Xarxes socials i adolescents: afecten negativament més en la pubertat i als 19 anys
Un estudi al Regne Unit troba una relació entre l'ús de xarxes socials i els sentiments d'infelicitat en els joves, tot i que no a nivells preocupants
Una recerca feta al Regne Unit sobre xarxes socials i adolescents afirma haver trobat una certa correlació entre l'ús que en fan i la satisfacció vital que senten.
En concret, han identificat dues franges d'edat, durant la pubertat (dels 11 als 13 anys per a les noies, i dels 14 als 15 en nois) i als 19 anys, en què un ús més alt de les xarxes correspon amb sentir-se menys feliç.
Amy Orben, la psicòloga experimental de la Universitat de Cambridge que ha liderat l'estudi, afirma que han notat la relació en aquestes franges d'un any per l'altre:
"L'ús estimat més intensiu de les xarxes socials prediu una disminució en els índexs de satisfacció amb la vida un any després, i viceversa: un ús estimat de xarxes socials més baix prediu un augment dels índexs de satisfacció amb la vida."
JUST PUBLISHED ? The link between social media and well-being varies across adolescence (10-21 yrs), with possible windows of sensitivity emerging depending on sex. Now out in @NatureComms; paper here: https://t.co/bHL4AiuK2k pic.twitter.com/0zWjqYIcIA
Amy Orben (@OrbenAmy) March 28, 2022
En el sentit oposat, també han descobert que puntuacions més baixes en la satisfacció vital van precedir augments posteriors en l'ús de les xarxes socials, però en aquest cas no van identificar diferències per edat o gènere.
Més satisfacció o menys?
De fet, el propòsit d'aquesta investigació era descobrir si un ús més freqüent i intensiu de les xarxes socials està directament relacionat amb més o menys sensació de felicitat:
"La gent se sent millor o pitjor després de períodes d'ús intensiu de les xarxes socials? Per contra, la gent utilitza més, o menys, les xarxes socials després de períodes de major satisfacció amb la vida?"
Segons conclouen en l'article, han descobert que les xarxes socials tenen més impacte en les franges identificades i que l'augment del seu ús està relacionat amb una satisfacció vital menor.
En concret, els va sorprendre que en la franja de les noies en la pubertat l'augment de l'ús de les xarxes es traduís en menys satisfacció l'any següent:
"Per a les dones, vam observar una finestra de sensibilitat a les xarxes socials entre els 11 i els 13 anys, quan els augments en l'ús estimat de les xarxes socials a partir dels nivells esperats van predir una disminució de les puntuacions de satisfacció amb la vida respecte als nivells esperats un any després."
Macroenquesta amb 17.000 adolescents
La recerca, publicada aquesta setmana a la revista científica Nature, s'ha fet sobretot amb les dades de l'enquesta "Comprendre la societat", feta al Regne Unit a més de 70.000 persones entre el 2011 i el 2018.
Més de 17.000 d'aquestes persones tenien entre 10 i 21 anys, van respondre 7 vegades a l'enquesta, una cada any, i l'anàlisi de les seves respostes ha permès identificar la correlació.
Això els permet suggerir que les xarxes socials no tenen una afectació uniforme durant l'adolescència, sinó que afecten especialment en les franges identificades perquè és quan els adolescents són més sensibles.
En aquest sentit, especulen que la pubertat és el moment en què els joves experimenten més canvis en tots els nivells, i als 19 anys quan entren en un nou període de la vida, ja com a adults i afrontant l'entrada a la universitat, a la feina o a la vida independent.
"Vincles negatius petits o insignificants"
De tota manera, els autors de la recerca admeten que caldria disposar de més dades per poder precisar més el tipus d'afectació que provoquen les xarxes socials en els adolescents.
També que, malgrat l'alarma que s'aixeca de tant en tant als mitjans de comunicació, les recerques fetes fins ara no han identificat que els efectes negatius siguin preocupants:
"Encara hi ha una gran incertesa de com l'ús de les xarxes socials es relaciona amb el benestar. Les metaanàlisis fetes fins ara han identificat vincles negatius petits o insignificants, mentre l'evidència experimental és mixta."
- ARXIVAT A:
- CiènciaXarxes socials