Xirinacs es torna a mostrar amic d'ETA i defensor de la lluita a través de les armes
La Universitat Catalana d'Estiu ha homenatjat l'exsenador Lluís Maria Xirinacs, que en el seu discurs ha tornat a crear polèmica. Xirinacs s'ha declarat defensor de la lluita independentista al País Basc a través de les armes. L'exsenador ha fet aquestes declaracions després d'haver estat sotmès a un procés judicial perquè va assegurar públicament que tenia amics a la banda terrorista ETA. En l'acte d'homenatge, la Universitat Catalana d'Estiu li ha concedit el Premi Canigó, un premi que en altres edicions ha recaigut sobre Eliseu Climent, Antoni Deig, "Serra d'Or" o Catalunya Ràdio.
El sacerdot i exsenador català Lluís Maria Xirinacs ha reiterat que és amic d'ETA en l'homenatge que ha retut la Universitat Catalana d'Estiu a la seva trajectòria en defensa de les llibertats democràtiques.
Xirinacs, al qual l'UCE ha guardonat amb el Premi Canigó per la seva trajectòria en defensa del catalanisme i de la unitat dels territoris de parla catalana, s'ha reafirmat, durant l'acte i en declaracions posteriors als periodistes, en la seva amistat amb la banda terrorista.
L'Audiència Nacional va condemnar el març passat a dos anys de presó aquest exsenador català com a autor d'un delicte d'enaltiment del terrorisme per unes declaracions efectuades l'11 de setembre de 2002 durant la Diada de Catalunya, en les quals es va declarar "amic d'ETA".
"Gandhi, que és un senyor no violent i em sembla que no seria massa amic d'ETA, deia que el no violent, davant d'un conflicte violent, no pot ser neutral; ha de declarar-se amic del violent oprimit i enemic del violent opressor. Jo vaig dir que sóc enemic d'Espanya i amic d'ETA", ha dit als periodistes.
Preguntat sobre si es reafirmava en les declaracions que van motivar la seva condemna, Xirinacs ha respost: "sí, i tant". En aquest sentit, durant l'acte, Xirinacs, llargament aplaudit pels 200 assistents a l'acte, ha comentat: "No us estranyeu que, ja que costa tant parlar de la independència dels països catalans, de vegades m'entretingui a defensar la independència d'Euskal Herria i que defensi els que la defensen, i les lluites d'autodeterminació, que l'estan fent no només per via política i social, sinó també per la via militar".
Durant l'acte, el rector de l'UCE, Joan Domènec Ros; el president de la FUCE, Miquel Porter Moix, i el capellà Josep Dalmau, entre d'altres, han destacat la seva trajectòria en defensa per les llibertats democràtiques.
Xirinacs va néixer a Barcelona el 1932, es va ordenar sacerdot el 1955 i, onze anys després, va ser un dels protagonistes de la "Caputxinada", una homilia informativa sobre la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris.
El 25 de desembre de 1975 es va instal·lar davant de la presó Model, on va estar dotze hores diàries en sol·licitud d'una amnistia total fins que es va aprovar aquesta mesura, el 1977, una actitud militant per la democràcia que li va valer ser candidat al Premi Nobel de la Pau el 1975, 1976 i 1977, encara que no va arribar a obtenir el guardó.
