Xi surt de Moscou com el líder d'un nou espai euroasiàtic autoritari que desafia Occident

Bons acords bilaterals per a la Xina, aliança reforçada amb Rússia, iniciativa de pau xinesa sense nous detalls que puguin agradar algú més que Moscou... Pequín ha de jugar la carta Zelenski i la de la Unió Europea per no aparèixer merament com un aliat del Kremlin.

L'última reunió presencial entre els presidents de Rússia i la Xina va ser el setembre passat a Samarcanda, Uzbekistan, a l'Àsia Central, una regió tradicionalment sota la influència del Kremlin des de la desaparició de la Unió Soviètica.

Ara, l'Àsia Central també és un dels grans eixos de la Nova Ruta de la Seda xinesa. Coincidint amb la cimera de Moscou, el president xinès ha convidat els països de la zona a una pròxima cimera a Pequín.

La invitació no arribava en un dia qualsevol. Era Nowruz, l'any nou persa, celebrat a tots aquests països i també pels musulmans del Xinjiang. A Pequín, doncs, li convé comprar les voluntats de països de majoria islàmica que podrien ser crítics amb la repressió xinesa contra uigurs i altres minories musulmanes.

Amb la iniciativa xinesa de Nova Ruta de la Seda rebran inversions i crèdits per sufragar infraestructures. Desenvolupament seguint el model xinès de manera a compensar una mica la influència del Kremlin però sense caure completament sota l'ègida xinesa.

Els convidats són Kazakhstan, Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizistan, règims més a prop de l'autocràcia que de la democràcia, amics alhora de Putin i de Xi.

Els presidents de Rússia i la Xina han declarat a Moscou voler construir "un nou ordre mundial multipolar més just i democràtic que hauria d'estar basat en el rol central de les Nacions Unides, el seu Consell de Seguretat, la llei internacional i els objectius i principis de la Carta de l'ONU".

Per exemple, article 2.3: "Tots els membres han de resoldre les seves disputes internacionals per mitjans pacífics de manera que no es posin en perill la pau i la seguretat internacionals i la justícia."  

Com casa amb aquest principi la invasió russa d'Ucraïna i l'absència de condemna xinesa quan Pequín situa la sobirania nacional i la integritat territorial com els eixos de la seva política exterior?

Pequín, entre la neutralitat oficial i l'"estimat amic"

Xi Jinping va presentar al febrer una iniciativa de pau que en aquesta cimera no s'ha desenvolupat més enllà de rebre l'aval de Putin com un document sobre el qual es pot començar a parlar.

De fet, la proposta xinesa encaixa a la perfecció amb els interessos del Kremlin; per exemple, no parla de retirada de tropes russes, però sí que s'aixequin les sancions a Rússia.  

I això que a la Xina no la perjudiquen, al contrari. Pequín ha comprat un 8% més de cru rus però amb un gran estalvi, a preu rebaixat. El mateix passa amb el carbó, un 40% més barat que l'australià.

De tot el moviment de contenidors que van i venen a través de les fronteres entre Rússia i la Xina, el 16% es paga ja en iuans.

I els acords segellats en la cimera de Moscou van en la mateixa línia d'intensificar en tots els àmbits una aliança que Putin diu que està en el moment més alt. Xi ha afirmat que s'aprofundirà encara més, que s'han marcat les línies fins al 2030.

Poc amiga de la inestabilitat, la Xina es va trobar amb la guerra d'Ucraïna vint dies després de segellar amb Putin l'anomenada "aliança sense límits", el febrer del 2022.

La primera ordre de Pequín als seus ciutadans a Ucraïna en començar la invasió russa va ser portar ben visible una bandera xinesa per ser identificats com a amics pels militars russos.

Es dedueix que el règim xinès creia en una victòria llampec de Putin a Ucraïna, per cert, fins aleshores, un veritable cap de pont del desembarcament de la seva Nova Ruta de la Seda a Europa.

