Wikileaks: Cuba refugia membres d'ETA, de les FARC i de l'ELN
Cuba és el "refugi" de membres d'ETA que ajuden a la guerrilla colombiana de les FARC, segons un telegrama diplomàtic dels Estats Units difós per Wikileaks. En un informe del 2009, la Secció d'Interessos de Washington a l'Havana diu que té informació que confirma la presència a Cuba de rebels de les FARC, de la també guerrilla colombiana de l'ELN i d'ETA, encara que "hi ha poca probabilitat que condueixin operacions de terrorisme a Cuba". Altres comunicats assenyalen que el desplegament dels serveis secrets cubans a Veneçuela és tan profund que gaudeixen d'"accés directe" a Hugo Chávez i, sovint, li fan arribar informació no compartida amb els serveis secrets locals.
Segons el document secret, "les activitats d'aquests grups són en gran part desconegudes", però assenyalen que "membres d'ETA que ajuden les FARC han passat molt de temps a Cuba i alguns fins i tot van tenir membres de la seva família al país". "Hi ha poca possibilitat d'activitat operativa a Cuba donada la necessitat de tenir un refugi", subratlla el telegrama, que afegeix que l'Havana permet a aquests grups "gaudir de períodes de relaxació i descans", atenció mèdica i altres serveis a l'illa .
El governant Partit Comunista de Cuba té una "estreta relació" amb el clandestí Partit Comunista de Colòmbia, "que serveix com el braç polític de les FARC, i fins a cert punt també de l'ELN". Cuba, que ha exigit en reiterades ocasions als Estats Units la seva "immediata exclusió" de la llista de "patrocinadors del terrorisme", nega ser refugi de terroristes. L'Havana justifica els seus vincles amb l'ETA assenyalant que és un acord amb el govern d'Espanya, i que els seus contactes amb les FARC i l'ELN obeeixen a gestions en processos de pau d'aquest país.
Entre les 250.000 notes confidencials divulgades per "The New York Times", "The Guardian", "El País", "Le Monde" i "Der Spiegel", una assenyala la presència de la intel·ligència cubana a Caracas. Una presència pública i notòria, ja que el desplegament dels serveis secrets cubans a Veneçuela és tan profund que gaudeixen d'"accés directe" a Hugo Chávez i, sovint, li fan arribar informació no compartida amb els serveis secrets locals.
"Delicats informes indiquen que els llaços d'intel·ligència entre Cuba i Veneçuela són tan estrets que els seus agents sembla que rivalitzin per aconseguir l'atenció del govern bolivarià", indica el telegrama 51.158, datat del 30 de gener del 2006. Quatre anys després de la nota, l'espionatge castrista continua actiu en el si de la coalició cubanoveneçolana, oficialment nascuda el 1999, després del primer triomf electoral d'Hugo Chávez.
La confiança de Chávez a la perícia dels agents de l'Havana explica que la Direcció d'Intel·ligència Militar (DIM) i els Serveis d'Intel·ligència Bolivarians (Sebino), antiga Direcció dels Serveis d'Intel·ligència i Prevenció (DISIP), responguessin a les indicacions cubanes durant el desenvolupament d'importants operacions d'intel·ligència, d'acord amb el telegrama 246.071, datat del gener d'aquest any.
També tindrien accés a les oficines migratòries que s'ocupen de documentar i nacionalitzar estrangers i controlar-ne la ubicació i els moviments. Un comunicat de l'ambaixada a Bogotà (231.613) fa referència a la reunió del llavors canceller colombià Mauricio Acer amb un funcionari consular, a qui adverteix sobre la fraudulenta obtenció de la nacionalitat colombiana de centenars d'estrangers. "Acer aventura que alguns cubans [tractarien d'aconseguir-la] per escapar del règim i d'altres podrien estar utilitzant la nacionalitat colombiana per executar operacions d'intel·ligència encobertes".
L'Exèrcit sembla una institució menys cubanitzada, ja que l'oficina diplomàtica de Caracas reconeix no haver rebut informes fiables sobre una intervenció significativa dels cubans en l'estament castrense, excepte en la guàrdia militar que acompanya a Hugo Chávez.
El governant Partit Comunista de Cuba té una "estreta relació" amb el clandestí Partit Comunista de Colòmbia, "que serveix com el braç polític de les FARC, i fins a cert punt també de l'ELN". Cuba, que ha exigit en reiterades ocasions als Estats Units la seva "immediata exclusió" de la llista de "patrocinadors del terrorisme", nega ser refugi de terroristes. L'Havana justifica els seus vincles amb l'ETA assenyalant que és un acord amb el govern d'Espanya, i que els seus contactes amb les FARC i l'ELN obeeixen a gestions en processos de pau d'aquest país.
Entre les 250.000 notes confidencials divulgades per "The New York Times", "The Guardian", "El País", "Le Monde" i "Der Spiegel", una assenyala la presència de la intel·ligència cubana a Caracas. Una presència pública i notòria, ja que el desplegament dels serveis secrets cubans a Veneçuela és tan profund que gaudeixen d'"accés directe" a Hugo Chávez i, sovint, li fan arribar informació no compartida amb els serveis secrets locals.
"Delicats informes indiquen que els llaços d'intel·ligència entre Cuba i Veneçuela són tan estrets que els seus agents sembla que rivalitzin per aconseguir l'atenció del govern bolivarià", indica el telegrama 51.158, datat del 30 de gener del 2006. Quatre anys després de la nota, l'espionatge castrista continua actiu en el si de la coalició cubanoveneçolana, oficialment nascuda el 1999, després del primer triomf electoral d'Hugo Chávez.
La confiança de Chávez a la perícia dels agents de l'Havana explica que la Direcció d'Intel·ligència Militar (DIM) i els Serveis d'Intel·ligència Bolivarians (Sebino), antiga Direcció dels Serveis d'Intel·ligència i Prevenció (DISIP), responguessin a les indicacions cubanes durant el desenvolupament d'importants operacions d'intel·ligència, d'acord amb el telegrama 246.071, datat del gener d'aquest any.
També tindrien accés a les oficines migratòries que s'ocupen de documentar i nacionalitzar estrangers i controlar-ne la ubicació i els moviments. Un comunicat de l'ambaixada a Bogotà (231.613) fa referència a la reunió del llavors canceller colombià Mauricio Acer amb un funcionari consular, a qui adverteix sobre la fraudulenta obtenció de la nacionalitat colombiana de centenars d'estrangers. "Acer aventura que alguns cubans [tractarien d'aconseguir-la] per escapar del règim i d'altres podrien estar utilitzant la nacionalitat colombiana per executar operacions d'intel·ligència encobertes".
L'Exèrcit sembla una institució menys cubanitzada, ja que l'oficina diplomàtica de Caracas reconeix no haver rebut informes fiables sobre una intervenció significativa dels cubans en l'estament castrense, excepte en la guàrdia militar que acompanya a Hugo Chávez.
