Facturació de les editorials entre 2008 i 2013
ANÀLISI

"We are the champions"

L'obsessió per les llistes dels escriptors més venuts per Sant Jordi
Actualitzat

"Vaig tenir la sort de guanyar la Champions del 2011 i el 2013 i tant de bo repeteixi el 2015". Aquestes paraules no han sortit de la boca de cap futbolista, sinó del novel·lista i dramaturg Albert Espinosa. I encara que puguin provocar urticària als editors més exquisits, sintetitzen la fal·lera amb què tots plegats rebem, al final de la Diada, les llistes dels llibres més venuts.

Si ens posem "espinosians", podríem dir que els últims anys un equip petit ha guanyat el campionat per sorpresa. Sense el pressupost dels grans transatlàntics de l'edició, l'editorial La Campana, liderada per l'enèrgica Isabel Martí, ha donat la sorpresa (o la campanada) a les Diades del 2012, 2013 i 2014 gràcies a dos incisius davanters centres anomenats Jonas Jonasson (autor de "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra" i de "L'analfabeta que va salvar un país") i Albert Sánchez Piñol ("Victus").  

La Campana es va salvar del tancament gràcies a aquest "hat-trick" (malgrat que l'editorial s'ha hagut de traslladar a un local més modest a causa de la crisi). Però aquest any, si ens fixem en les classificacions prèvies, que ningú esperi que el miracle es repeteixi:  els llibres dels segells pertanyents als cada dia més concentrats Grup Planeta i Penguin Random House molt probablement ocuparan els llocs capdavanters de les llistes. 

No direm els títols dels favorits, perquè el periodista cultural de Catalunya Ràdio David Guzman no s'enfadi ("La llista dels més venuts -ens deia l'altre dia quan l'entrevistàvem- no fa cap favor als lectors, perquè el dia de Sant Jordi surten al carrer condicionats per un sistema que els diu què han de llegir i comprar"). 

Però independentment que les llistes ens estimulin o ens repugnin, en realitat, la incidència quantitativa d'aquests "best-sellers" no és tan gran com es podria arribar a pensar si es té en compte que les obres que apareixen en les classificacions "només" representen el 10% dels llibres que es venen durant el conjunt de la Diada. 

Tenint en compte que l'any passat, per Sant Jordi, es van vendre 1,47 milions de llibres (cosa que va representar una facturació de 19,2 milions d'euros per als llibreters), sembla clar que hi ha vida (i molta) més enllà de les llistes...

Aquest any, les xifres encara podrien ser més espectaculars, ja que el Gremi de Llibreters confia que les vendes augmentin un 5% respecte a la Diada del 2014. En què es fonamenta, aquest optimisme? En el fet que després de 5 anys consecutius de davallada (vegeu el gràfic adjunt) l'índex de comercialització de llibres s'ha estabilitzat durant el primer trimestre del 2015. "Esperem que la recuperació del consum sigui alguna cosa més que una flor primaverenca", diu Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre de Catalunya. 

Hi ha un altre factor imprescindible per entendre com és possible que en un sol dia es puguin vendre un milió i mig de llibres. Ho explica Glòria Gasch, cap de Màrqueting del Grup 62: "Hi ha un percentatge molt elevat de gent que només compra llibres el 23 d'abril". Això vol dir que Sant Jordi és el dia dels amants de la lectura... però també el dels qui veuen els llibres com un objecte decoratiu.

I aquí, en aquest camp, encara hi ha un llarg camí per recórrer perquè el 35% dels espanyols reconeix que no llegeix "mai, o gairebé mai". Certament, d'aquest percentatge no és per sentir-se'n orgullós, sobretot si algú té l'acudit de comparar els nostres índexs de lectura amb els de -posem per cas- Finlàndia (un país en què cada lector s'empassa 47 llibres cada any). Però també podem tractar de veure el got mig ple, com fa Patrici Tixis quan diu que "el repte és que per Sant Jordi s'incorporin a la lectura una bona part de les persones que pertanyen a aquest 35% que no llegeix mai".

Per aconseguir convèncer els esperits més reticents hi ha una recepta que els editors -o alguns editors- cuinen amb entusiasme durant els mesos hivernals: els llibres concebuts expressament per ser consumits per Sant Jordi. Potser seria exagerat parlar de "fast food" (o de "media food") perquè, al capdavall, de tots els llibres se'n pot aprendre alguna cosa. Però, si hi insistim una mica, finalment obtindrem la pista que ens fa concloure que, en efecte, el llibre "santjordià" existeix: "Les històries de superació i els llibres polítics són tendències que funcionen molt bé durant la Diada --diu Glòria Gasch-- perquè hem de pensar que és l'home (i no pas la dona) qui rep el llibre".

Gasch afegeix que "això de Sant Jordi és com la Superbowl. Si fóssim americans la ciutat s'ompliria de turistes per veure aquest espectacle". I Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, encara va més enllà: "La Diada s'ha fet molt gran, ha crescut de forma espontània... però se li podria treure més suc, perquè seria una gran manera d'exportar la marca Barcelona i la marca Catalunya". 

Això sí: ni Gasch ni Daura expliquen on posaríem els turistes que ens fotografiarien, amuntegats i suats, davant les parades de llibres de la Rambla.

El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut