Espinós, Arcarons i Jardí passejant per una zona forestal de l'Hostal de la Serra de Juncosa

Zones forestals de Juncosa i Bovera, àrees estratègiques per la gestió de boscos amb silvopastura a les Garrigues Altes

Actualitzat

ACN Juncosa - Dues parcel·les de 55 hectàrees cadascuna situades a la zona de l'Hostal de la Serra de Juncosa i la vall del Riu de la Cana de Bovera són les àrees estratègiques per la gestió de zones forestals amb silvopastura a les Garrigues Altes. Així ho determina un informe de la Fundació Pau Costa, el qual també apunta que es tracta de terrenys on es perd l'equilibri entre massa forestal i conreus, que fan de tallafoc, i que són vulnerables per la seva proximitat a espais naturals protegits com el parc natural de la serra de Montsant. En aquestes zones, el document planteja combinar la pastura extensiva amb la col·laboració de quatre ramaders locals i cremes prescrites per reduir la càrrega de combustible i afavorir el manteniment de la zona.

Segons el tècnic del projecte 'Ramats de Foc' de la Fundació Pau Costa, Marc Arcarons, l'escenari "ideal" per la gestió de zones forestals és que, en cas d'incendi, el foc no tingui recorregut. Tradicionalment, el sector de l'agricultura ajudava amb aquesta gestió, ja que el territori intercalava els conreus amb la massa forestal.

En el cas de la comarca de les Garrigues, encara es dona aquest paisatge que combina bosc amb camps d'olivera i alguns d'ametlla. "No s'ha abandonat el mosaic agroforestal i s'aposta perquè el conreu d'olivera funcioni. Això ens afavoreix en cas d'incendi perquè la continuïtat de la massa forestal queda tallada", ha explicat Arcarons.

Aquesta característica del territori combinada amb la silvopastura ajuda en la prevenció de grans incendis, ja que els animals contribueixen al manteniment de la baixa càrrega de combustible. "Encara queden ramats que han sobreviscut tot i la modernització. Això ens dona esperança perquè aquests animals ens ajudin en la gestió de zones forestals", ha dit Arcarons.

Tot i això, la pastura extensiva presenta reptes. "Primer el ramat ha de poder entrar al bosc", ha assenyalat Arcarons, qui ha recordat que cal adequar el terreny amb cremes prescrites. Alhora, també és necessari habilitar abeuradors i punts de pernoctació.

Pel que fa al finançament, la Comunitat de Municipis de les Garrigues Altes (CMGA) està a l'espera que el departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació designi els dos territoris que analitza l'informe com a Punts Estratègics de Gestió (PEG). "D'aquesta manera, els ramaders podran aconseguir una remuneració per la feina de cuidar el bosc. Suposarà la diferència perquè el seu negoci sigui sostenible", ha destacat la tècnica de desenvolupament rural de la CMGA, Judit Tribó.

Gestió forestal arreu de la demarcació de Lleida

En el cas de la demarcació de Lleida, Arcarons ha explicat que el mosaic forestal disminueix el risc d'incendi a la plana. Tot i això, el tècnic ha assenyalat que a les zones del Prepirineu i el Pirineu "falta" gestió forestal, sobretot a la zona de la Baronia de Rialp.

El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut