Zelenski, obert a parlar amb Putin dels "territoris ocupats" de Crimea i el Donbass

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha apuntat que està "disposat a parlar" sobre l'estatus de la península de Crimea i el Donbass, que ha definit com a "territoris ocupats".

Zelenski ha dit que, tant la península que Rússia es va annexionar el 2014 com les dues províncies que van proclamar la independència i que només han obtingut el reconeixement de Moscou, "són rellevants i molt importants" per a Ucraïna.

Tanmateix, en una entrevista amb mitjans europeus, s'ha mostrat obert a "plantejar" la qüestió en una reunió amb Putin:

"Estic preparat per a una primera reunió amb el president de Rússia per plantejar aquest tema important per a nosaltres: el problema dels territoris ocupats. També estic segur que la solució no arribarà en aquesta reunió."

Segons el president ucraïnès, el final de la guerra no serà possible sense una reunió "en qualsevol format" amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin.

Fins ara, les reunions dels equips negociadors d'Ucraïna i Rússia no han donat resultat. La trobada al més alt nivell que van mantenir els ministres d'Exteriors fa dues setmanes a Turquia també va acabar sense acord.

Un possible acord de pau, a referèndum

Zelenski ha dit que allò que es pugui acordar amb Rússia, incloent-hi possibles canvis territorials, caldrà que sigui ratificat per la ciutadania ucraïnesa en un referèndum a tot el país.

La llei ucraïnesa, segons ha remarcat el mateix Zelenski, estipula que quan parts del territori es troben en guerra o estat d'emergència, està prohibit celebrar un referèndum al país.

Per la seva banda, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha reconegut que Ucraïna és "un estat sobirà" i, per tant, té "certs procediments estatals interns" a l'hora de valorar un possible acord.

Peskov, però, ha dit que no pot abordar "els detalls de les substàncies" que hi ha "en etapa de negociació" per no danyar la negociació.

Aquest dilluns, Peskov va assegurar que era massa aviat per parlar sobre una trobada entre Putin i Zelenski en un moment en què no hi ha avenços en les converses de pau.

Fins ara, Rússia ha posat com a condicions per aturar l'ofensiva militar el reconeixement per part de Kíiv de l'annexió de Crimea, la independència de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk i la neutralitat d'Ucraïna.

Sobre aquesta última proposta, que equivaldria renunciar a ingressar a l'OTAN, la setmana passada Zelenski ja va apuntar que s'havia de "reconèixer" que el país no formaria part de l'Aliança Atlàntica.

Intervenció al Parlament italià i conversa amb el papa

Seguint la gira diplomàtica dels darrers dies, Zelenski s'ha adreçat aquest dimarts al Parlament italià. Davant dels diputats italians, el president ucraïnès ha demanat més sancions i pressions a Rússia i ha alertat que la guerra a Ucraïna és la porta de Putin "per entrar a Europa".

A més, el mandatari ucraïnès ha tornat a parlar amb el papa Francesc, a qui ha convidat a visitar el país. En un missatge a Twitter, Zelenski ha explicat que ha demanat al pontífex mediació per posar fi al patiment humà:

L'ONU insta a aturar "la guerra absurda"

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha demanat posar fi a l'"absurda guerra" a Ucraïna i s'ha preguntat "quants Mariúpol s'han de destruir" abans d'assumir el "patiment humà" que suposa un conflicte com aquest.

"Durant més de dues setmanes, Mariúpol ha estat envoltada per l'exèrcit rus i bombardejada incessantment. Per què?", ha insistit Guterres, que ha conclòs que "Ucraïna no pot conquerir-se ciutat per ciutat, carrer per carrer, casa per casa".

"Aquesta guerra no es pot guanyar. Tard o d'hora, s'haurà de moure del camp de batalla a la taula de negociació. És inevitable"

El màxim responsable de l'ONU ha estat molt dur amb Rússia i l'ha acusat de llançar una "invasió massiva" sobre un país sobirà i iniciar una ofensiva amb "bombardejos sistemàtics" sobre objectius civils.

Per Guterres, continuar amb l'ofensiva a Ucraïna "és moralment inacceptable, políticament indefensable i no té sentit militarment" i ha alertat que el patiment s'està "intensificant", amb els més de 3,5 milions de refugiats i 6,5 milions de desplaçats que hi ha hagut fins ara.