Aquest cap de setmana s'han complert vint anys de la mort de Terenci Moix, que va deixar aquest món el 2 d'abril del 2003 amb només 61 anys. L'editorial Tusquets acaba de reeditar en un sol volum les tres entregues d'"El pes de la palla", les seves memòries, celebrades, valentes, molt profundes i divertides. També s'espera que al setembre s'estreni "Terenci. La fabulación infinita", la sèrie de quatre capítols produïda per Filmin i dirigida per Marta Lallana, que recorre la vida de l'escriptor i recull el testimoni d'algunes de les persones que millor el van conèixer. La intenció dels responsables, expliquen, és donar a conèixer algú que sempre es va atrevir a subvertir els cànons i les normes. Que va reivindicar la cultura popular com a gran cultura, el cinema més comercial de romans de Hollywood i la cobla, alhora que admirava Maria Callas, Montserrat Caballé i Maria del Mar Bonet. Terenci, personatge mediàtic, en un programa de La Trinca a TV3 L'"enfant terrible" contra la "cultureta" Terenci Moix, que va convertir-se en un personatge mediàtic que mostrava sense traves ni embuts la seva homosexualitat i contribuïa així a normalitzar-la. L'escriptor que va irrompre amb força desfermada al panorama literari català del tardofranquisme amb el primer Premi Josep Pla l'any 1968 amb la seva fonamental "Onades sobre una roca deserta". Terenci Moix, l'amant d'Egipte, de les folklòriques, el presentador de televisió que entrevistava estrelles de Hollywood, l'escriptor supervendes a qui el Premi Planeta li va salvar la vida, el col·leccionista i mitòman, l'agitador de la vida cultural i social de Catalunya, aquella "cultureta" batejada així per ell mateix i per Joan de Sagarra. Terenci Moix, el barceloní del carrer Ponent --avui Joaquim Costa-- i la plaça del Pes de la Palla, que té una placa a la casa on va néixer, es deia Ramon, però es va canviar el nom com a delit i homenatge al seu admirat Terence Stamp. Terenci Moix, únic i inimitable, precursor i referent, deien que només podia assemblar-se a Truman Capote, per allò de l'"enfant terrible", de la vida beguda, fumada i degustada a tot drap i amb tot el fulgor de les nits desenfrenades dels vells faraons i les deesses immortals.