Però les coses es van complicar i Zelenski no va caure. En un any de guerra, encara és hora que Pequín condemni la invasió. De fet, ni tan sols en diu així, adopta el concepte rus d'"operació militar especial", així com l'argument que la causa del conflicte són les amenaces a la seguretat de Rússia.

Pau a Ucraïna o geoestratègia?

El que ha quedat clarament reforçat en aquesta visita a Moscou de Xi Jinping és el seu perfil com a líder d'un nou pol capaç de desafiar l'hegemonia dels Estats Units.

Pels acords bilaterals, per la pompa en les reunions, per l'actitud obsequiosa de Putin amb Xi, es visualitza com Rússia, a poc a poc, va caient sota una major influència de la Xina.

En unes declaracions a l'Agència France Presse, Ben Barry, de l'Institut Internacional d'Estudis Estratègics de Londres, sosté que "els xinesos tenen un interès estratègic que Rússia sigui vista com a vencedora a Ucraïna, en part perquè perjudicarà la credibilitat dels Estats Units i els seus aliats".

I si com a mínim Rússia manté posicions, Occident estarà distret en el seu flanc oriental i perdrà l'esma, potser calculen a Pequín, d'ajudar Taiwan.

La Xina pot decidir envair l'illa malgrat que l'aventura militar no sigui fàcil ni n'estigui garantit l'èxit. També pot optar per un ofegament progressiu perquè es rendeixi. En qualsevol de tots dos casos, i davant del suport que els Estats Units i els seus aliats puguin prestar a Taipei, Pequín espera que l'aliança amb Rússia sostinguda durant la guerra d'Ucraïna li garanteixi la complicitat de Moscou.

Fins i tot alguns analistes insinuen que a la Xina li convé que el conflicte d'Ucraïna s'enquisti a l'estil de la crisi nord-coreana. Sempre és allà, no existeix un perill imminent real de conflicte nuclear, però esgota l'altre bàndol, Corea del Sud i el Japó.

Imatge simbòlica, per cert: mentre Xi brindava amb Putin --objecte d'una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional--, el primer ministre japonès, Fumio Kishida, un autèntic falcó nacionalista, visitava Volodímir Zelenski a Kíiv.

I parlant de geoestratègia, amb el món entretingut en guerres vàries, enquistades, en què la Xina apareix com el mediador necessari sense moure necessàriament un dit, Pequín guanya temps.

La Xina necessita temps. N'hi cal per construir la seva alternativa tecnològica ara que el desacoblament que estan forçant els Estats Units la deixa en inferioritat. La cooperació científica i tecnològica acordada a Moscou també li pot anar bé.

És evident que Rússia no té les habilitats comercials de la Xina, però ha sabut fer una vacuna efectiva contra la covid-19; la Xina, no tant. Pequín s'ha llançat recentment a l'espai, Rússia fa dècades que hi és.

La Xina augmenta cada any un 7% el seu pressupost militar, Rússia és el país que té més armes nuclears a la terra. La Xina és la que necessita petroli i gas i no trencar amb la Unió Europea, el seu principal soci comercial.

Pequín vol recuperar el temps perdut en la història, tornar al centre del món, al cim del món, on era durant centúries, abans que les potències colonials al segle XIX l'obliguessin a tocar de peus a terra i a obrir-se.

Ara s'està tornant a tancar, amb la deriva cada cop més totalitària del règim comunista en el pla intern, mentre es presenta al món com el defensor d'un ordre multipolar i obert. Xi diu que és neutral en la guerra d'Ucraïna, però ha anat a Moscou en un clar aval a Putin.

Occident vol que Xi Jinping pressioni realment Rússia. Però en la seva rivalitat creixent amb els Estats Units, Pequín no ha d'obeir Washington o l'OTAN; és la Xina, l'imperi més vell del planeta.

Si les contorsions que porta fent des de l'inici de la guerra demostren que Pequín sempre hi surt guanyant, és evident que Xi Jinping només pressionarà Rússia quan i fins on li convingui a la Xina, no abans.