Xile rebutja la reforma de Constitució que havia d'enterrar el text heretat de Pinochet

Xile ha rebutjat la reforma constitucional per una àmplia majoria i aposta per mantenir la Constitució actual. Ho han decidit els xilens per àmplia majoria: un 61,8% han votat en contra del nou text.

El text havia de substituir l'actual Carta Magna, heretada de la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990) i vista per una part de la societat com l'origen de les desigualtats del país per fomentar la privatització de serveis bàsics, com ara educació, salut o pensions.

Així doncs, per ara, es manté. En tot cas, el president xilè, Gabriel Boric, ha acceptat la derrota i ha insistit que convocarà un nou procés constituent i que es complirà amb el mandat del plebiscit d'octubre del 2020, en què gairebé el 80 % dels xilens va demanar un canvi constitucional.

El corresponsal de TV3 a l'Amèrica Llatina, Joan Biosca, ho recull en aquesta crònica:

Caldrà veure com Boric, que també ha anunciat canvis en el govern, materialitzarà el nou procés constituent: si és via el Parlament on la dreta té un pes molt important o bé via una nova assemblea constituent, el que sembla poc probable pel fracàs del text que durant un any ha intentat enterrar la Constitució de l'etapa de Pinochet.

Els detalls de la proposta

La proposta de nova Constitució definia Xile com un "Estat social i democràtic de dret, plurinacional, intercultural, regional i ecològic", consagrava un catàleg de nous drets socials i establia que la seva democràcia és "paritària i inclusiva".

Els seus defensors asseguraven que hauria ajudat a crear un Xile "més just", la principal demanda que els ciutadans van expressar en l'onada de protestes del 2019, mentre que els seus detractors argumentaven que era un text "radical" i que "no uneix el país".