessos, baixi una miqueta més el que més ha pujat prèviament".

Trump obre la porta a negociar

Potser per la caiguda a les borses, Donald Trump ha deixat entreoberta la porta a una negociació sobre els aranzels. Això sí, sempre que els altres països ofereixin alguna cosa "fenomenal".

Des de l'Air Force One, el president nord-americà ha assegurat que la reacció de les borses era esperada però necessària per curar l'economia, que ha anomenat un "pacient malalt".

Hores abans, ha pronosticat que els mercats i l'economia dels Estats Units experimentaran un "boom" arran dels "aranzels recíprocs" que va anunciar dimecres. Malgrat la reacció negativa dels mercats, Trump està convençut que els EUA prosperaran amb aquesta política aranzelària.