Zapatero aposta per la innovació i les energies renovables per deixar enrere l'economia del totxo
El futur model productiu espanyol ja és sobre la taula. El Consell de Ministres ha donat llum verda a la seva mesura estrella per combatre la crisi: el projecte de llei d'economia sostenible. L'aposta de Zapatero per prioritzar les energies renovables i la innovació enfront del totxo serà explicada àmpliament al Congrés pel president la setmana vinent però la seva número dos ja n'ha avançat aquest divendres algun detall. Per De la Vega aquesta és una llei d'oportunitats laborals i mesures ambicioses que el govern encara amb esperit de diàleg i consens. La vicepresidenta del govern ha conclòs que "vol comptar amb tothom perquè en aquesta tasca hi ha molt en joc".
Davant dels que l'acusen de passivitat, el govern espanyol ha volgut convertir la llei d'economia sostenible en l'eix de la seva estratègia per sortir de la crisi, amb un objectiu extremadament ambiciós: reconvertir en la pròxima dècada una economia sustentada en la construcció en una altra de basada en el coneixement.
Un canvi de model productiu que Salgado ha definit d'ambiciós perquè pretén resoldre alguns dels problemes endèmics de l'economia espanyola. Es tracta d'un conjunt de reformes dirigides en tres direccions: impulsar la recerca i la innovació, desenvolupar els sectors econòmics implicats en la lluita contra el canvi climàtic i afavorir el dinamisme empresarial i la transparència en el sector financer.
Frenar la construcció
Entre les mesures més destacades hi ha la que posa fi a les deduccions generalitzades a la compra d'habitatge, una política fiscal que, per molts, va obrir la caixa de Pandora que va permetre la bombolla immobiliària. A partir del 2011 només es mantindran per als compradors amb uns ingressos inferiors als 24.000 euros i per als que ja hagin adquirit un immoble abans de finals del 2010.
La deducció per aquells que ingressin entre 24.000 i 17.700 euros l'any serà gradual, menor a mesura que la renda augmenta, mentre que per sota d'aquest llindar es mantindrà de forma íntegra.
Aquest gir en la política de vivenda millora també les desgravacions que fins ara tenia el lloguer, amb un augment de la renda mínima per beneficiar-se'n. A més, crea una nova deducció per les obres de rehabilitació que tinguin a veure amb l'eficiència energètica, l'estalvi d'aigua i l'accessibilitat. Es podrà desgravar un 10% amb un màxim de 3.000 euros anuals. Aquestes obres, a més, passaran a pagar un IVA reduït, que a partir del juliol, que és quan es preveu que entrin en vigor, serà del 8%.
Innovació i recerca
Pel que fa a fomentar la innovació i la recerca a les empreses, hi haurà nous incentius fiscals, que augmentaran les deduccions del 8% al 12%, i es crearà una línia de crèdits de 20.000 milions d'euros que facin realitat aquest canvi de rumb de l'economia espanyola, la meitat dels quals els aportarà l'administració i l'altra, els bancs i les caixes. També s'apuja la desgravació per projectes mediambientals, que passarà del 4% al 8%.
Més sostenibilitat
La llei també aposta per l'ús de les energies renovables i l'eficiència energètica, amb mesures com, per exemple, la creació d'un bo per a la utilització del transport públic semblant al tiquet restaurant que les empreses ofereixen als treballadors. A més, es vol millorar l'eficiència amb la creació d'empreses de serveis energètics.
Una altra mesura aprovada és la modificació del reglament d'instal·lacions d'edificis, amb l'objectiu de fixar la temperatura adequada per estalviar energia. Així, s'estableix que als mesos d'hivern el termòmetre no haurà de superar els 21 graus i a l'estiu serà com a màxim de 26 graus. La normativa s'aplicarà a l'interior d'edificis i locals climatitzats d'usos administratius, comercials, culturals i d'oci. També s'obliga a mantenir una humitat relativa entre el 30% i el 70%, i que els locals disposin d'un sistema que impedeixi que les portes quedin obertes.
Més i millors empreses
De cara a enfortir el teixit empresarial, destaquen les mesures contra la morositat, començant per la retallada dels terminis dels pagaments a proveïdors, tant de les administracions com el sector privat, amb màxims de 30 i 60 dies respectivament. Però també se n'inclouen unes altres per ajudar les empreses a internacionalitzar-se, simplificar la relació amb les administracions i la col·laboració entre el sector privat i el públic per la construcció d'infraestructures.
Una altra de les mesures de la llei d'economia sostenible preveu és agilitzar la creació d'empreses. Les societats limitades més petites, amb un capital inicial entre 3.000 i 3.100 euros, es podran constituir només en un dia i amb un cost administratiu de tant sols 100 euros. Aquestes conformen el 80% de les empreses que es creen a Espanya. Pel què fa a les empreses amb un capital inicial de fins a 30.000 euros, que representen el 15% del total, necessitaran només cinc dies i uns 250 euros per posar-se en marxa.
