Per què Xi Jinping té por de les mostres de dol per Li Keqiang

Diu la tradició que els primers ministres xinesos sempre són més oberts i espontanis en comparació amb el hieratisme habitual dels presidents.

Hi ha alguna excepció, com el president dels anys 90 del segle passat, Jiang Zemin, capaç de canviar del xinès a l'anglès en plena conversa amb periodistes o de posar-se a cantar davant d'un homòleg estranger.

Però, efectivament, Li Keqiang complia amb aquesta norma no escrita i saludava amb desimboltura l'audiència en actes públics, com en la conferència de premsa al final del plenari anual de l'Assemblea Popular, el parlament orgànic xinès.

Xi Jinping i Li Keqiang van arribar al poder en compliment d'un equilibri entre faccions del Partit.

Xi pertany a l'anomenada facció dels "prínceps rojos". És fill d'un heroi de la Revolució, la que sota les regnes de Mao va portar a la proclamació de la República Popular el 1949.

Li Keqiang no tenia una base política prèvia. Era el típic exemple de dirigent provinent de la Lliga de la Joventut Comunista, que ascendeix dins del Partit en funció dels seus mèrits. És l'anomenada "facció de la Lliga" o "tuanpai".

Pertanyia al que es coneix com "la classe del 77", la primera promoció a tornar a la universitat el 1977 després dels deu anys de caos per la Revolució Cultural. Va estudiar Dret i Economia.

Una conversa recollida en les filtracions de Wikileaks el va fer conegut fora de la Xina quan era el líder en una de les províncies més desafavorides del nord-est xinès. Deia que les xifres oficials no eren fiables i que ell, per saber com anava l'economia, mirava el volum de tràfic de contenidors, el consum d'electricitat i els préstecs concedits pels bancs. The Economist va encunyar l'expressió Index Li Keqiang.

Parlava anglès amb fluïdesa i en les breus conferències de premsa amb líders estrangers, com Angela Merkel i els màxims representants de la UE, gestionava amb retòrica hàbil les diferències, per exemple, en el comerç o els drets humans.

Els corresponsals presents podíem arribar a tenir la sensació momentània que era una compareixença semblant a la de qualsevol país occidental.
 

Com hauria estat una Xina dirigida per Li Keqiang?

Xi i Li formaven el tàndem que agafava les regnes de la Xina el 2012 encara en la dinàmica d'equilibri entre faccions establerta per Deng Xiaoping per evitar que el poder es concentrés en excés en mans d'una sola persona i es poguessin repetir els excessos del maoisme.

Però, modificant la Constitució, Xi Jinping va trencar el límit de dos mandats de cinc anys establert per Deng i l'octubre del 2022 va entrar en un tercer període com a secretari general del Partit Comunista.

Li Keqiang ja quedava fora dels set membres del comitè permanent del politburó, la cúpula dirigent xinesa. Tots els seus integrants eren ja afins a Xi Jinping.

El març d'aquest any els canvis en la cúpula del Partit es traslladaven a les institucions de la República Popular en el plenari de l'Assemblea Popular.

Li Keqiang hi pronunciava per últim cop el discurs de l'obra de govern. No es jubilava només el primer ministre, tal com estava previst pel mandat màxim de deu anys. Abandonava la cúpula un dirigent que havia sonat com a possible líder.

En la primera dècada d'aquest segle Li Keqiang havia sonat com a eventual successor de l'aleshores president Hu Jintao, el seu mentor dins la facció de la Lliga. Però el règim es va inclinar finalment per Xi Jinping.

A l'hora de la mort prematura de Li Keqiang --un atac de cor als 68 quan nedava a l'hotel en unes vacances a Shanghai--, respondre a la pregunta de com seria la Xina avui sota el seu lideratge és impossible.

Però res no impedeix a la població imaginar una Xina diferent sota la visió més liberal de Li Keqiang, bàsicament en economia, enfront del reforç ideològic de Xi Jinping, que ho vol absolutament tot sota el ferri control del Partit Comunista.

