Zelenski avisa des de Granada que està en joc la unitat d'Europa

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, finalment ha assistit presencialment a la reunió de la Comunitat Política Europea, a Granada. La incògnita s'ha desvelat un parell d'hores abans que comencés la cimera.

Hi havia dos elements que feien presagiar que hi aniria. D'una banda, un desplegament de seguretat amb més de 5.400 agents, només superat per la cimera de l'OTAN de l'any passat a Madrid. I el segon, un interès rocós de Zelenski de bascular Ucraïna cap al tauler europeu i europeista.

Deia, dilluns davant els 27 ministres d'Exteriors de la UE que el van anar a veure a Kíiv, que les zones grises són les que aprofiten els agressors, en referència a la invasió de Rússia. D'aquí l'interès de Zelenski d'integrar-se a l'aixopluc europeu i de la Unió Europea.

"El gran repte és salvar la unitat d'Europa"

En el missatge de Zelenski a la xarxa amb el qual ha anunciat la seva presència a Granada ha demanat que aquesta cimera sigui productiva. Molt probablement pensava en aquests passos cap a l'ampliació de la Unió Europea, com ha estat reclamant insistentment. Però també s'ha referit a les urgències d'un país que està en guerra.

L'estoïcisme d'Ucraïna davant l'atac rus s'explica en bona part gràcies a l'ajuda militar i financera d'Occident. Una ajuda que està momentàniament suspesa de la banda dels Estats Units i que a la Unió Europa ofereix algunes esquerdes. Polònia ha dit recentment que no subministrarà més ajuda militar a Ucraïna, i Eslovàquia s'afegeix a Hongria a mostrar afinitat a Putin.

En aquest context, Zelenski ha fet notar que "el gran repte d'aquesta cimera és salvar la seguretat d'Europa" i ha volgut matisar que s'estava referint a l'Europa continental, no només la seguretat dels països de la Unió Europea.

És un missatge de suport a la cooperació i la sintonia entre els països europeus en la seva globalitat, tant els que no són ni volen estar dins la UE com els que ja en voldrien formar part.

L'ampliació de la UE

L'ampliació de la Unió Europea és un tema destacat de la cimera de la Comunitat Política Europea, que aplega una vintena de països veïns de la Unió Europea, des d'Islàndia fins a l'Azerbaidjan. Dins aquest ventall de països n'hi ha que han començat a fer passos cap a la integració, com els Balcans Occidentals, i entre els que més han avançat hi ha Moldàvia i Ucraïna.

Però Zelenski voldria anar més de pressa i, en això, es troba amb la complicitat de l'amfitrió de la cimera, el president espanyol, Pedro Sánchez, que en arribar ha dit que cal ser "empàtics" amb els que, com Espanya als anys vuitanta, tenen l'aspiració d'entrar a la UE.

A més, ha refermat el compromís d'Espanya de continuar fent passos perquè comencin les negociacions amb Ucraïna.

Parlar d'ampliació també interessa als actuals socis de la Unió Europa. És sabut que la integració no sempre ha estat una empresa fàcil i ha posat en escac moltes decisions de la UE. Potser una ampliació cap als Balcans Occidentals, Moldàvia i Ucraïna, entre d'altres, seria l'oportunitat per canviar alguns tractats de la Unió i flexibilitzar, per exemple, qüestions aparentment intocables com la unanimitat en la presa de decisions que tenen a veure amb la política exterior.

Les oportunitats possibles, les debilitades i les perdudes

Una cimera és un fòrum d'oportunitats. Diuen de la Comunitat Política Europea que és una oportunitat de reforçar la cooperació dels països que formen part de l'Europa continental davant amenaces que poden venir de Rússia o de la Xina, per exemple.

Però aquesta declaració d'intencions s'evidencia com una oportunitat debilitada després de tres edicions d'aquesta reunió informal, sense declaracions firmades ni compromisos concrets. S'evidencia la debilitat, per exemple, quan del compromís per ajudar a canalitzar l'entesa entre Armènia i l'Azerbaidjan n'acaba resultant un èxode d'armenis de l'Alt Karabakh enmig d'acusacions de neteja ètnica.

És una oportunitat perduda de la Comunitat Política Europea, que es posa més en evidència quan a Granada no hi haurà una escena esperable i anunciada: la reunió bilateral entre el president d'Armènia i el d'Azerbaidjan. Finalment, el president àzeri, Ilhim Aliev, va confirmar poc abans de la cimera que no hi assistiria.

I encara una altra dèbil oportunitat possible és que es puguin asseure en una trobada a dos el president de Sèrbia, Aleksandr Vucic, i la presidenta de Kosovo, Vjosa Osmani. Si alguna raó de ser pot demostrar aquest fòrum ideat fa tres anys per Emmanuel Macron és propiciar un clima de cooperació i entesa entre veïns d'Europa com són serbis i kosovars.

La cimera es tanca sense un element inherent a les cimeres: la compareixença de l'amfitrió davant la premsa per explicar els assoliments de la trobada. El protocol estableix que s'asseuen davant els periodistes el líder que va acollir la darrera cimera, el del país que acull la present, i el de la següent. Això volia dir: la presidenta moldava, Maia Sandu; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el primer ministre britànic Rishi Sunak. L'absència del líder del Regne Unit, que ha disculpat la seva participació a l'acte, ha portat el govern espanyol a suspendre la compareixença: Una cimera sense cloenda per incompareixença d'un dels líders.