Per les mans d'aquest reputat historiador de 74 anys hi van passar, ja fa dècades, tots els articles d'art de la Gran Enciclopèdia Catalana. Una tasca ingent que va omplir pàgines i pàgines. Ara l'exercici ha estat a la inversa; de condensació màxima. El resultat és un llibre molt petit, però el repte, diu Francesc Fontbona, ha estat enorme.   "La veritat és que els editors em van demanar una cosa encara més curta. Però jo vaig dir 'home, més curta no es pot fer!'. En un sol llibre, que jo sàpiga, no s'havia fet mai una cosa així. I sí, fer la tria d'obres, autors i períodes ha estat complicat." Pintures rupestres de la Roca dels Moros on s'aprecien escenes de la vida dels primers agricultors Un recorregut pels hits de l'art català Des de les pintures rupestres de la Roca dels Moros al Cogul, a les Garrigues, fins a la coneguda com la capella sixtina de l'ONU, la pintura de Miquel Barceló al sostre de la Sala dels Drets Humans, a Ginebra, passant per obres de mestres com el Mestre de Cabestany, Borrassà, Fortuny, Gaudí, Picasso, Miró i Dalí, el llibre repassa el que és més essencial de l'art català.   "Si només hagués de triar 5 obres, serien l'escultura de l'Esculapi d'Empúries, d'època grega clàssica; l'absis de Sant Climent de Taüll, com a pintura mural romànica; la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau, del gòtic; l'espectacular retaule barroc de Cadaqués i l'escultura "Mediterrània" de Maillol de principis del segle XX."     La cúpula de Barceló representa una cova escombrada per les onades i amb milers d'estalactites, i resumeix la seva idea del món Què és l'art català? El petit volum, que encara té lloc per a incloure algunes fotografies, defuig el criteri d'un art nacional català, però sí que abraça els territoris que comparteixen el català com a llengua i contempla casos com aquests.   "Andreu Alfaro, gran escultor valèncià de fama internacional, se sentia català i s'autoqualificava català. En canvi, el gran pintor Joaquim Sorolla, fill d'una família que en part venia de Ripoll, se sentia valencià i espanyol. Darrere de tot això hi ha una realitat cultural que és la que és. Igual que els francesos parlen de la "francophonie", també hi ha una "catalanofonia"." Del País Valencià es queda amb el retaule del Centenar de la Ploma, del gòtic. De les Balears, l'escultura, també gòtica, del mallorquí Guillem Sagrera. De la Franja de Ponent, el retrat de Greta Garbo de Pau Gargallo. I del Rosselló, a banda del Maillol, també destaca el retaule de Cotlliure de l'escultor barroc Josep Sunyer. La Vall de Boí, on trobem la icònica Maiestas Domini, és el lloc on es troba la concentració més alta d'art romànic de tot Europa "Es parla més de literatura que d'art" La llàstima, segons l'autor, és que malgrat la quantitat i la qualitat de les obres que es conserven, els catalans coneixem molt poc la nostra història de l'art. Sobretot, si es compara, per exemple, amb la literatura. Fontbona té una teoria sobre això.   "Es parla molt més de literatura que no pas d'art perquè l'idioma ha sigut tan castigat en aquest país. En canvi, tenim tot un patrimoni que és el motiu pel qual molta gent de fora ens coneix, i no hi dediquem prou atenció. Es despulla un sant per vestir-ne un altre." Més que un llibre de lectura, l'autor ha concebut "Breu història de l'art als Països Catalans" com un manual de consulta, especialment per als joves estudiants. L'obra, publicada recentment per Pagès Editors, forma part de la col·lecció divÈrsia.cat, que dirigeix l'exvicepresident i exlíder d'ERC, i filòleg, Josep-Lluís Carod-Rovira, i que aviat resumirà en un nou volum, també molt breu, l'arquitectura dels Països Catalans.