Li Keqiang és el dirigent a qui Hu Jintao posa la mà damunt l'espatlla en senyal de complicitat abans de ser conduït fora de l'hemicicle del Gran Palau del Poble en el XXè Congrés --octubre del 2022--, en el que s'ha interpretat com el cop definitiu de Xi Jinping a la facció derrotada.

Enfront de l'autoritarisme i el culte a la personalitat cada cop més marcats de l'era Xi, els anys de Hu Jintao són vistos ara comparativament com d'un notable espai de llibertat, malgrat tot, sempre dins dels límits marcats pel règim comunista.

Por de les flors...

Per tot plegat, l'expressió del dol per la figura de Li Keqiang s'ha convertit en l'expressió de l'oposició a la línia d'hipercontrol policial i tancament ideològic del totpoderós i distant Xi Jinping.

Els rams de crisantems blancs i grocs s'han acumulat davant la casa on va créixer Li Keqiang, a la ciutat de Hefei. També al seu poble natal, a la mateixa província d'Anhui. També a la ciutat de Zhengzhou, la capital de Henan, on va ser l'artífex de la modernització.

李克强故居便衣云集！从10月27日至28日，成千上万的民众自发到 #李克强 位于 #安徽 #合肥 #红星路 的 #故居 #献花，目前故居周边已经变成了花海。网传中共派出的许多 #便衣 散布在民众中间，采用隐晦的方式阻止民众聚集讨论"国家大事"，已经有现场民众遭摄录取证，恐后期会有麻烦。… pic.twitter.com/12rfRJL7hy

— 希望之聲 - 中國時局 (@SoundOfHope_SOH) October 28, 2023

Els rams de flors no han arribat a Pequín. Un fort dispositiu de seguretat impedia que la gent es pogués acostar al cementiri de Babaoshan, el dels màrtirs de la Revolució, on era incinerat Li després de la cerimònia de comiat amb presència de Xi Jinping i els màxims dirigents.

A les universitats de la capital, on sol cristal·litzar l'oposició al règim, les autoritats havien insistit als estudiants que no participessin en cap mostra de dol o suport públic a la figura de Li.

A les xarxes socials s'ha censurat tot missatge de reivindicació de Li com a alternativa a Xi Jinping i només s'han tolerat els de condol.

Xi Jinping és ara tan poderós com ho era Mao quan la mort del popular primer ministre Zhou Enlai va derivar en protestes que van impulsar l'arribada de Deng al poder.

És tan poderós, o més, que Deng Xiaoping quan els estudiants van ocupar la plaça de Tiananmen el 1989 per reclamar menys corrupció i una millor distribució de la riquesa. Tot havia començat amb els rams de flors per la mort del popular exsecretari general reformista Hu Yaobang.

El totpoderós Xi va imposar l'estricta política de covid zero, ferris confinaments i quarantenes, que van fer esclatar els joves a finals de l'any passat en les protestes més seguides contra el règim des de la matança de Tiananmen.

Li Keqiang havia mostrat reiteradament la seva preocupació pel mal que la política de covid zero feia a l'economia de les llars xineses. Com en altres crisis, havia estat al costat de la gent, que l'anomenava "el primer ministre del poble".

Amb tot el seu poder, Xi Jinping ha substituït recentment alts càrrecs que acabava de nomenar, per afers extramatrimonials o corrupció, cosa que ha generat dubtes sobre el seu criteri a l'hora d'envoltar-se dels més preparats. A més, l'economia no va bé i en tot aquest context, com a dirigent totpoderós i únic, Xi és vist com l'únic responsable.

El record respectuós a Li Keqiang és un espectre que s'apareix a l'actual cúpula dirigent per recordar-los que una bona part de la societat xinesa vol més llibertat. No necessàriament fer caure el règim, que els ha garantit desenvolupament i seguretat pública, però sí una Xina més oberta.

Una Xina que no es torni a aïllar del món, com ha passat tants cops a la història, aquest cop darrere una muralla que encercla una cosmogonia fabricada pel règim amb retalls de cohesió confuciana i enemics exteriors, com una alternativa autoritària però segura al que Pequín descriu com el caos i la decadència de les democràcies occidentals.