Yolanda Díaz presenta Sumar, el seu projecte electoral: "No va de partits ni de sigles"
En plena tempesta entre Unides Podem i el PSOE, aquest divendres Yolanda Díaz ha presentat Sumar en un acte multitudinari al centre cultural Matadero de Madrid davant de 5.000 persones. Sumar és la plataforma amb què articularà la seva candidatura a la presidència del govern espanyol, després d'un període d'escolta de la societat civil.
"Sou les protagonistes. Ha arribat l'hora que vosaltres feu un pas endavant per fer una cosa fonamental: un nou contracte social democràtic", ha dit Díaz, que ha explicat que l'objectiu és definir "un projecte de país per a la pròxima dècada". La previsió és que diversos grups elaborin una proposta que es presentarà el 2023 i hauria de ser la base per a concórrer a les pròximes eleccions generals.
"Tenim molt més d'un any per pensar el país que volem. Està en risc aquesta dècada", ha afirmat Díaz, que ha advertit del perill de deixar l'estat espanyol en mans de la dreta. "Recorreré Espanya amb entusiasme i alegria i us escoltaré", ha assegurat.
Segons Díaz, ella és "una peça més" d'aquest procés i ha insistit que el protagonisme és de la ciutadania. "Si vosaltres voleu, jo m'hi sumo", ha assegurat.
La vicepresidenta ha subratllat que aquest procés "no va de partits ni de sigles". Per això, a l'acte no han estat presents primeres espases dels partits a l'esquerra del PSOE, a petició expressa de Díaz. No hi ha estat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ni les ministres de Podem Ione Belarra i Irene Montero, però sí un reguitzell de membres de la societat civil a qui ha reiterat que vol cedir el protagonisme.
Sumar té el suport explícit dels Comuns, que han estat representats per l'eurodiputat Ernest Urtasun i el portaveu al Parlament, David Cid, entre d'altres. També de Compromís i Esquerra Unida, i suposadament també de Podem i Més País.
Desafecció a la política
Díaz ha apuntat que cal superar la desafecció ciutadana que hi ha cap a la política i ha reivindicat construir des del "diàleg", "l'alegria", "l'entusiasme" i la "tendresa". La vicepresidenta segona ha defensat, a més, que "la democràcia també sigui econòmica" i ha dit que "ha d'arribar a les empreses, a l'economia i als impostos". També ha defensat la pluralitat de l'Estat i les seves llengües i cultures.
A l'acte, abans del discurs de Díaz, hi han intervingut activistes en representació de lluites de diversos àmbits. Una activista climàtica, una activista per l'educació pública, un rider, una treballadora de la llar o un sindicalista d'Amazon són algunes de les persones que hi han participat. Entre els assistents, el pianista James Rhodes, les escriptores i pensadores Belén Gopegui, Remedios Zafra o Marta Sanz.
El projecte de la vicepresidenta, però, presenta reptes importants com superar les resistències de Podem i encaixar els diversos espais que li donen suport en un espai sense quotes. També preparar una plataforma sense més implantació territorial de la que tenen els partits que li donen suport per unes eleccions que a tot estirar seran a un any i mig vista.
Segons ha explicat ella mateixa, el projecte que ha començat a caminar aquest divendres tindrà una primera fase de consultes i reunions amb membres de la societat civil. Després serà el moment en què anunciarà si concorre, o no, a les eleccions generals que s'haurien de convocar a finals del 2023 o principis del 2024.
Díaz ha arribat a la cita després d'un enfrontament amb la part socialista de l'executiu arran de l'aprovació al Consell de Ministres d'un crèdit de 1.000 milions d'euros per al Ministeri de Defensa. Una decisió en la línia d'assolir una despesa equivalent al 2% del PIB en defensa el 2029 que xoca amb el plantejament de Podem. La mateixa Díaz, però, ja va deixar clar que l'episodi no suposarà la ruptura del govern de coalició.