Yolanda Díaz reobre el debat de l'ús del català al Congrés amb la investidura a l'horitzó
La dirigent de Sumar planteja una reforma del reglament del Congrés per donar cabuda al català, el gallec i el basc, una reivindicació que els presidents de la cambra sempre han rebutjat
En un intent d'aplanar el suport independentista a una investidura de Pedro Sánchez, Yolanda Díaz ha proposat reformar el reglament del Congrés perquè s'hi pugui intervenir en català, basc o gallec, i també al Senat.
La dirigent de Sumar ha reobert aquest dimecres el sempre polèmic debat sobre l'ús del català a les cambres legislatives. Enlloc s'especifica que només el castellà hagi de ser la llengua a les Corts i el criteri ha quedat sempre en mans dels presidents, reticents a incorporar les llengües cooficials i minoritàries.
Díaz: "Té encaix constitucional"
En una entrevista a TVE, la vicepresidenta segona del govern espanyol en funcions ha defensat que la reforma seria "un element important de cara a la conformació de la Mesa" de la cambra baixa. Díaz ha argumentat que suposaria "un avenç" i un reconeixement que l'Estat és "un país divers, plural i un país de països":
"Per què no hem de poder expressar-nos en les llengües cooficials? Crec que és un model que té encaix constitucional i que seria molt positiu."
La Constitució de 1978 reconeix, a l'article 3.1 del Títol Preliminar, el castellà com a "la llengua espanyola oficial de l'Estat". Malgrat que els reglaments de les dues cambres no recullen aquest punt, el castellà és l'únic idioma que s'adopta com a llengua de treball al Congrés i al Senat.
La líder de Sumar ha explicat que la formació ha començat les negociacions amb el PSOE per revalidar la coalició de govern i que també manté converses amb els grups catalans i d'altres de la majoria progressista.
Díaz els ha demanat que "estiguin a l'altura" i ha recomanat "discreció".
Poder parlar català al Congrés i el Senat, una llarga reivindicació
L'únic pas a favor del català al Congrés és del 2004. Fins al nomenament de Manuel Marín com a president de la cambra, la primavera d'aquell any, el castellà era l'única llengua utilitzada en les sessions del Congrés.
El 17 de maig d'aquell any, ERC va aconseguir tirar endavant, amb el suport del PSOE, una resolució perquè el govern espanyol promogués l'ús de les llengües cooficials als òrgans constitucionals de l'Estat. La condició era que s'havia de traduir ràpidament -es podia fer una intervenció breu en la llengua cooficial, seguida de la corresponent traducció al castellà.
L'aplicació, a partir de l'abril del 2005, va durar només un mes. Es va suspendre després que el diputat d'Esquerra Joan Tardà no va respectar les condicions d'ús i Marín l'instés a abandonar la tribuna.
Ja el 2006, durant el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, els grups parlamentaris del Congrés van intentar una reforma en profunditat del reglament i van xocar precisament en la qüestió de les llengües. La reforma es va frustrar.
I també ho va fer el 21 de juny de 2022, quan el PSOE va rebutjar juntament amb el PP, Vox i Ciutadans la modificació que podia permetre l'ús del català, el basc i el gallec en tota l'activitat parlamentària, sobretot al ple.
Es constata, per tant, que per abordar novament la reforma Sumar haurà de convèncer qui ha estat soci de govern i ho pot ser en la nova legislatura: el Partit Socialista.
Tímid avenç, congelat, al Senat
A la cambra alta és on més avanços s'han fet, però estan congelats. Des del 2011, els senadors poden fer servir les llengües cooficials en el debat de les mocions, però no als plens, ni en comissions ni en les sessions de control al govern espanyol.
El juliol del 2022, en la tercera reunió de la taula de diàleg, el govern espanyol i el català van acordar una revisió del reglament per ampliar l'ús del català al Senat, que no ha prosperat.
La reforma del reglament a la cambra alta està pendent que conclogui el termini d'esmenes, que s'ha anat ampliant en el temps. A la pràctica, vol dir que s'ha congelat la iniciativa.
