Xile, vuitè país de l'Amèrica Llatina que aprova el matrimoni homosexual

Xile és el vuitè país de l'Amèrica Llatina després de l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, l'Uruguai, l'Equador, Costa Rica i diversos estats de Mèxic a donar llum verda al matrimoni igualitari, en una votació històrica al Congrés del país andí.

Una victòria dels moviments LGTBIQ+ que des de feia anys lluitaven per un reconeixement del 100% de les unions entre persones del mateix sexe, ja que ara mateix a Xile el que sí que existeix és la figura de l'Acord d'Unió Civil, cosa que no garanteix els drets de les parelles i les families que es formen.

Ara només falta que la nova llei de matrimoni igualitari la signi el president de Xile, Sebastián Piñera, en un acte de validació del que ja han aprovat el Congrés i el Senat.

La nova normativa ha estat validada per 82 vots a favor, 20 en contra i dues abstencions en una sessió que ha acabat amb eufòria i amb aplaudiments i abraçades.

La norma permet anomenar "matrimoni" les unions entre persones del mateix sexe i habilita l'adopció i la filiació de fills a tots dos pares o mares, un dels punts clau de la discussió.

La decisió ha estat celebrada per les organitzacions LGTBIQ+ del país andí. "És un pas històric. Per fi acabem amb desigualtats estructurals i dignifiquem les persones de la diversitat sexual i de gènere", ha dit Ramón Gómez, encarregat de l'àrea de drets humans del Moviment d'Integració i Alliberament Homosexual (Movilh).

El juliol, per sorpresa, el president, el conservador Sebastián Piñera, va dir que havia "arribat el temps" d'aprovar la iniciativa i va instruir el Parlament que el debatés amb urgència.

El primer país, l'Argentina

L'Argentina va ser el primer país de l'Amèrica Llatina de validar els matrimonis entre persones del mateix sexe. Va ser el 2010, deixant enrere la normativa vigent fins llavors del 2002 que permetia les unions civils entre parelles del mateix sexe a la ciutat de Buenos Aires, la capital argentina.

L'Uruguai, el 2013

L'Uruguai va impulsar les unions civils el 2008, una normativa que quasi equiparava les parelles homosexuals amb els matrimonis tradicionals en l'àmbit legal. El 2013 va entrar en vigor la coneguda com "llei del Matrimoni Igualitari", que va incorporar les demandes de la comunitats LGTBIQ+.

El Brasil, a iniciativa de la justícia

Va ser l'any 2011 quan el Tribunal Suprem del Brasil va aprovar les unions lliures entre persones del mateix sexe, cosa que va representar una base legal per a aquelles parelles que encara no podien optar al matrimoni. Poc temps després, diverses jurisdiccions ho van permetre i Rio de Janeiro va habilitar que els jutges locals poguessin realitzar-los. A diferència d'altres països, la iniciativa va sortir de la justícia i no des del Parlament.

El 2016, Colòmbia

El 2016, Colòmbia es va convertir al quart país de Llatinoamèrica en donar llum verda al matrimoni igualitari. Abans i des del 2007, el que es podia tramitar era una unió afectiva de parelles del mateix sexe, amb drets sobre la seguretat social.

L'Equador, el pes del TC

Després d'una reforma constitucional, l'Equador va reconèixer el 2008 les unions civils entre persones del mateix sexe. El 2019, finalment, el Tribunal Constitucional va aprovar el dret al matrimoni entre parelles del mateix sexe a adoptar.

Mèxic: depèn de l'estat

La situació de Mèxic és diferent, ja que cada estat defineix les seves pròpies polítiques. Actualment, 22 dels 32 estats avalen el matrimoni entre persones del mateix sexe. Molts han modificat lleis, mentre que uns altres ho han aconseguit per sentències judicials.

Bolívia, a finals del 2020

Bolívia va reconèixer a finals del 2020 el primer cas d'unió lliure entre dos homes que convivien des de feia onze anys. El cas va marcar un precedent al país. Des de llavors, els registres civils han de reconèixer les unions de persones del mateix sexe.

Llum verda a les portes d'unes presidencials

La validació del matrimoni igualitari per part del Congrés i el Senat de Xile arriba quan falten pocs dies perquè es faci la segona ronda de les eleccions presidencials a Xile. Cara a cara a les urnes el 19 de desembre, es veuran les cares el candidat de l'esquerra Gabriel Boric; mentre que per la dreta -i qui va guanyar la primera volta de les presidencials- hi ha José Antonio Katz.

Segons les darreres enquestes publicades, el candidat que lidera les intencions de vot és Boric, amb el 40% dels vots; mentre que Katz ho fa amb el 35%, segons dades de la consultora Cadem.

El centreesquerra s'ha posicionat al costat del candidat Gabriel Boric, mentre que la dreta xilena en bloc ho ha fet per José Antonio Katz.

Els vots que falten per completar el 100% de les intencions de vot corresponen als indecisos i també als que van votar per Franco Parisi, un empresari xilè que va quedar tercer en les votacions presidencials del novembre. Establert als Estats Units, de manera estranya, ha fet tota la campanya electoral des d'allà, amb molts seguidors entre els més joves.