El judici que va evidenciar l'encobriment de la violència policial a Chicago, a "Sense ficció"

Laquan McDonald, un noi negre de 17 anys, va ser abatut a trets per Jason van Dyke, un agent de la Policia de Chicago, el 20 d'octubre del 2014. A través de les opinions i les declaracions de diversos testimonis i de les persones relacionades amb el que va passar, el documental "16 trets" ("16 shots"), de Richard Rowley, analitza els fets, la investigació del cas, l'intent d'encobriment i el desenvolupament del procés judicial que va venir després. Des del principi, van sorgir dos bàndols que s'enfrontaven per imposar la seva versió dels fets i la seva veritat: per una banda, la policia, les institucions i els seus entorns, i per l'altra banda, els familiars de la víctima, els seus partidaris i una sèrie de periodistes, advocats i activistes que van lluitar per aclarir els fets i reclamar justícia. El Departament de Policia de Chicago, que intervé en una mitjana d'uns trenta tirotejos l'any, va declarar que no havien tingut cap alternativa davant d'un noi que els amenaçava amb una navalla. Pat Candem, policia jubilat i aleshores portaveu de la Fraternitat de la Policia de Chicago, amb més de 500 tirotejos amb intervenció policial analitzats, dona la seva versió dels fets: "Si els policies han de tractar amb una persona que duu una navalla i està molt alterada, evidentment no s'hi asseuran a fer un cafè. Per als policies és un perill molt gran i arriba un punt que no els queda més remei que defensar-se". Aquesta versió de la defensa pròpia va ser desmentida pel forense després de realitzar l'autòpsia: el cos del noi tenia molts forats de bala. Quan l'oncle avi de la víctima, Marvin Hunter, pastor de l'església baptista Grace Memorial, ho va saber, va demanar a la funerària que fessin fotos del cadàver. Aleshores van descobrir que li havien disparat un tret al pit, dos trets a l'esquena, un que li va fregar el cap, un que li va travessar la tràquea, un a la zona lumbar i que presentava ferides a la cama dreta i als braços i tenia trossos de metralla a la boca. Fins a set bales s'havien trobat al cos, a banda de les altres nou que l'havien travessat. "L'autòpsia és la millor manera que tenim perquè en Laquan McDonald ens expliqui el que li va passar", diu Steven Cina, exforense del comtat de Cook. El periodista independent Jamie Kalven recorda que "una setmana després de l'incident, una persona molt relacionada amb la investigació va trucar un bon col·lega meu i li va dir que hi havia un vídeo de la càmera del cotxe del policia que contradeia completament la versió oficial del que havia passat i que era horrorós". La font insinuava també que la intenció era tapar-ho tot i fer desaparèixer el vídeo. I Kalven va començar a investigar. "16 trets" és un excel·lent treball periodístic que segueix pas a pas l'evolució dels esdeveniments des que, d'entrada, la policia va justificar la mort del noi com el resultat d'un acte de defensa pròpia, amb el suport de les institucions municipals, fins que va arribar la resolució judicial del cas, passant per la batalla de periodistes, advocats i activistes per mirar que es fes públic aquell vídeo de la policia, un vídeo que va provocar un autèntic trasbals polític i policial.

El judici que va evidenciar l'encobriment de la violència policial a Chicago, a "Sense ficció"

L'assassinat de Laquan McDonald l'octubre del 2014 va desencadenar un judici que va destapar les pràctiques d'abús policial del Departament de Policia de Chicago