Anar a la navegació principalAnar al contingut

Descobreix més detalls sobre els dos jaciments clàssics més espectaculars de Catalunya

10 curiositats que no sabies sobre Empúries i Tàrraco

Aquesta setmana a "Batalla monumental" el duel es lliura entre Empúries i Tàrraco. Qui guanyarà la "Batalla de clàssics"? Pots votar pel teu favorit a les xarxes socials del programa, a @BatallaTV3, fins dissabte!

12/01/2021 - 15.00 Actualitzat 31/01/2021 - 14.05

10 curiositats que no sabies sobre Empúries i Tàrraco

Al primer duel de "Batalla monumental", el nou programa de TV3 que escollirà el nou monument favorit dels catalans, hem descobert dos dels jaciments més espectaculars de Catalunya a la "Batalla de clàssics", però segur que hi ha coses que no sabies sobre Empúries i Tàrraco! Segur que en una propera visita als monuments, us hi fixareu amb detall!

 

Cinc curiositats sobre Empúries

  1. Els grecs que van arribar a Empúries es van instal·lar en una illa
    Cap al 575 aC una colla de comerciants grecs procedents de Massàlia (Marsella) es van establir en una petita illa, estratègicament situada davant de la costa del golf de Roses (just davant l'antiga desembocadura del Fluvià). Era el nucli conegut com a Palaiapolis (Ciutat Antiga). Els grecs hi van trobar una terra amb aigua dolça al seu davant des d'on explorar la terra ferma per copsar el seu potencial econòmic. Els beneficis es van multiplicar ràpidament i, poc temps després, al sud de la badia i amb la voluntat de garantir el control del port, els grecs van crear un nou nucli urbà, les ruïnes del qual podem veure actualment i que coneixem modernament com a Neàpolis (Ciutat Nova). La colònia va ser batejada com a Empòrion, que en grec vol dir "mercat".
     
  2. Els romans van arribar-hi per lluitar contra els cartaginesos
    L'emplaçament de l'Empúries romana (Emporiae) va ser escollit l'any 218 aC quan l'exèrcit de Gneu Corneli Escipió Calb va desembarcar al port de la ciutat grega amb l'objectiu de tallar la rereguarda i l'avituallament dels exèrcits cartaginesos durant la segona guerra Púnica. L'annexió física i jurídica de les dues ciutats, la grega i la romana —situada just a sobre de l'altra—, es va produir al darrer quart del segle I aC. El terreny pla els va permetre una construcció urbanística en forma de rectangle perfecte dividit per dos eixos de comunicació: el "decumanus maximus", d'est a oest, i el "cardo maximus", de nord a sud.
     
  3. Quan es va localitzar, l'escultura del déu Asclepi estava dividida en 85 fragments
    L'escultura que mira al mar és un dels elements més icònics de les ruïnes gregues d'Empúries. En veritat, aquest Asclepi -el déu de la medicina- és una rèplica. L'original fa 2,15 metres d'alçària i es va trobar el 1909 dividida en 85 fragments. Després de ser restaurada al Museu d'Arqueologia de Catalunya, es va retornar a Empúries el 2008 i es pot veure al museu del jaciment. Ara és ben blanca, però en el seu origen havia estat acolorida, com totes les estàtues de l'antiguitat. És l'única escultura grega original trobada a l'extrem occidental de la Mediterrània, datada a finals del segle II aC i feta en dos blocs de marbre del Pentèlic i de Paros (Grècia). Una altra peça destacada del museu és el mosaic que representa el sacrifici d'Ifigènia, restaurat fa poc.
     
  4. La domus dels mosaics fa més de 3.000 m2
    Aquesta casa senyorial romana rep aquest nom pels excepcionals mosaics de tessel·les blanques i negres que decoren els paviments d'algunes habitacions. Aquesta domus, de més de 3.000 m2, és comparable a les que hi ha als jaciments italians de Pompeia i Herculà. Tenia un atri (l'espai obert central que servia per ventilar, una zona enjardinada voltada d'un peristil amb arbres fruiters, plantes aromàtiques, bancs per seure, escultures… Des d'un lateral del peristil, una escala condueix a un espai subterrani: el criptopòrtic, un passadís cobert a nivell de terra o semienterrat que es feia servir per a la conservació d'aliments com ara la carn o el gra, o bé per passejar-hi a l'hora de la calor. A l'interior hi ha diversos audiovisuals que recreen l'habitatge en 3D.
     
  5. Només s'ha explorat un 25% del jaciment
    Tot i que la primera intervenció a Empúries amb finançament públic es va fer el 1846, les primeres excavacions planificades van començar el 1908. Estaven dirigides per l'arquitecte Emili Gandia i Ortega, que actuava sota les ordres de Josep Puig Cadafalch, primer, i de Pere Bosch Gimpera, després. Aquests treballs no semblen tenir fi, ja que, després d'un segle de treball només ha sortit a la llum un 25% del jaciment. Encara hi ha misteris per resoldre com, per exemple, què guardava el propietari de la domus dels mosaics al criptopòrtic (potser així sabrien l'origen de la seva fortuna) o a quina divinitat estava dedicat el temple principal del fòrum romà.
     
