Xile es queda amb la Constitució de Pinochet després de rebutjar la reforma de les dretes
Per segona vegada en menys de dos anys, els xilens rebutgen canviar la Constitució de l'etapa pinochetista, que, tot i esmenada i modificada diverses vegades, no agradava a la majoria de xilens
Tot queda igual, com si no hagués passat res. Però ha passat de tot. 4 anys de procés constituent esgotador, amb els xilens molt cansats i tips d'una classe política a qui acusen de no fer res per millorar-los la vida. Els xilens han dit no per segona vegada a les urnes; un segon referèndum per canviar la carta magna xilena, i, per segona vegada, no.
Ha quedat clar que els xilens sí que van demanar el 2019 canviar l'actual Constitució, carta magna de l'època pinochetista, però no de la manera com s'ha intentat fer. Xile torna, doncs, al punt zero, deixant clar al president de Xile, el progressista Gabriel Boric, que s'ha acabat això de voler canviar la Constitució.
Votación Plebiscito Constitucional 2023:
Servicio Electoral (@ServelChile) December 17, 2023
📌 A favor: 5.443.201
📌 En contra: 6.860.719 pic.twitter.com/nnvyFKqcur
"El resultat d'aquest plebiscit, més que una celebració, és un fort crit d'atenció. Si qui obté la majoria circumstancial intenta negar l'existència de l'altre, no avançarem mai en matèries que no poden continuar esperant", destacava en missatge en cadena nacional el cap de l'estat xilè.
Les invito a que construyamos juntos una nueva etapa para Chile: de crecimiento para todos, justicia social y seguridad ciudadana. La patria necesita de todos y todas. pic.twitter.com/FnmqWHz3nq
Gabriel Boric Font (@GabrielBoric) December 18, 2023
Els partits d'esquerra xilens, inicialment, van demanar el 2019 canviar la carta magna xilena per pinochetista i desactualitzada. Va ser la manera per desactivar les revoltes socials que van incendiar Xile aquell any amb demandes de millores socials en ensenyament, sanitat, pensions i sous. Una fugida endavant que ha acabat en no res.
En aquest segon intent per reformar la carta magna, qui guanyava de sortida eren els sectors conservadors. O s'imposava una carta magna nova liderada, pensada i gestada per la ultradreta i la dreta tradicional o bé continuava la de Pinochet. D'aquí que des de l'extrema dreta que lidera el cap del Partit Republicà de Xile, José Antonio Kast, no han parlat de derrota, sinó d'inici d'una nova etapa per, de veritat, transformar Xile.
"Una gran majoria de xilens han rebutjat la proposta constitucional que nosaltres impulsem. Reconeixem aquesta derrota amb molta claredat. Fracassem en l'esforç per convèncer els xilens que aquesta era una millor Constitució que la vigent", ha indicat l'excandidat presidencial i líder dels republicans, José Antonio Kast.
No triunfamos, pero estamos orgullos del trabajo que hicimos de cara a la ciudadanía, hablando con la verdad y con un profundo amor por Chile. Nuestras convicciones son claras y seguiremos trabajando con la misma energía que nos caracteriza. Hoy más que nunca #TeQuieroChile 🇨🇱 pic.twitter.com/gVBloc2vgd
José Antonio Kast Rist 👍🇨🇱 (@joseantoniokast) December 18, 2023
Els xilens, doncs, que han dit que no a fer les coses com s'han fet. No a una carta magna massa progressista, fa un any i mig ho van dir per majoria en el primer referèndum. I no a fer canvis massa conservadors, el que han dit majoritàriament els xilens aquest diumenge.
Pinochet, doncs, continua viu a la Constitució xilena: el mal menor, per l'esquerra xilena; una gran realitat, per la dreta xilena.
- ARXIVAT A:
- Xile
