Catalunya migdia (cap de setmana)
Carmina Malagarriga
19/02/2023 - 16.54 Actualitzat 19/02/2023 - 16.54
El 23 de febrer del 1923, Albert Einstein arribava amb la seva dona Elsa a la barcelonina estació de França.
D'aquesta manera començava la seva agenda catalana. Einstein responia a la invitació del prestigiós catedràtic Esteve Terradas, un dels organitzadors dels cursos de l'Institut d'Estudis Catalans de la Mancomunitat de Catalunya dirigits per Rafael Campalans. Terradas li va proposar pronunciar un seguit de conferències sobre la teoria de la relativitat.
L'arribada del distingit premi Nobel va crear entusiasme, com també les visites que va fer a diversos indrets de la ciutat de Barcelona, al monestir de Poblet, que encara estava sense restaurar, a l'Espluga de Francolí, a Terrassa i a Sant Cugat del Vallès. Les màximes autoritats polítiques del moment van acompanyar el científic, entre elles Ventura Gassol o el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch.
No podem deslligar la figura científica d'Einstein de la seva devoció per la música. Als seus viatges anava sempre acompanyat del seu violí, anomenat Lina, per si trobava algú per fer música de cambra. Molt més que una diversió o una afició, la música era una part d'ell mateix i sembla, fins i tot, que va jugar un paper important en els processos del seu treball científic.
Els seus compositors preferits eren Bach, Schubert i Corelli. Però, sobretot, Mozart, de qui deia:
"La música de Mozart és tan pura i bella que la veig com un reflex de la bellesa interior de l'univers."
Els seus companys científics coneixien l'amor d'Albert Einstein per la música, de manera que li van organitzar una vetllada de sardanes --amb la Cobla Barcelona i la Penya de la Dansa-- a l'Escola Industrial, que aleshores es trobava en la segona fase de construcció. Al programa, sardanes de Joan Manén, Enric Morera o Pep Ventura, com "Per tu ploro".
El físic en va quedar captivat i ho va expressar amb aquestes paraules:
"És una dansa molt distingida, que demostra allò que és el poble català i que hauria de ser coneguda pels altres països."
Quan va marxar de Barcelona, l'1 de març d'ara fa cent anys, Albert Einstein duia a la seva maleta uns discos que li van regalar de música catalana. Una dècada més tard, en una carta que escrivia a un amic, deia:
"Sovint gaudeixo escoltant les agradables melodies populars catalanes que em van regalar uns amics durant una visita, ja fa temps, a Barcelona."