La Xina segueix utilitzant un gas prohibit que destrueix la capa d'ozó

La Xina ha seguit produint i utilitzant un dels productes que destrueix la capa d'ozó i que havia estat progressivament abandonat després del Protocol de Mont-real.

Aquest tractat internacional va entrar en vigor el 1989 i té com a objectiu que es deixin d'utilitzar CFC -clorofluorocarburs, compostos de clor, fluor i carboni-, les substàncies que, tal com es va demostrar als anys 80, destrueixen la capa d'ozó que ens protegeix dels raigs ultraviolats del sol.

Els nivells del segon CFC més abundant, el CFC-11 -químicament, triclorofluorometà-, havien disminuït de forma substancial des de mitjans dels anys 90. Però es va detectar que des del 2012 les emissions d'aquest gas s'havien tornat a incrementar.

Ara, un grup d'investigadors ha descobert la font del CFC-11: la Xina. La recerca l'ha fet un equip internacional encapçalat per Matt Rigby, de la Universitat de Bristol (Regne Unit), i Sunyoung Park, de la Universitat Nacional Kyungpook (Corea del Sud). Els resultats es publiquen a la revista "Nature".
 

Set milions de quilos més

A partir de mesures de la presència del gas a l'atmosfera i amb models que simulen els transport dels gasos, els autors han descobert que la majoria d'emissions provenen de l'est de la Xina. Segons els seus càlculs, en el període 2014-2017 es van emetre 7 milions de quilos més de CFC-11 que entre els anys 2008 i 2012. L'augment va tenir lloc sobretot a les províncies de Shandong i Hebei, al nord-est. Els investigadors no han trobat proves d'augment d'emissions en altres zones de l'Àsia ni en d'altres regions del món.

També assenyalen que, segons els seus càlculs, l'augment no prové de fuites en els dipòsits del gas. L'increment està causat perquè se segueix produint i utilitzant CFC-11, cosa que viola els acords de Mont-real, que establien abandonar el gas a partir del 2010. La producció del CFC-11 a la Xina permet explicar, pel cap baix, entre el 40 i el 60% de l'augment de les emissions mundials. 
 

El CFC-11 es feia servir com a refrigerant i per produir escumes de poliuretà, utilitzades com a aïllant en la construcció. Aquesta darrera aplicació podria ser la que ha fet augmentar tant la producció a la Xina. Això era el que denunciava al juliol de l'any passat un informe de l'Agència Internacional del Medi Ambient, una entitat no governamental. Segons l'EIA, havien obtingut proves de 18 empreses en 10 províncies xineses que confirmaven l'ús de CFC-11 com a aïllant.

Ara, la recerca publicada a "Nature" confirma que la Xina ha alterat el declivi progressiu que havien experimentat les emissions del gas. Però els autors també recorden que abans del 2012 els nivells de CFC-11 no havien disminuït tant com apuntaven les previsions i no creuen que això fos degut també a les emissions des de la Xina.

Per això demanen més investigacions per determinar tots els processos que, a banda del que assenyalen, han contribuït a aquest augment.