Xips a preu d'or per alimentar la febre de la intel·ligència artificial

La sacsejada d'un salt tecnològic fa i desfà fortunes. Sobretot, quan és majúscul i implica canvis econòmics i socials. I de la mateixa manera que l'invent del ferrocarril va donar lloc a monopolis i alguns dels grans potentats del segle XIX, avui la intel·ligència artificial ja ha creat el primer magnat.

Jensen Huang és el cofundador i president d'Nvidia, l'empresa que ven la gran majoria dels xips que s'utilitzen per entrenar models com el ChatGPT.

A finals de la dècada dels 90, Nvidia va inventar els processadors de gràfics moderns, els anomenats GPUs. I avui, aquesta mena de processadors són els únics prou potents per moure la intel·ligència artificial.

Xips a preu d'or

Qui vulgui pujar al carro del nou fenomen, ha de passar per les mans de Nvidia i pagar entre 30.000 i 40.000 dòlars per un dels seus processadors d'última generació.

És el cas del Blackwell B200, el xip que Huang va presentar aquest març en una conferència davant de 15.000 persones i que té 200.000 milions de transistors, més del doble que l'anterior.

De fet, aquest hardware és la principal inversió que ha d'assumir qualsevol empresa que vulgui desenvolupar IA. I això vol dir Amazon, Google, Meta, Microsoft, OpenAI, Oracle o Tesla, per exemple.

Per a moltes start-ups sense tant de múscul financer, l'alternativa és "llogar" processadors o bé subcontractar la feina de computació a centres més potents.

Què són les GPU

Les GPUs (unitats de procés gràfic) van sorgir per ajudar a generar imatges i escenes complexes en 3D, i la seva aplicació original va ser en l'àmbit dels videojocs o el disseny.

Són el nucli del que es coneix com a targeta gràfica i s'encarreguen de tots els càlculs matemàtics per representar imatges.

Al llarg dels anys van evolucionar, amb més capacitat per processar tasques cada cop més feixugues, que demanen una gran potència de càlcul. És el cas, per exemple, de les criptomonedes. I ara són l'eina més indicada per moure la intel·ligència artificial.

L'eufòria de Wall Street

Tot plegat ha disparat el seu valor a la borsa per damunt dels dos bilions de dòlars, i ja val més que Amazon o Google. L'últim trimestre del 2023 va ingressar 22.000 milions de dòlars, un 265% més que l'any anterior, quan facturava uns 6.000 milions.

De fet, la febre per la intel·ligència artificial explica l'eufòria d'aquests últims mesos a Wall Street. Empesos pel que allà s'anomena FOMO ("fear of missing out", la por de quedar fora), molts inversors no volen córrer el risc d'arribar tard a la festa, encara que això signifiqui pagar per les accions de determinades empreses molt més del que valien fa només un any.

Pocs gosen parlar encara de "bombolla", però el fet és que els inversors fan pujar les accions de les grans tecnològiques atrets per la promesa d'uns guanys futurs de la IA que, a dia d'avui, encara no queda clar d'on sortiran.

Rob Haworth, de gestió de patrimonis del US Bank, explica: "La clau és el que ve a partir d'ara. No només com adoptem la tecnologia, sinó a què la destinem. I com millora la productivitat de les empreses."

Les grans comencen a moure's

Nvidia no fabrica els seus xips, sinó que es tracta del que s'anomena "fabless". Els fabrica per encàrrec a Taiwan el gran majorista mundial, TSMC. En l'àmbit de la IA, la seva competència --a molta distància-- ve de la banda de Huawei o de companyies clàssiques com AMD, Intel o, fins i tot, Samsung.

D'altres, com Microsoft i Amazon, són clients de Nvidia i al mateix temps també estan intentant desenvolupar els seus propis xips per reduir la seva dependència. Irònicament, les grans tecnològiques que han crescut gràcies, en part, a dominar el mercat i empetitir la competència aprofitant la seva posició de poder, s'han trobat ara amb una companyia que els guanya en el seu propi joc.

El domini de Nvidia també passa pel software que acompanya els seus processadors, l'anomenat CUDA, que des de fa vint anys dona eines als desenvolupadors per treballar amb els seus xips.

Companyies acostumades a tenir poca competència, com ara Google, s'han aliat amb Intel i Qualcomm per muntar la seva pròpia alternativa. És l'anomenada UXL Foundation, un consorci d'empreses que, segons ha avançat Reuters, vol desenvolupar software per a qualsevol mena de xip, de manera que, acostumades a treballar només amb Nvidia, tinguin més opcions. "Es tracta de crear un ecosistema obert", explica Bill Magro, cap tecnològic de Google, "per promoure la productivitat i més opcions de hardware".