Yolanda Díaz serà la primera vicepresidenta espanyola amb carnet del Partit Comunista

Yolanda Díaz, actual ministra de Treball i Economia Social, serà vicepresidenta tercera en el govern de Pedro Sánchez. Així ho han pactat el PSOE i Unides Podem, després que Pablo Iglesias hagi decidit deixar el càrrec de vicepresident segon del govern per presentar-se a la presidència de la Comunitat de Madrid.

Díaz mantindrà la cartera de Treball i sera la vicepresidenta per darrera de Carmen Calvo, vicepresidenta primera, i Nadia Calviño, vicepresidenta segona i ministra d'Economia.

Díaz és advocada laboralista, té tres màsters (en Recursos Humans, Relacions Laborals i Urbanisme) i s'enorgulleix de tenir un sol carnet: el del PCE, el Partit Comunista d'Espanya.

És la ministra de l'entorn d'Unides Podem més ben valorada de l'actual executiu de Pedro Sánchez, un equip que està a punt de canviar.

Filla de l'històric sindicalista gallec Suso Díaz, ha acceptat agafar el relleu de Pablo Iglesias.

En este último año he puesto todo mi esfuerzo en la protección del empleo y de las personas trabajadoras. A esta labor, siempre de la mano del #DiálogoSocial, se une ahora el reto de la Vicepresidencia. Será un honor seguir trabajando en este Gobierno y con @sanchezcastejon.

— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) March 15, 2021

El canvi de cartera encara no té data, però s'haurà de fer abans del 18 d'abril, quan comenci la campanya madrilenya. Iglesias també és ministre de Drets Socials i Agenda 2030, un càrrec que podria cedir a Ione Belarra, l'actual secretària d'estat per a l'Agenda 2030.

Del sindicalisme actiu a la vicepresidència del govern

Yolanda Díaz, nascuda a Fene, a la Corunya, ara fa 50 anys (1971), va començar la seva trajectòria política a Ferrol, on va ser regidora de l'Ajuntament i tinenta d'alcaldia amb Esquerra Unida. També ha estat diputada al Parlament gallec, abans de fer el salt al Congrés dels Diputats, fa cinc anys.

De caràcter dialogant, sempre s'ha declarat obertament feminista, defensora dels treballadors i de la igualtat entre homes i dones, i ha fet d'aquesta lluita el seu principal compromís en entrar al govern de coalició firmat entre PSOE i Podem. Una oferta que va acceptar per la seva amistat amb Pablo Iglesias, tot i no militar a les files de Podem.

És mare d'una nena nascuda, curiosament, un 8 de març.

En principi, el seu encaix en la nova cúpula de l'executiu espanyol pot ser més còmode per a Pedro Sánchez, que no descarta fer canvis més amplis. Per això el relleu no es farà efectiu encara al Consell de Ministres d'aquest dimarts.

Un any de grans acords i un dur fracàs

Yolanda Díaz va assumir el Ministeri de Treball fa poc més d'un any i ha demostrat ser una gran negociadora. Una de les primeres decisions que va prendre, en poc més de quinze dies, va ser la pujada del salari mínim interprofessional. Un augment en dues fases, que ha quedat a mitges.

El salari mínim va quedar fixat, el 2020, en 950 euros al mes, en 14 pagues, i es va acordar augmentar-lo el 2021. Una pujada, però, que ha quedat congelada, per les reticències de la patronal però també de companyes de govern, com la ministra d'Economia Nadia Calviño i la d'Hisenda María Jesús Montero.

Díaz va criticar durament i en públic la pròrroga del salari mínim aprovada pel Consell de Ministres el desembre passat.

"En aquest govern vam dir que no deixaríem ningú enrere i em sembla que estem deixant enrere a qui més ho necessita."

La ministra de Treball apostava per apujar-lo mínimament, encara que fos de forma simbòlica -vuit euros al mes- i mantenir obertes les negociacions. Però es va quedar sola davant la falta d'acord entre els sindicats, que trobaven insuficient l'augment, i els empresaris, que el veien impossible d'assumir en l'actual estat de pandèmia.

A Catalunya, l'any passat, dels més de tres milions i mig d'assalariats, 158.000 cobraven el salari mínim, 90.000 dels quals eren dones.

La ideòloga dels ERTO

El següent repte de Yolanda Díaz, el febrer de l'any passat, va ser eliminar l'acomiadament per l'acumulació de baixes mèdiques. I ja amb el decret de l'estat d'alarma, va ser l'encarregada de l'articulació dels ERTO i les seves pròrrogues. Uns ERTO als quals s'han arribat a acollir més de 3,5 milions de treballadors en un any -ara n'hi ha un milió- i que estan prorrogats fins al 31 de maig.

Díaz també ha impulsat una llei de teletreball, el passat mes de setembre, i una d'igualtat salarial i, fa només uns dies, un acord amb agents socials per a l'anomenada "llei de riders", que reconeix la relació contractual entre les plataformes de repartiment de domicili i els seus repartidors, que passen a ser assalariats en comptes de falsos autònoms.

Entre els reptes pendents, derogar la reforma laboral del PP del 2012, combatre la precarietat laboral i adaptar l'Estatut dels Treballadors a les necessitats del s. XXI.

"La pròxima presidenta del govern espanyol"

Pablo Iglesias ha proposat Díaz per al càrrec aquest dilluns, en un missatge a les xarxes socials dirigit als seus militants. Assegura que cal deixar pas a nous lideratges, "companys, i sobretot companyes, que tenen un gran futur al davant". I anomena expressament Ione Belarra, Irene Montero i "sobretot", diu, Yolanda Díaz, "que pot ser la pròxima presidenta del govern d'Espanya".

Per això Iglesias demana el suport dels militants perquè Yolanda Díaz sigui la pròxima candidata d'Unides Podem en unes eleccions generals.