10 claus perquè l'escola inclusiva no sigui paper mullat

L'escola inclusiva no és una realitat encara per als 35.910 alumnes que ho necessiten a Catalunya aquest curs, malgrat els esforços de tota la comunitat educativa. I és que el 2017 es va aprovar el decret d'inclusió, que estableix que tots els infants, sigui quina sigui la seva condició, poden anar a l'escola ordinària. Què hauria de canviar perquè es pugui aplicar aquest model? Les conclusions d'activistes, docents i educadors socials són unànimes: 1. Creure'ns que una escola només serà inclusiva si tenim una societat inclusiva Reconèixer que tots tenim necessitats diverses i posar-les en valor. Deixar de tenir por a la diferència, definir què és realment la inclusió i què volem que passi a l'aula. I establir un pla per a la inclusió real a l'escola ordinària de tot l'alumnat amb necessitats educatives especials o risc d'exclusió. 2. Més recursos Més vetlladors, aules d'acollida, personal d'infermeria, orientadors educatius, integradors socials, educadors socials i psicopedagogs. I també abaixar ràtios per poder donar una atenció més personalitzada a cada infant. I sumar-hi també recursos i experiència de l'escola d'educació especial i els CEEPSIR. 3. Més flexibilitat Flexibilitzar els recorreguts, amb plans individuals adaptats a les dificultats de cada infant. No tots els infants són iguals ni necessiten el mateix. I flexibilitzar l'administració i les estructures organitzatives dels centres, adaptant-les a cada comunitat educativa, perquè no tots els centres tenen la mateixa complexitat. Cal afavorir, també, l'escolaritat compartida entre l'ordinària i l'especial, que escampa la inclusió com una taca d'oli. Famílies de l'Escola Sant Climent, amb un projecte inclusiu potent, es manifesten per recuperar les hores de vetlladors (Maria Bonich / AFA de l'Escola Sant Climent) 4. Menys burocràcia Facilitar els tràmits, que no costi tant aconseguir qualsevol ajuda, que es mantinguin en el temps i no dependre d'una subvenció europea de sis mesos que es pot renovar o no. 5. Treballar en xarxa Afavorir el treball en xarxa entre els serveis socials, els centres educatius, els EAPs, els municipis, diverses conselleries i professionals diversos de dins i fora dels centres educatius. 6. Confiar en els docents Confiar en la seva expertesa i preguntar-los sobre les necessitats del seu alumnat. Els professors i professores són els que millor saben com ajudar. Facilitar-los formació en atenció a la diversitat. 7. Donar més autonomia Més autonomia als centres educatius, als equips directius i als docents perquè puguin detectar les necessitats i donar-hi resposta; perquè si la inclusió més o menys ha funcionat ha estat gràcies a ells, i a la resta de figures de suport social dels centres educatius. 8. Millorar la detecció primerenca de dificultats Per exemple a través dels CAPs i de pediatria, que sovint estan desbordats i es fa difícil que puguin fer aquesta detecció. Creure'ns que una escola només serà inclusiva si tenim una societat inclusiva (Noemí Font) 9. Posar el focus als centres d'alta complexitat Ajudar els centres on la diversitat social i de necessitats educatives especials pot arribar al 40 o 50% de l'alumnat, i on la complexitat és màxima: nouvinguts, trastorns mentals, alumnat amb necessitats d'aprenentatge... Poden arribar de matrícula viva en un centre de secundària entre 60 i 80 alumnes estrangers, alguns dels quals mai abans escolaritzats, i s'ha d'ajudar la família a instal·lar-se. 10. Resistir, acompanyar i gaudir Cada infant porta una motxilla social, econòmica, de dificultats d'aprenentatge, de malalties, de la família, etc. Escoltar famílies, alumnat i docents en el camí per a la veritable inclusió. I valorar també les bones experiències que aporta la inclusió a l'aula, que sembren l'esperança d'una societat millor. Aquest curs, segons Educació, han augmentat un 15% les hores setmanals de vetlladors, tot i que es reconeix que els recursos encara són insuficients. La consellera d'Educació, Anna Simó, admet que malgrat el reforç amb més de 25 milions per a la inclusió no es pot dir que l'escola catalana sigui inclusiva.

10 claus perquè l'escola inclusiva no sigui paper mullat

Sis anys després de l'aprovació del decret d'inclusió, famílies, professionals i l'administració reconeixen que no es compleix