10 anys de la petició de referèndum al Congrés: l'independentisme torna a la casella de sortida

Aquest dilluns, 8 d'abril, farà 10 anys que Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera van anar al Congrés a demanar permís perquè Catalunya pogués votar a través de l'article 150.2 de la Constitució, que preveu la possibilitat que es transfereixin o deleguin competències de l'Estat a les comunitats autònomes. Els aleshores diputats de Convergència i Unió, Esquerra Republicana i Iniciativa es van trobar amb el rebuig frontal del PP i el PSOE. Tot i el cop de porta de Madrid, es va acabar fent la consulta del 9 de novembre del 2014 i el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Turull va acabar a la presó i Rovira, exiliada a Suïssa, on encara viu.

Una oportunitat perduda?

Coincidint amb aquest aniversari, entrevistem Turull i Rovira, els dos únics dirigents que continuen en la primera línia política. L'actual secretari general de Junts creu que es va perdre una gran oportunitat aquell dia al Congrés: "Recordo que vaig acabar la meva intervenció avisant que a Catalunya votaríem. I com va dir Mandela, tot és impossible fins que es fa. I és el que va passar".

"Allà es va veure la farsa aquesta de l'estat espanyol, allò que es podia parlar de tot si es feia pacíficament. No era cert. No van voler-ho ni debatre."

La secretària general d'Esquerra creu, en canvi, que aquell 8 d'abril del 2014 va servir perquè l'independentisme s'anés carregant d'arguments per poder votar. "Jo crec que no va ser una oportunitat perduda", diu, "sinó que va ser la primera pedra, va ser una inversió de tot un camí que hem anat fent":

"Ha estat una suma de passos, de legitimitats i de raons, diguem-ne, en defensa del dret a l'autodeterminació i en defensa que s'ha de poder votar per decidir el futur polític i democràtic del país."

 

Les possibles vies

Al cap de 10 anys, Esquerra i Junts han tornat a la casella inicial i tornen a prioritzar, igual que el 2014, un referèndum pactat amb l'Estat i dins de la Constitució espanyola.

Junts i Esquerra creuen que l'article 92 de la Carta Magna és la via jurídica més idònia. Segons aquest article, les decisions polítiques de transcendència especial podran ser sotmeses a un referèndum. Però l'opció del 150.2 tampoc es descarta. Rovira no la considera una via esgotada: "Aleshores no hi havia voluntat política ni hi havia majories polítiques. Nosaltres no la tenim, en cap cas, com una via esgotada". Turull afegeix: "Creiem que hi ha dues vies. Una pot ser aquesta i l'altra la de l'article 92. L'estat espanyol ens ha demostrat, però, que només es mou quan de la necessitat en pot fer virtut".

Turull i Rovira estan convençuts que, amb voluntat política, es pot trobar l'encaix jurídic. El secretari general de Junts assegura que "L'important és acordar políticament un referèndum vinculant i la fórmula jurídica ja la trobarem".

"Si hi ha voluntat política, la fórmula jurídica es troba. I si no volen acordar res, nosaltres haurem de prendre les nostres decisions com a país i com a nació."

 

I la secretària general d'Esquerra insisteix en la mateixa idea: "Nosaltres el que creiem que falta aquí és més voluntat política per estudiar quines són aquestes vies".

"I quins són els mecanismes que han de permetre que Catalunya voti. Estem en aquest moment."

De moment, però, el PSOE no mostra cap voluntat política per pactar un referèndum, tot i que ara l'independentisme és clau per donar estabilitat al govern de Pedro Sánchez i hi ha obert un procés de negociació. La ministra portaveu, Pilar Alegría, es mostrava així de contundent fa pocs dies: "El referèndum no està en el full de ruta del govern, no, de cap manera".

El mateix cop de porta que va donar l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy el 8 d'abril del 2014: "No concebo Espanya sense Catalunya ni una Catalunya fora d'Espanya ni d'Europa".