Wikileaks revela que els EUA van rebutjar un telèfon vermell amb Cuba i que no confien en la vella dissidència
Els Estats Units continuen confiant en la dissidència per fer trontollar el règim cubà. Segons els últims cables publicats per Wikileaks, la Casa Blanca no vol ni sentir a parlar de l'acostament a l'Havana. De fet, Washington va rebutjar un canal de comunicació secret a l'estil d'un telèfon vermell entre els dos països. Una proposta que hauria sortit del mateix president cubà, Raúl Castro, per abordar disputes bilaterals delicades i temes pendents. Segons Wikileaks, l'estratègia de la Casa Blanca passa per la dissidència cubana, però ara aposta per joves valors, com artistes i bloguers.
El president de Cuba, Raúl Castro, va proposar als Estats Units establir un canal de comunicació secret. Així ho revelen els documents de Wikileaks que publica el diari "El País". La iniciativa d'aquest telèfon vermell tenia l'objectiu d'abordar disputes bilaterals delicades i temes pendents. El gest de Castro va arribar a la secretària d'estat nord-americana, Hillary Clinton, a través del seu homòleg espanyol, Miguel Ángel Moratinos. Washington, però, va rebutjar l'oferta.
La vella dissidència ha mort
Sense ponts de diàleg, l'estratègia de la Casa Blanca passa per donar suport a la dissidència cubana. Tot i això, el portal també filtra que ara les prioritats han canviat. Washington pensa ara en les joves generacions, més rebels i desitjoses de diàleg i oportunitats, ja que la vella dissidència arrossega cansament i no aconsegueix implantar el seu missatge.
Diversos cables de la Secció d'Interessos dels Estats Units a l'Havana apunten que la dissidència tradicional s'està esquerdant per la penetració d'egos individuals, factor que hauria dificultat la creació d'un missatge prou ampli que arribi de forma transversal a la societat. Washington considera que la vella guàrdia ha quedat completament desconnectada del conjunt de la població.
En aquest sentit, els EUA acusen l'oposició de preocupar-se més per la captació de recursos per a la seva supervivència que de construir un veritable projecte democràtic per a la illa. Ara és el torn, doncs, de les noves generacions: bloguers, artistes i músics.
Els cables citen directament la figura de Yoani Sánchez, a qui anomenen "dissident no tradicional", i la posa com a exemple d'un moviment que podria tenir un "major impacte a llarg termini en la Cuba de l'era post Castro".
Tot i això, la diplomàcia nord-americana destaca que la joventut canalitza les seves aspiracions cap a l'exterior, de manera que prefereix construir la seva vida a l'estranger en comptes de treballar perquè sorgeixin oportunitats en el seu propi país. La Secció d'Interessos dels Estats Units a l'Havana considera que davant una dissidència cansada i una joventut que descriu com "amargada i desil·lusionada", la successió dels germans Castro es produirà en el si del govern cubà.
La vella dissidència ha mort
Sense ponts de diàleg, l'estratègia de la Casa Blanca passa per donar suport a la dissidència cubana. Tot i això, el portal també filtra que ara les prioritats han canviat. Washington pensa ara en les joves generacions, més rebels i desitjoses de diàleg i oportunitats, ja que la vella dissidència arrossega cansament i no aconsegueix implantar el seu missatge.
Diversos cables de la Secció d'Interessos dels Estats Units a l'Havana apunten que la dissidència tradicional s'està esquerdant per la penetració d'egos individuals, factor que hauria dificultat la creació d'un missatge prou ampli que arribi de forma transversal a la societat. Washington considera que la vella guàrdia ha quedat completament desconnectada del conjunt de la població.
En aquest sentit, els EUA acusen l'oposició de preocupar-se més per la captació de recursos per a la seva supervivència que de construir un veritable projecte democràtic per a la illa. Ara és el torn, doncs, de les noves generacions: bloguers, artistes i músics.
Els cables citen directament la figura de Yoani Sánchez, a qui anomenen "dissident no tradicional", i la posa com a exemple d'un moviment que podria tenir un "major impacte a llarg termini en la Cuba de l'era post Castro".
Tot i això, la diplomàcia nord-americana destaca que la joventut canalitza les seves aspiracions cap a l'exterior, de manera que prefereix construir la seva vida a l'estranger en comptes de treballar perquè sorgeixin oportunitats en el seu propi país. La Secció d'Interessos dels Estats Units a l'Havana considera que davant una dissidència cansada i una joventut que descriu com "amargada i desil·lusionada", la successió dels germans Castro es produirà en el si del govern cubà.
