Es calcula que a Catalunya hi ha més de 40.000 masies, i aproximadament la meitat estan tancades, abandonades o en ruïnes. No hi ha cap registre oficial, però és l'estimació que en fa Marta Lloret, experta en patrimoni: "El problema és que no hi ha cap inventari, i això és gravíssim. Però sabem que una part important de les masies estan en estat ruïnós, gairebé la meitat." Moltes masies presenten un estat de conservació deplorable. Quan cau la coberta, la degradació és imparable (Fundació Mas i Terra) Recuperar masies a través de les xarxes socials La Marta s'ha fet famosa a les xarxes socials, on és coneguda com "la caçadora de masies". A través de Twitter i Instagram difon la bellesa, la riquesa i la importància patrimonial de les masies catalanes: "És un patrimoni únic d'aquí. Les masies vertebren el territori i, durant molt de temps, han dissenyat el paisatge de bona part de Catalunya." Marta Lloret ha visitat milers de masies arreu de Catalunya Cansada de veure la degradació de tantes masies en desús, el novembre de l 2021 va impulsar el projecte Masiaire. Ella mateixa ens ho explica en un nou episodi del podcast "Comarcal 947":   Recuperar la figura del masover El projecte Masiaire posa en contacte propietaris de masies tancades amb possibles masovers perquè hi vagin a viure i les conservin. Una idea ambiciosa, però molt satisfactòria: "El projecte masiaire m'ha canviat la vida perquè no dono a l'abast! Però encaro amb molta il·lusió la possibilitat de salvar cases. Això ja està passant i no té preu." La Marta Lloret es va fer famosa i va aparèixer a diversos mitjans quan va impulsar el projecte Masiaire a través de la Fundació Mas i Terra L'èxit de la iniciativa ha superat totes les expectatives, i en poc més de sis mesos ja acumulen més de 1.200 peticions de persones, famílies o col·lectius que volen convertir-se en masovers: "Ens estem trobant de tot, des de gent molt implicada amb il·lusió fins a persones que s'hi ha apuntat per provar. Però estem coneixent gent molt capaç que ens fa ser optimistes." Aquesta masia, situada al Ripollès, és una de les que busquen masovers a través del projecte Masiaire (Fundació Mas i Terra) El projecte Masiaire té el suport de la Fundació Mas i Terra, però la feinada més important l'assumeix la Marta en solitari: "Entrevistar 1.200 candidats és una feinada ingent, però és important per trobar el masover idoni per a cada masia. Fins ara ja hem firmat 5 contractes de masoveria i en tenim una vintena a punt." El projecte Masiaire redacta els contractes de masoveria, com aquest que han firmat els propietaris i els nous masovers de la masia Can Balasch (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Una masia abandonada que torna a la vida: Can Balasch La Masia de Can Balasch, a Rubí, té els orígens al segle XII, però es va remodelar a finals del XIX. És una casa impressionant, però està molt deteriorada, i ja fa anys que no hi viu ningú. Can Balasch era una antiga masia rural del segle XII reconvertida en casa senyorial a mitjans del segle XIX (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) El Ramon Casas és el propietari d'aquesta casa, que va funcionar com a restaurant des dels anys 50 del segle passat fins al 2010: "Cada dia està pitjor: forats al sostre, goteres, humitat... Havíem de fer alguna cosa perquè no caigui. Però una reforma ens costaria més d'un milió d'euros!" Alguns espais senyorials de Can Balasch no han estat conservats durant dècades (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) El Ramon va demanar al projecte Masiaire que els ajudessin a buscar masovers que hi anessin a viure de franc a canvi de fer obres de reforma i manteniment: "Els de Masiaire ens van presentar quatre o cinc candidats que els interessava fer de masovers. Van venir a mirar la casa i nosaltres vam triar un grup de joves que ens semblaven els més adequats." La Masia de Can Balasch ha trobat un grup de joves masovers que hi podran viure durant deu anys, a canvi de fer-hi obres de rehabilitació i manteniment (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) El projecte Masiaire ha trobat un grup de sis joves que aniran a viure a la masia del Ramon, a Can Balasch, i la rehabilitaran. Ens ho explica la Natàlia Bastos: "Haurem de fer obres molt importants, començant per la teulada, les conduccions d'aigua i algunes parets. És un repte molt gran, però tenim molta il·lusió." Els nous masovers de Can Balasch hauran de reformar sostres, terres i parets com a primera prioritat (Fundació Mas i Terra) Hem acompanyat el propietari de la masia i els nous masovers el dia que han firmat el contracte de masoveria. Una jornada emotiva que us hem resumit en un nou capítol del podcast "Comarcal 947".   Aquest grup d'amics encaren la rehabilitació de Can Balasch com un projecte vital que els permetrà viure en comunitat i obrir la masia a la ciutadania.   Eeeppp!! A Can Balasch ja tenim galliner!!???? #quenocaigui #Canbalasch pic.twitter.com/ZhU4zNBE4T Més arrels (@MesArrels) June 4, 2022   L'abandonament de les administracions La recuperació de Can Balasch és l'exemple que, si es busquen opcions creatives, es pot aturar la pèrdua de masies. Ara, aquesta feina l'està fent la Marta Lloret en solitari, però defensa que això hauria de ser una prioritat per a les administracions: "Si algú ens ajudés seria projecte de país. No només recuperes patrimoni, també facilites l'accés a l'habitatge i estàs repoblant zones rurals. Però ningú ens ajuda." La tipologia de masies catalanes és amplíssima, des de construccions rudimentàries enmig de la muntanya fins a cases senyorials en entorns urbans (Fundació Mas i Terra) Denuncia que les polítiques públiques menyspreen les masies, aquest patrimoni únic i singular que ens explica com és, o més aviat com era,  el món rural català.