L'avantprojecte tampoc oblida els deures que vénen imposats des de Brussel·les: més transparència i que es coneguin els sous, amb noms i cognoms, dels directius del sector financer i de les empreses que cotitzen a borsa. Fins i tot es pot arribar a sotmetre'ls a votació.
Un canvi de model productiu que Salgado ha definit d'ambiciós perquè pretén resoldre alguns dels problemes endèmics de l'economia espanyola. Es tracta d'un conjunt de reformes dirigides en tres direccions: impulsar la recerca i la innovació, desenvolupar els sectors econòmics implicats en la lluita contra el canvi climàtic i afavorir el dinamisme empresarial i la transparència en el sector financer.
Frenar la construcció
Entre les mesures més destacades hi ha la que posa fi a les deduccions generalitzades a la compra d'habitatge, una política fiscal que, per molts, va obrir la caixa de Pandora que va permetre la bombolla immobiliària. A partir del 2011 només es mantindran per als compradors amb uns ingressos inferiors als 24.000 euros i per als que ja hagin adquirit un immoble abans de finals del 2010.
La deducció per aquells que ingressin entre 24.000 i 17.700 euros l'any serà gradual, menor a mesura que la renda augmenta, mentre que per sota d'aquest llindar es mantindrà de forma íntegra.
Aquest gir en la política de vivenda millora també les desgravacions que fins ara tenia el lloguer, amb un augment de la renda mínima per beneficiar-se'n. A més, crea una nova deducció per les obres de rehabilitació que tinguin a veure amb l'eficiència energètica, l'estalvi d'aigua i l'accessibilitat. Es podrà desgravar un 10% amb un màxim de 3.000 euros anuals. Aquestes obres, a més, passaran a pagar un IVA reduït, que a partir del juliol, que és quan es preveu que entrin en vigor, serà del 8%.
Innovació i recerca
Pel que fa a fomentar la innovació i la recerca a les empreses, hi haurà nous incentius fiscals, que augmentaran les deduccions del 8% al 12%, i es crearà una línia de crèdits de 20.000 milions d'euros que facin realitat aquest canvi de rumb de l'economia espanyola, la meitat dels quals els aportarà l'administració i l'altra, els bancs i les caixes. També s'apuja la desgravació per projectes mediambientals, que passarà del 4% al 8%.
Més sostenibilitat
La llei també aposta per l'ús de les energies renovables i l'eficiència energètica, amb mesures com, per exemple, la creació d'un bo per a la utilització del transport públic semblant al tiquet restaurant que les empreses ofereixen als treballadors. A més, es vol millorar l'eficiència amb la creació d'empreses de serveis energètics.
Una altra mesura aprovada és la modificació del reglament d'instal·lacions d'edificis, amb l'objectiu de fixar la temperatura adequada per estalviar energia. Així, s'estableix que als mesos d'hivern el termòmetre no haurà de superar els 21 graus i a l'estiu serà com a màxim de 26 graus. La normativa s'aplicarà a l'interior d'edificis i locals climatitzats d'usos administratius, comercials, culturals i d'oci. També s'obliga a mantenir una humitat relativa entre el 30% i el 70%, i que els locals disposin d'un sistema que impedeixi que les portes quedin obertes.
Més i millors empreses
De cara a enfortir el teixit empresarial, destaquen les mesures contra la morositat, començant per la retallada dels terminis dels pagaments a proveïdors, tant de les administracions com el sector privat, amb màxims de 30 i 60 dies respectivament. Però també se n'inclouen unes altres per ajudar les empreses a internacionalitzar-se, simplificar la relació amb les administracions i la col·laboració entre el sector privat i el públic per la construcció d'infraestructures.
Una altra de les mesures de la llei d'economia sostenible preveu és agilitzar la creació d'empreses. Les societats limitades més petites, amb un capital inicial entre 3.000 i 3.100 euros, es podran constituir només en un dia i amb un cost administratiu de tant sols 100 euros. Aquestes conformen el 80% de les empreses que es creen a Espanya. Pel què fa a les empreses amb un capital inicial de fins a 30.000 euros, que representen el 15% del total, necessitaran només cinc dies i uns 250 euros per posar-se en marxa.
L'avantprojecte tampoc oblida els deures que vénen imposats des de Brussel·les: més transparència i que es coneguin els sous, amb noms i cognoms, dels directius del sector financer i de les empreses que cotitzen a borsa. Fins i tot es pot arribar a sotmetre'ls a votació.