  6. Emili Gandia, clau en l'excavació
    En la història de les excavacions ha quedat en segon pla la figura d'Emili Gandia, un arqueòleg autodidacte que va ser durant vint-i-dues campanyes el responsable de l'organització del personal i del treball a peu d'obra i autor del diari d'excavacions del jaciment. Gandia va tenir un paper destacat a Empúries des de les primeres excavacions oficials el 1908 i fins a la paralització de les activitats el 1937 a causa de la Guerra Civil.
     
 

Cinc curiositats sobre Tàrraco

  1. La muralla és la construcció romana més antiga de totes les conservades fora d'Itàlia
    La primera visió del viatger que arribava a Tàrraco per la Via Augusta era la d'una muralla colossal. I és que el gran mur que envoltava la ciutat tenia uns 3.500 m de longitud i una altura de 12 metres. La part inferior és un enorme sòcol megalític, format per grans pedres, i va guanyant altura a base de carreus en els quals es poden observar els senyals dels picapedrers. Actualment, la ciutat resguarda encara un perímetre de 1.100 m de murs que envolten la Part Alta. La muralla es pot resseguir caminant pel Passeig Arqueològic, un tram en què es conserven tres torres. A la de Minerva hi ha el relleu escultòric romà més antic de la península Ibèrica. Avui dia només se'n conserva la part inferior, però s'hi devia veure representada la deessa amb una túnica llarga, l'escut i la llança.
     
  2. L'amfiteatre tenia capacitat per a uns 14.000 espectadors
    Construït a principis del segle II sobre la roca natural a tocar del mar, era l'edifici que acollia espectacles de lluites de gladiadors i de feres, que combatien entre si o eren capturades pels caçadors. Tenia capacitat per a uns 14.000 espectadors i constava d'una pista o arena i una graderia amb tres seccions de grades ascendents, i que separaven els grups socials: com més poder ostentava la persona, més pròxima a l'arena. La pista estava separada dels seients per un podium, que impedia que les feres ataquessin els espectadors. Per sota de l'arena hi havia un soterrani o fossar amb forma de creu per on s'accedia als decorats, les gàbies dels animals i la platja. És per aquests passadissos per on s'introduïen les feres arribades per mar. Per treure-les a l'arena, n'hi havia prou d'accionar un sistema de muntacàrregues i trampes.
     
  3. L'arena del circ feia 290 metres, més del doble que la gespa del Camp Nou
    El circ era el recinte on es feien curses de carros. Podia acollir fins a 30.000 espectadors i la seva arena feia 290 metres, més del doble que la gespa del Camp Nou. Seguia el model dels "circus maximus" de Roma, amb una gran pista allargada i graderies per als espectadors en totes dues bandes, que es prolongaven fins a un dels extrems, amb una capçalera semicircular. A l'altre extrem hi havia els carceres o boxes d'on sortien els carros. Als circs romans hi competien bigues (carros amb dos cavalls) o quadrigues (amb quatre), però sembla que a Tàrraco només hi corrien bigues. A la part central de l'arena hi havia la "spina", o mur de divisió longitudinal de la pista, i al centre de les graderies s'alçava el "pulvinar", o tribuna d'autoritats. Els aurigues havien de fer set voltes a l'arena i competien en escuderies o faccions identificades amb els colors blanc, vermell, verd i blau.
     
  4. Hi havia la plaça porxada més gran de tot el món romà
    El fòrum de Tàrraco s'estructurava en dos espais esglaonats: el recinte de culte i la plaça de representació. La part superior era un espai sagrat, envoltat per un pòrtic, consagrat als emperadors divinitzats. En el nivell immediatament inferior hi havia la plaça de representació, la plaça porxada més gran de tot el món romà, amb una esplanada de 318 x 175 metres. És en aquest recinte on, un cop l'any, l'assemblea de notables de les principals ciutats de la província, colònies i municipis, es reunien per celebrar les festes de culte imperial.
     
  5. L'emperador August hi va conèixer Musa, el metge que el va guarir amb un enciam
    L'emperador August va arribar a la Península l'any 26 aC amb la voluntat de dirigir personalment la batalla contra els càntabres. El seu estat de salut, però, no era bo, i ben aviat es va instal·lar a la ciutat de Tàrraco. Allà es va posar en mans de Musa, un metge d'origen grec format a Roma. Musa va canviar el tractament fins llavors aplicat a l'emperador, i el va guarir a base de dieta fresca, hidroteràpia, i un ambient relaxat. Cèsar August es va quedar gairebé dos anys més a Tàrraco, i quan va retornar a Roma es va emportar amb ell el seu metge Musa. "Un enciam va guarir l'emperador", asseguraria Plini el Vell.

Et vas perdre l'estrena de "Batalla monumental"? La pots recuperar quan vulguis a la carta, i recorda que fins dissabte a les 15.00 pots votar entre els dos monuments a les xarxes socials del programa a Facebook, Twitter i Instagram per decidir quin mereix passar a la gran final! Qui creus que guanyarà? Els grecs o els romans?