Washington acusa Turquia d'haver atacat posicions dels Estats Units al nord de Síria
Prop de 200.000 persones fugen del Kurdistan sirià mentre Erdogan assegura que no farà marxa enrere
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, adverteix que no pensa fer marxa enrere en la seva operació militar contra els kurds al nord de Síria. I mentre l'exèrcit turc va avançant, 190.000 persones ja han abandonat les seves cases per anar a un lloc més segur. Aquest èxode podria arribar els pròxims dies al mig milió de persones.
Enmig d'aquesta situació tan delicada, tropes nord-americanes desplegades al nord-est de Síria, a Kobane, han rebut en les últimes hores un atac de l'artilleria turca, que no ha provocat víctimes, segons informa el Pentàgon. L'atac s'ha fet fora de l'anomenat "mecanisme de seguretat", una àrea d'uns 30 quilòmetres d'ample i 500 de llarg que Turquia pretén controlar.
Un portaveu del Departament de Defensa dels Estats Units ja ha avisat Erdogan que les seves tropes "evitin accions que puguin donar com a resultat una acció defensiva".
El govern turc, però, ha negat que aquest dissabte el seu exèrcit hagi atacat amb la seva artilleria tropes nord-americanes. El ministre de Defensa turc, Hulusi Akar, s'hi ha referit amb aquestes paraules: "Atacar les forces dels Estats Units està fora de qüestió. Hi ha la coordinació necessària entre les nostres forces i les nord-americanes."
Èxode massiu dels kurds cap a zones més segures (Reuters)
Trump va ordenar diumenge el replegament de les forces nord-americanes en aquesta zona davant l'ofensiva turca contra els kurds, a la qual s'oposa però que, de moment, no s'hi involucra. No obstant això, el president dels Estats Units ha endurit el to amb Ankara, amb l'anunci de possibles sancions "significatives", després de les crítiques que ha rebut per abandonar els aliats kurds amb els que Washington ha lluitat contra Estat Islàmic.
Des de París, el president francès, Emmanuel Macron, assegura que ha trucat Donald Trump per transmetre-li la necessitat que acabi l'ofensiva. L'Elisi diu que França i els Estats Units han acordat per coordinar-se en aquesta qüestió.
Erdogan: "Diguin el que diguin, no aturarem la nostra marxa"
Erdogan, controlant personalment l'operació militar al nord de Síria (Reuters)
Tot i les pressions internacionals que està rebent, Erdogan ha alertat en un discurs televisat que la seva posició és ferma i que continuarà endavant amb el seu objectiu:
"Diguin el que diguin, no aturarem la nostra marxa. Hem rebut amenaces d'aquí i d'allà. No farem ni un pas enrere, farem la nostra feina. Continuarem aquesta batalla fins que [les milícies kurdes] se'n vagin al sud de l'àrea de 30 quilòmetres."
I l'operació impulsada per Erdogan va dirigida directament contra les milícies kurdes al nord de Síria, és a dir, les Unitats de Protecció del Poble, i el seu braç polític, el Partit de la Unió Democràtica. Les dues organitzacions han estat aliades dels Estats Units i altres països occidentals en la lluita contra Estat Islàmic, però Ankara les considera terroristes pels seus vincles amb el proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), la guerrilla kurda activa Turquia.
Explota un cotxe bomba en una zona controlada pels kurds
Els jihadistes sacsegen punts controlats pels kurds sirians (Reuters)
Kurdistan sirià: la punta de llança de Turquia -rebels islamistes a sou d'Erdogan- executant milicians kurds. Els que presumien de voler acabar amb el suposat corredor del terror' protagonitzant crims de guerra👇 https://t.co/HMuZZt6MLo
txell feixas (@txellfeixas) October 12, 2019
Turquia ataca els kurds de Síria i Estat Islàmic, també. Els jihadistes s'han atribuït l'atemptat amb cotxe bomba a la ciutat siriana de Qamishli. Almenys quatre persones han mort.
Un vehicle carregat amb explosius ha esclatat en aquest punt dominat per les milícies kurdes. Els quatre morts són civils. També ho són la desena de ferits. Fonts kurdes han indicat que un cotxe amb matrícula del govern sirià ha explotat, activat per un detonador, i que un altre vehicle conduït per un terrorista suïcida ha explotat al mateix temps.
Hores després de l'atemptat, el grup jihadista Estats Islàmic ha difós un comunicat en què afirma que els seus "soldats" han fet explotar un cotxe bomba davant la seu de la Intel·ligència de les forces turques a Qamishli.
Alemanya i França suspenen les vendes d'armes a Turquia
Milers de manifestants kurds contra l'acció militar de Turquia en la ciutat alemanya de Colònia (Reuters)
L'operació militar de Turquia al Kurdistan sirià ja ha provocat reaccions a diferents països. A Alemanya, on viu molta població kurda, el govern d'Angela Merkel ha decidit suspendre la venda d'armes a Turquia "que es podrien utilitzar al nord-est de Síria" contra els kurds, segons ha anunciat el ministre d'Afers Exteriors, Heiko Maas.
"En el context de l'ofensiva militar turca al nord-est de Síria, el govern no emetrà cap nova llicència per a cap equipament militar que pugui utilitzar Turquia a Síria"
El Ministeri Francès d'Afers Estrangers ha anunciat aquest dissabte la suspensió immediata de l'exportació a Turquia de material de guerra "susceptible de ser utilitzat en el marc de l'ofensiva a Síria".
Mentrestant, milers de kurds amb banderes han participat aquest migdia en una manifestació contra l'ofensiva militar del govern d'Erdogan al nord de Síria.
Una relació que fa aigües
Recep Tayyip Erdogan ha sabut seduir com pocs el president Trump. Tots dos líders s'agraden i s'entenen, però no poden evitar el divorci progressiu entre els seus països, units per una aliança estratègica des de fa 50 anys que ara fa aigües per tots costats.
Washington ha vist com Erdogan s'allunyava de la seva òrbita i se sent molt més còmode amb l'Iran i Rússia. El desafiament arriba al nivell de comprar les noves defenses antiaèries a Moscou, no pas a Washington, que l'ha castigat deixant-lo sense poder adquirir avions de combat d'última generació.
Després del nord-americà, Turquia té l'exèrcit més gran de l'OTAN, de la qual encara segueix sent membre. Per ara ningú preveu que se l'expulsi, però Erdogan cada cop actua més com un competidor d'occident i no li fa res desafiar-lo.
La relació de fons és tan dolenta i desconfien tant l'un de l'altre que aquí ja s'assumeix que, si bé sobre el paper Turquia és un aliat, ha deixat de ser un soci i un amic. El repte és que no es converteixi del tot en un adversari.