Xi Jinping, passejada pel "pati del darrere" dels Estats Units

El president xinès, Xi Jinping, ha combinat la seva presència a la Cimera de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic, l'APEC, a Lima, amb la inauguració d'un port finançat per Pequín a la costa peruana del Pacífic. Totes les sortides a l'estranger de Xi Jinping segueixen el mateix esquema: països que si no són amics es troben en posició de poder afavorir els interessos de la Xina o els de les dues parts.

La cimera de l'APEC al Perú i la del G20 al Brasil són dos partits en camps fàcils, propicis per al lluïment del líder de la gran potència emergent.

I l'esquema diu que les banderes xineses i les del país que l'acull han d'acompanyar el pas de la comitiva presidencial. D'això se n'encarrega l'aparell de propaganda, que mobilitza ciutadans xinesos.

A Lima, Xi Jinping ha inaugurat juntament amb la seva homòloga peruana, Dina Boluarte, el port de Chancay, finançat per Pequín. No ha estat un acte presencial. Els responsables de la nova infraestructura i els treballadors van seguir la cerimònia per videoconferència.

Chancay és a uns 80 quilòmetres al nord de la capital peruana. Permetrà escurçar el temps que triguen les mercaderies d'Amèrica Llatina a arribar als ports de la Xina travessant el Pacífic. Tal com explicava recentment a l'agència Reuters Mario de las Casas, el delegat al país andí de COSCO, el transitari estatal xinès que administra el port, per Pequín això és prioritari:

"La Xina té molt d'interès a posicionar-se al Perú i al costat de la novena economia del món, que és el Brasil, el principal subministrador de soja a Àsia."

Una infraestructura faraònica enmig de la pobresa

La presència xinesa pot tenir efectes no desitjats, com el fort endeutament que aquest tipus de projectes solen dur associats. També sovint el teixit local pateix l'impacte d'una nova realitat completament desconeguda: treballadors vinguts de la Xina i zones no preparades.

Cristóbal Rivera és un activista social a Chancay que veu amb temor el contrast entre la nova infraestructura i la pobresa local:

"Ningú té aigua corrent ni clavegueram al nord de la regió, igual que al sud. Estem parlant d'entre 15.000 i 18.000 persones."

"Si hi afegim mil, dos mil, tres, quatre, cinc mil xinesos, de quina mena de serveis podem proveir-los si només tenim un hospital que ja està col·lapsat?", es pregunta Rivera.

Tot i els perjudicis que comportin, infraestructures com el port de Chancay són la visualització de com Pequín, a base de préstecs i inversions dins del que anomena Nova Ruta de la Seda, està guanyant influència en l'anomenat Sud Global, les economies emergents. I en aquest cas, a l'Amèrica Llatina, en detriment de la Unió Europea i els Estats Units.

Xi Jinping, líder de la globalització i el lliure comerç?

Amb l'ombra d'una nova administració republicana aïllacionista planant sobre les cimeres de l'APEC al Perú i del G20 al Brasil, Xi Jinping s'erigeix en el defensor de la globalització i el lliure comerç enfront de les amenaces d'aranzels de Donald Trump.

El discurs habitual de Pequín és a favor de la caiguda de les tarifes duaneres i dels tractats de lliure comerç. No només això, sinó que tant el president Xi com el primer ministre Li Qiang reiteren constantment que la Xina no es tornarà a tancar i que es va obrint cada dia més.

De les paraules als fets hi ha una gran distància, per no dir una contradicció total, coincideixen a denunciar la Unió Europea i les successives administracions nord-americanes, tant la primera presidència Trump com la que ara acaba de Joe Biden.

Washington i Brussel·les denuncien des de fa anys les nombroses barreres internes no declarades amb què les empreses estrangeres implantades a la Xina es troben sistemàticament a l'hora d'enfrontar-se a la competència local.

La Unió Europea continua negociant aquests dies amb el govern xinès com resoldre el que considera competència deslleial per part de la República Popular en el sector dels cotxes elèctrics.

Fugint dels aranzels

Des de finals d'octubre imperen aranzels de fins a més del 40% en funció de les marques sobre les importacions d'aquests vehicles provinents de la República Popular perquè Brussel·les considera que els preus baixos amb què volen introduir-se a Europa són conseqüència d'importants subsidis públics.

Si els elèctrics xinesos es troben amb les tarifes de la UE (40%) i dels Estats Units (100%), Pequín té una gran alternativa en els mercats emergents del Sud Global, on hi ha marge per créixer comercialment tant en vehicles de motor com, sobretot, en elèctrics, en la lluita contra el canvi climàtic.

Són precisament aquestes economies del Sud Global, entre les quals les llatinoamericanes són les més madures, les que estan més necessitades d'inversions en infraestructures, i van com l'anell al dit per al projecte de la Nova Ruta de la Seda xinès.

A canvi d'aquestes inversions, li poden subministrar a la Xina totes les matèries primeres i les mercaderies que necessita per erigir-se en la primera potència mundial, com ara el petroli, el coure o el liti que són abundants a l'Amèrica Llatina. Un cop més, en particular, el liti és el que mou la indústria del cotxe elèctric.

El gegant asiàtic ha saltat doncs clarament la tanca del que s'anomenava el "pati de darrere" dels Estats Units.

Les contradiccions de la futura administració Trump

Ara arriba un segon nou mandat de Donald Trump i, com va passar fa vuit anys a l'inici de la primera presidència, promet fermesa enfront de la Xina.

Dit d'una altra manera, la Xina pot estar passejant-se orgullosa pel pati del darrere, però Trump té pensats aranzels del 60% perquè els productes xinesos no li entrin tan fàcilment al menjador de casa.

Una gran incògnita és com aturarà l'ascens de la Xina --si més no com a potència comercial-- la nova Administració Trump, tenint en compte que un dels seus puntals és Elon Musk, l'amo de X, l'antic Twitter. Musk té en la República Popular --1.400 milions d'habitants-- un dels grans mercats, si no el més gran, per als seus cotxes Tesla.

En la batalla del cotxe elèctric, Musk competeix amb desenes de marques xineses, algunes de tan potents com BYD, que ja li disputen el lideratge en vendes mundials.

Davant de contradiccions tan flagrants com les que envolten l'imprevisible Trump, en comparació, la Xina ofereix a l'Amèrica Llatina, una àrea riberenca del Pacífic, una notable dosi d'estabilitat.