Zoido es desentén de l'actuació policial l'1-O i acusa d'inacció Mossos i Trapero

L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido ha justificat l'actuació de Policia Nacional i Guàrdia Civil durant l'1 d'octubre per l'absència d'unitats dels Mossos d'Esquadra. Ho ha manifestat en la novena sessió del judici del procés, al Tribunal Suprem:

"Tant Policia Nacional com Guàrdia Civil es van haver de retirar d'alguns col·legis, sense intervenir, per la presència massiva que hi havia. No hi havia enlloc mossos d'esquadra que poguessin prendre un possible relleu en aquest cas, ja que no es van veure aquell dia unitats d'intervenció dels Mossos d'Esquadra."

"Em van informar que no n'hi havia, que en principi no havien vist antiavalots. No sé si al llarg del desplegament n'hi podia haver, però no havien vist unitats especials dels Mossos."

Zoido ha atribuït a la Secretaria d'Estat la decisió d'enviar policies i guàrdies civils a Catalunya l'octubre del 2017, i ha explicat que el contingent venia com a "missió d'auxili" als Mossos:

"Crec recordar que el dia 22 [de setembre] li vaig enviar al conseller la notificació que, donades les circumstàncies, reforçaríem la presència de Policia Nacional i Guàrdia Civil en missió d'auxili als Mossos d'Esquadra, i també per complir com a policia judicial en tots els requeriments que els fessin els òrgans judicials."

Zoido ha afegit, però, que la Secretaria d'Estat va emetre una nova instrucció el 29 de setembre en què també indicava que aquests policies podrien actuar en cas d'"ineficàcia" dels Mossos:

"El moment canvia el dia 1 d'octubre, perquè hi ha una instrucció del secretari d'Estat, del 29 de setembre, en la qual diu que hi van en suport a les unitats dels Mossos d'Esquadra i també en el supòsit que siguin insuficients i ineficaces les actuacions."

L'exministre ha xifrat en uns 6.000 els efectius policials enviats a Catalunya.

El seu testimoni, que s'ha allargat dues hores i mitja, ha obert el torn de la tarda d'aquest dijous, després que al matí han declarat Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano Dante-Fachin, Ernest Benach i Ada Colau.

"No havia llegit" la interlocutòria del TSJC

En l'interrogatori que li ha fet en primer lloc l'advocat Xavier Melero, que representa Joaquim Forn, l'exministre ha admès que no havia llegit la interlocutòria de la jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que modificava les instruccions que havia dictat la Fiscalia sobre l'1 d'octubre.

"No coneixia aquest detall, no havia llegit la interlocutòria."

"No coneixia aquest detall. Segur que sí que el coneixien els que estaven dirigint l'operatiu."

"No ho recordava" és la resposta que ha donat després de veure la part de la interlocutòria que demanava que s'impedís, fins a l'1 d'octubre, l'ús de locals públics per a la preparació del referèndum, sense afectar els serveis que oferissin aquests centres.

Melero li ha preguntat: "El retret d'ineficàcia al cos de Mossos, amb caràcter previ a l'1-O, en què es fonamenta?". Zoido no ho ha concretat.

"En què no va ser eficient l'actuació dels Mossos, analitzant la interlocutòria?", ha preguntat Melero. La resposta de Zoido: "S'havia d'impedir fins a l'1-O la utilització de locals públics per a la celebració del referèndum."

"Els operatius prenien les decisions"

L'exministre s'ha desvinculat de les decisions estratègiques de l'operatiu policial del dia del referèndum:

(Melero)-  La pregunta és: 2.239 centres de votació, enviar 6.000 homes en aquestes condicions, no és enviar-los a l'escorxador?

(Zoido) - No es tractava, insisteixo... Jo no vaig donar l'ordre de què havien de fer

(Melero)- Llavors, qui la va donar? Qui hi va donar l'ordre d'aquest operatiu a aquest col·legi, a l'altre, que no es retiressin. Que intervinguessin, que els que apareixen en els informes d'unitats de 30 homes intervinguessin. Qui pren les decisions?

(Zoido)- Els operatius.

Després, ha atribuït als mateixos comandaments -el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos com a coordinador i els caps de cada cos policial- la decisió de deixar d'actuar als col·legis la tarda de l'1-O:

"De la mateixa manera que jo no vaig donar l'ordre d'actuar, tampoc vaig dir quan havien de deixar de fer-ho, sinó que els operatius van prendre aquesta decisió i ells sabran, tècnicament, per què ho van fer."

Aquest dimecres, tant l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy com l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría van evitar assumir responsabilitats sobre l'organització de l'operatiu policial contra el referèndum.

Actuació "proporcionada" l'1-O

Quan li han preguntat si l'1-O es va prioritzar la seguretat, Zoido ha contestat amb un "sí". L'exministre ha defensat que l'actuació dels agents enviats d'altres punts de l'Estat va ser "proporcionada":

"Als llocs on hi va haver problemes, van haver de fer ús de la força d'una forma raonable i proporcional, fins i tot, amb lesions importants a alguns d'ells. I en algun cas es van haver de replegar perquè van veure que era impossible accedir al col·legi."

"Quan es veu l'ús de la força, les imatges són totes semblants. Cap no és agradable, però, de vegades, per restablir l'ordre legal i constitucional i donar compliment a una sol·licitud judicial, no hi ha més remei que fer ús de la força de manera raonable."

Preguntat per la fiscal Consuelo Madrigal si es va poder complir l'ordre del TSJC, Zoido ha dit que els "escuts humans" ho van impedir:

"No es va complir. Perquè era impossible després de tot el que s'havia organitzat i d'haver-hi uns autèntics escuts humans que impedien que s'hi pogués accedir."

