"China Cables": els documents secrets de la repressió a la minoria musulmana uigur

Vigilància massiva amb intel·ligència artificial, detencions de caràcter preventiu i camps d'internament anomenats "centres d'educació". Aquest és el panorama de repressió a les minories en la regió xinesa de Xinjiang que el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) ha revelat aquest diumenge i dilluns.

L'ICIJ, que l'abril del 2016 va revelar els anomenats Papers de Panamà, ha publicat un l'informe, que ja es coneix popularment com a "China Cables", a partir de documents confidencials del govern xinès.

El primer, conegut internament com a "telegrama", és un manual de nou pàgines, datat el novembre del 2017, que conté una vintena llarga de mesures per gestionar els camps d'internament d'uigurs i integrants d'altres minories.

Càmera de seguretat instal·lada en un carrer del centre històrica de Kashgar, a Xinjiang (Reuters/Thomas Peter)

També quatre documents interns, coneguts com a "butlletins", que expliquen el funcionament del programa de vigilància massiva i polítiques predictives, que ja va ser revelat l'any passat per l'ONG de defensa dels drets humans Human Rights Watch.

L'ICIJ, a més, ha tingut accés a una sentència judicial contra un integrant de la minoria uigur, acusat d'incitar "odi ètnic" i tenir "pensaments extremistes". Les proves són testimonis de companys de feina als quals l'acusat va instar a no blasfemar i no mirar pornografia.

El "telegrama" va ser aprovat per Zhu Hailun, aleshores vicesecretari general del Partit Comunista a Xinjiang i màxim responsable de la seguretat de la regió.

Explica amb detall com tractar els detinguts i com mantenir en secret l'existència dels camps. I estableix un programa de modificació del comportament basat en un sistema de "punts" que combina càstigs i de premis.

Classe de dibuix en un centre vocacional d'educació i entrenament a Karakax, Xinjiang (Reuters TV)

Els interns són anomenats oficialment "estudiants" i són avaluats en funció de la seva "transformació ideològica, estudi, entrenament i acceptació de la disciplina".

En principi, el temps mínim d'estada en els camps és d'un any, però la documentació coneguda mostra que alguns "estudiants" hi haurien estat menys temps. Un cop els "estudiants" s'han "graduat", poden sortir-ne.

Els "butlletins" es distribuïen a la policia i als funcionaris del partit encarregats de la seguretat a la regió.

La vigilància i la recollida de dades de tota mena sobre els ciutadans es fa a partir de registres sense ordre judicial, de càmeres amb sistema de reconeixement facial instal·lades al carrer i també, entre altres mètodes, a partir de l'ús d'algunes "apps" molt populars que tothom porta al damunt, en el seu telèfon mòbil.

Controls d'entrada a la mesquita d'Id Kah, a Kashgar (Reuters TV)

Els serveis d'intel·ligència xinesos, en definitiva, vigilen amb detall la vida quotidiana dels ciutadans de Xinjiang: saben qui va a la mesquita, i quantes vegades. Saben quin s'atura a xerrar amb qui. A partir d'aquí, les autoritats estableixen categories de ciutadans i decideixen les detencions.

Els documents filtrats confirmen l'existència de 94 camps de detenció, i l'ONU dona per bona la xifra d'un milió de detinguts, majoritàriament uigurs, però també integrants d'altres minories.

Hailun no ha volgut respondre les preguntes de l'ICIJ, i el seu successor, actualment en el càrrec, ha rebutjat qualsevol intent de contactar-hi.

El govern xinès ho nega

A través de l'ambaixada a Londres, el govern de la Xina ha emès un comunicat en què assegura que els documents filtrats són "pura fabricació i 'fake news'".

Reconeix que hi ha camps, però en dona una versió molt diferent:

"No existeixen els anomenats "camps de detenció" a Xinjiang. Centres d'educació vocacional i d'entrenament han estat establerts per a la prevenció del terrorisme."

Els uigurs són avui en dia una població d'uns onze milions de persones, en un país de 1.400 milions d'habitants, el 92 per cent dels quals pertanyen a la majoria han.

Centre d'internament a Artux, a la província de Xinjiang (AFPTV)

Fa més de mil anys que els uigurs viuen majoritàriament en l'àrida regió central de Xinjiang, dominada per les muntanyes i els deserts, que està sota control xinès des del segle XVIII.

Els uigurs són musulmans, i tenen una llengua pròpia, diferent del xinès.

Episodis de violència

La convivència entre els uigurs i els han no ha estat fàcil ni exempta de violència. El 2009 hi va haver uns aldarulls en què van morir unes 200 persones, majoritàriament hans.

A partir del 2013 hi va haver un seguit d'atemptats comesos per uigurs contra ciutadans han, en diferents ciutats xineses, que van causar desenes de morts. Almenys un d'aquests atacs mortals el va reivindicar un grup islamista uigur.

La resposta del govern xinès ha estat una repressió creixent d'aquesta minoria, sobretot des del 2017.