WhatsApp estrena més de 100 emojis: un home embarassat, una cara que es desfà i un troll

WhatsApp ja ha afegit 107 noves emoticones de l'última actualització del Consorci Unicode per als dispositius Android. Als missatges es podran fer servir les icones de mans en forma de cor, homes o persones de gènere neutre embarassades, un tobogan o una radiografia. 

Les últimes icones, aprovades el setembre de l'any passat, van arribar primer als dispositius mòbils d'Apple, amb l'última actualització del sistema operatiu iOS, i ara ho han fet a Android, però encara no estan disponibles per als ordinadors. 

Això passa perquè cada companyia pot adaptar les imatges a la seva estètica, o modificar-les segons els seus criteris ètics, com va fer Apple amb la icona de la pistola que va convertir en pistola d'aigua, o va desestimar el fusell als seus dispositius. Les companyies poden rebutjar icones, però no pas afegir-ne, si no estan homologades per Unicode.

El Consorci Unicode és una organització sense ànim de lucre, que decideix i regula aquests símbols universals en la comunicació tecnològica i a les xarxes socials, i actualment té aprovats més de 3.600 símbols, segons dades de l'Emojipèdia, que es converteixen, amb les seves variants de raça, sexe o específics per a les diferents versions culturals, en més de 100.000. 

Entre les novetats, en destaquen l'encaixada de mans, que s'ha incorporat amb totes les possibilitats que hi ha entre totes les races, i els sexes com la de l'home embarassat, que s'ha afegit al de la dona, juntament amb la persona embarassada de sexe fluid.

Entre les expressions facials hi ha la de la cara que es desfà, o la que s'esborra, la de la salutació militar o la de plorar d'emoció o alegria. Hi ha icones que responen a noves expressions, com la del cor que es forma amb l'índex i el polze creuats, que fa servir la cultura K-pop, però que també significa diners, o el troll, que s'utilitza per identificar els perfils falsos o que boicotegen, a les xarxes.

Entre els objectes, sorprenentment hi faltava la roda, que ara s'hi ha afegit, però també una crossa, una radiografia o el niu buit, que és metàfora de quan els fills marxen de casa. I també bombolles, un document d'identitat, el corall o el lotus.

Sovint la interpretació dels pictogrames pot ser diferent arreu del món i segons els grups socials i d'edat que els utilitzen.

Qui decideix sobre les emoticones

Periòdicament s'incorporen noves emoticones i hi ha moltes peticions arreu del món de símbols que representen identitats, expressions i cultures. Com més n'hi ha, més se'n troben a faltar. Però d'on venen els emojis? Qui decideix quins símbols farem servir universalment?

Som davant del llenguatge corporal de l'era digital, una nova manera d'expressar-nos que decideixen a Califòrnia un grup d'enginyers informàtics majoritàriament homes, blancs i nord-americans.

Es tracta del Consorci Unicode, que existeix des de començaments dels anys 90. Són ells els que decideixen quins emojis es poden fer servir a gairebé totes les plataformes per a mòbils i per a ordinadors. Només vint persones formen el comitè, que actua com a tribunal, perquè, amb les seves deliberacions, dictaminen quines icones s'afegiran als nostres teclats.

El consell directiu d'Unicode està format per membres que representen les grans empreses tecnològiques, com ara Apple, Google, Intel, Huawei, Facebook o Microsoft. Aquestes empreses, que normalment es fan la competència, es posen d'acord a procurar que tots els dispositius del món es puguin comunicar entre ells amb codis acordats per tothom. I això també inclou les emoticones.

Pot semblar que la construcció d'aquest llenguatge és innocent, fins i tot banal, però darrere de les emoticones hi ha tot un món que pràcticament ningú no coneix.

Tothom pot proposar noves icones al Consorci Unicode. Al món hi ha molts moviments a favor d'emoticones determinades. Per què hi ha el sushi i no la paella o el calçot? O potser els del vi blanc no en tenen prou que hi hagi un pictograma amb una copa de vi negre. Un terreny més compromès és el de les banderes. Hi ha banderes de moviments socials i altres de territoris, com ara Catalunya, que no hi apareixen, però unes altres com les d'Escòcia, Gal·les i Anglaterra, sí.