I ha afegit que va haver-hi resistència "organitzada":

"Hi va haver molts col·legis on vam poder comprovar que hi havia una resistència activa i organitzada i on es va oposar una resistència per impedir que les forces de seguretat puguin complir amb la seva obligació."

L'advocat Benet Salellas ha demanat que es mostrés un vídeo de l'actuació policial l'1-O a Sant Julià de Ramis perquè Zoido expliqués si li semblava un ús raonable de la força, però Marchena ho ha declinat.

Després, Salellas ha fet referència a les bales de goma, prohibides pel Parlament, a l'escola Ramon Llull, de Barcelona. Zoido ha contestat que la Policia Nacional les va fer servir perquè els manifestants els havien llançat una tanca:

"Va ser en l'únic lloc en el qual es va usar i va ser per poder sortir d'aquí, quan els van llançar una tanca. I va ser precisament en la retirada quan es va fer servir aquesta arma per poder sortir d'allà."

Zoido ha afirmat que no tenia constància de l'ús de gasos lacrimògens a Aiguaviva. Tampoc sabia si un dels primers col·legis on es va intervenir va ser el de Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president Puigdemont.

L'exministre ha concretat que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van intervenir en un total de 131 col·legis i que va aconseguir tancar-ne 113.

Crítiques al dispositiu dels Mossos

L'extitular d'Interior no ha dubtat a considerar "insuficient" el dispositiu desplegat pels Mossos d'Esquadra el dia del referèndum:

"Per l'informe que em van donar, em van dir que davant un referèndum que havia estat declarat il·legal, on s'estava encoratjant la participació i sabent que havien d'intervenir les forces i cossos de seguretat de l'estat, la veritat és que el dispositiu que sembla que es va posar era totalment insuficient."

Què hagués passat si, en lloc dels 6.000 o 7.000 mossos d'esquadra, hagués estat el nombre de mossos que sempre se sol establir [en processos electorals], que sempre és de 12.000, i que haguessin tingut el suport de 6.000 homes més de forces de seguretat de l'Estat? A més, fins i tot, amb la Guàrdia civil. Això és el que en algun cas he pensat."

El retret al major Trapero

L'extitular d'Interior ha retret al major dels Mossos Josep Lluís Trapero falta de col·laboració:

"Sembla que el senyor Trapero no era molt col·laborador. I no li agradava el fet d'estar coordinat pel senyor Pérez de los Cobos, i que plantejava algunes reticències."

Desconeixia que hi havia armes als cotxes de la Guàrdia Civil

Juan Ignacio Zoido ha dit que no sabia que la Guàrdia Civil havia deixat armes llargues a l'interior dels vehicles que va deixar sense custòdia davant de la conselleria d'Economia, el 20 de setembre: "No em consta".

(Melero)- Va tenir coneixement d'alguna incidència? Ho dic perquè en la seva compareixença davant el Senat, relata una incidència relacionada amb el port d'armes llargues en els vehicles policials ubicats davant de la conselleria d'Economia de la Generalitat. Estava assabentat d'aquest aspecte concret?

(Zoido)- No.

(Melero)-No sabia si hi havia armes llargues?

(Zoido)- No em consta.

Sobre l'afirmació que, el migdia del 20 de setembre, agents de la Guàrdia Civil desplegats a la seu d'Economia "es van haver de refugiar en un edifici per no ser assaltats", Zoido s'ha limitat a dir que la informació devia provenir de la mateixa Guàrdia Civil.

(Melero)- D'una qüestió com l'assalt a un edifici públic en el qual s'han de refugiar agents, va veure algun vídeo o va recollir alguna dada concreta que li permetés afirmar això?

(Zoido) Si ho vaig dir, és perquè tenia un informe de la Guàrdia Civil que deia que havia succeït així."

Encara sobre el 20-S, ha declarat que la Guàrdia Civil li va explicar les "moltes dificultats" que tenia per "poder sortir" del Departament d'Economia, i ha fet esment de dos cotxes "absolutament destrossats."

A més, ha afegit que en els dies previs a l'1 d'octubre "la situació d'obstaculitzar qualsevol escorcoll durant aquells dies era constant."

Les armes que demanaven els Mossos

Respecte de les armes que els Mossos van demanar comprar i que Interior no va autoritzar, ha explicat que eren "armes de guerra" i que no les van considerar necessàries:

"Es va estimar que no estava justificat ni el nombre d'armes que es volien ni el tipus, ni tampoc la munició, que era molta. I després d'un requeriment, es va autoritzar la compra de la munició."

No aprova l'"A por ellos" i "Que nos dejen actuar"

Els crits de l'"A por ellos" i "Que nos dejen actuar" han aparegut al judici a partir dels advocats Benet Salellas i Jordi Pina. Zoido ha dit que el primer dels càntics el va veure pels mitjans de comunicació:

"Ho vaig veure als mitjans i, per descomptat, jo no aprovava aquelles expressions. I també es va fer la recomanació de tenir el màxim respecte a l'actuació que tenien encomanada."

Zoido no ha pogut precisar si es va obrir expedient a algun funcionari per aquests crits:

"No sé si la Direcció General de la Policia va arribar en alguna ocasió a obrir un expedient. (...) No em consta, però potser es va fer."

Sobre el "Que nos dejen actuar", també ha indicat que va traslladar als caps dels cossos policials que no hi haguessin aquesta mena d'actituds.

Interactiu relacionat: Les claus del judici del procés