100 anys del terratrèmol més gran captat per sismògrafs a Catalunya

Va ser el 19 de novembre del 1923. Afortunadament, no va provocar cap víctima mortal ni ferits. Sí que va morir bestiar en esfondrar-se un estable, i es van registrar col·lapses parcials al campanar de l'església de Sant Joan d'Arres i a l'antiga capella de la Mare de Déu de l'Artiga de Lin, així com esquerdes en moltes cases i la caiguda de teules i xemeneies. El de la Vall d'Aran és el terratrèmol més important captat per sismògrafs a Catalunya. El podem equiparar al terratrèmol de Lorca del 2011, de magnitud 5,2. Aquest va ocasionar nou víctimes mortals i molts danys en edificacions, però en aquell cas l'epicentre es trobava molt a prop de zones habitades i la geologia del subsol va contribuir a incrementar el dany. Es pot repetir? El Pirineu és una zona d'activitat sísmica moderada. Hi ha centenars de moviments sísmics cada any. Però, des d'aleshores, cap com el de fa 100 anys. La incògnita és si se'n podria repetir cap d'aquella magnitud. Segons Josep Batlló, tècnic de sismologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, no es pot descartar aquesta possibilitat, perquè es tracta d'una zona sísmica, si bé aquest tipus de terratrèmols "no són gaire comuns". Maria Ortuño, geòloga i professora de la Universitat de Barcelona, aporta més dades: "Pensem que els terratrèmols més grans aquí no podrien superar una magnitud de 7. Entre Ibèria i Euràsia es troben els Pirineus. És una zona de formació que no és tan activa com milions d'anys enrere." Localització i magnitud del terratrèmol del 1923 utilitzant diferents mètodes de càlcul a partir dels punts d'intensitat macrosísmica (ICGC) Sense anar més lluny, el 28 d'agost del 2023 es va registrar a la Vall d'Aran un terratrèmol de magnitud 4,2. Això va propiciar la instal·lació, durant dos mesos, d'una xarxa de sismògrafs mòbils, com explica Albert Macau, tècnic de sismologia de l'ICGC: "Com que superava la magnitud 4 i va ser molt percebut, vam muntar una xarxa sísmica temporal. En total han estat 25 sismòmetres envoltant l'epicentre. N'hem posat a la Vall d'Aran, a l'Alta Ribagòrça i a la zona de Benasc." Amb aquests sismògrafs es van detectar entre 400 i més de 1.000 rèpliques, la gran majoria de les quals van ser imperceptibles per la població. Amb les dades obtingudes, ara s'estudia la falla que va provocar el terratrèmol i com ha evolucionat l'activitat sísmica. El paper d'Eduard Fontserè Des de la seva reinstauració, la Generalitat de Catalunya es va preocupar per desenvolupar eines per conèixer millor la sismicitat del nostre territori i prevenir i mitigar-ne els efectes. L'ICGC controla i manté la xarxa sísmica, el servei d'informació sismològica i d'avaluació del risc sísmic a casa nostra. Però aquesta xarxa sísmica no va néixer del no-res. En aquest sentit, hi va tenir un paper molt important el científic Eduard Fontserè i Riba, una figura cabdal de la ciència i del catalanisme científic de la primera meitat del segle XX. Eduard Fontserè va tenir un paper cabdal en l'estudi del terratrèmol d'ara fa 100 anys a l'Aran (Fons del Servei Meteorològic de Catalunya) Va ser Fontserè, aleshores director de la secció sísmica de l'Observatori Fabra, qui va informar sobre què havia passat i va estudiar, dintre de les possibilitats de l'època, el terratrèmol del 1923. També va ser l'autor de la primera gran compilació dels terratrèmols històrics de Catalunya. Si posem en context el terratrèmol de fa 100 anys a la Vall d'Aran, no és el més gran ni el més destructiu que coneixem a la zona. La matinada del 3 de març del 1373, enguany fa 650 anys, hi va haver un terratrèmol amb epicentre probable a la Ribagorça-Aran i se li atribueix una magnitud superior a 6. Al Ripollès, 55 anys més tard n'hi va haver un altre de 6,5.

100 anys del terratrèmol més gran captat per sismògrafs a Catalunya

Va ser a la Vall d'Aran i des d'aleshores, tot i que amb menys intensitat, l'activitat sísmica a la zona no ha parat