Dos mapes aquest 28M: el PSC guanya a Catalunya, i el PP a Espanya. Aquí el mapa es pinta de vermell --els socialistes són els més votats pels catalans, tot i que ERC és qui obté més regidors-- i contrasta amb l'onada blava, gairebé uniforme, a l'Estat. La victòria incontestable del PSC té per a ells, però, un regust molt amarg per no haver estat finalment la força més votada a la capital, a Barcelona. La nit va ser d'infart, amb una cursa frec a frec a tres bandes que va acabar guanyant Xavier Trias, de Junts per Catalunya, el gran triomfador de la jornada. El recompte a Barcelona va estar ballant fins a l'últim minut, sobretot per qui aconseguia la segona posició Junts, amb l'alcaldia de Barcelona a tocar Fa quatre anys, els barcelonins van aprendre que no necessàriament la llista més votada es queda l'alcaldia, tot i que aquesta vegada sembla improbable que això passi. Trias podria governar en minoria, com a candidat més votat, o amb un pacte entre Junts i el PSC, que assoliria la majoria absoluta, els 21 regidors. Ara bé, un pacte Trias-Collboni, que en campanya i tampoc un cop coneguts els resultats ningú ha descartat, l'haurien de validar les bases dels dos partits. El sector més proper a la presidenta del partit, Laura Borràs, i a l'expresident Carles Puigdemont recorden sovint que el PSC va avalar el 155. Trias, en canvi, representa el sector més moderat i que sovint reivindica l'herència de l'antiga Convergència. Xavier Trias aconsegueix un triomf molt rellevant per a Junts, que perd Girona (ACN/Natàlia Segura) L'altra opció de govern seria un tripartit d'esquerres, del qual ERC tindria la clau. Sembla difícil, d'entrada, perquè durant la campanya ha quedat palesa la nul·la sintonia política entre Jaume Collboni i Ernest Maragall i els projectes que encarnen. Coneguts els resultats, però, Collboni no ha donat per tancada cap porta. Ada Colau reclama obertament aquest acord a tres bandes.  Quin pacte s'acabarà imposant? Hi ha temps per negociar fins al 17 de juny, quan es constitueixen els ajuntaments. El moment polític català d'ara és molt diferent del de fa quatre anys, quan encara el procés i les seves conseqüències marcaven l'agenda. Els dos blocs, els partidaris i els contraris a la independència, s'han trencat i el ball de pactes està més obert que mai. En la negociació entre partits caldrà estar atents per si s'afegeixen a la balança altres institucions, com la Diputació de Barcelona, on ara han governat plegats el PSC i Junts, i municipis d'on fa quatre anys Junts va ser desbancat, com Sant Cugat del Vallès. El múscul del PSC Més enllà de Barcelona, el PSC ha demostrat aquest 28M que ha recuperat múscul a tot el país. Aconsegueix places importantíssimes, com l'Ajuntament de Girona, feu tradicional de Junts, on empata amb Guanyem; i Tarragona i Lleida. A més, manté la fortalesa al cinturó de Barcelona, amb llocs emblemàtics com l'Hospitalet de Llobregat, on Núria Marín perd la majoria absoluta però continuarà governant, i Santa Coloma de Gramenet, on Gabriel Rufián només guanya un regidor més i Núria Parlon manté una comodíssima majoria absoluta. Rubén Viñuales aconsegueix a Tarragona una de les grans victòries per al PSC (Europa Press) Les victòries serveixen als socialistes catalans per consolidar també nous lideratges, menys coneguts fins ara a escala nacional. És el cas de la gironina Sílvia Paneque, que ha aguantat el partit en els anys més convulsos de la política catalana en una zona de marcat vot independentista. També de Rubén Viñuales, excandidat de Ciutadans, que ha aconseguit tornar als socialistes una alcaldia emblemàtica pel PSC. Mala nit per Esquerra El partit que més mal parat surt del 28M és Esquerra Republicana, que perd alcaldies rellevants i no aconsegueix, en nombre de vots, ser la força més votada de país. Sí, en canvi, en nombre de regidors. A part de la patacada de Barcelona, és rellevant el resultat a Lleida, on han governat aquests quatre anys i on cauen a la tercera posició, darrere del PP. Ernest Maragall, d'ERC, ha passat de guanyar les eleccions a quarta força a l'Ajuntament ERC també recula en alcaldies simbòliques políticament, com Figueres, on passa de 5 a 2 regidors; a Sant Cugat, on passen de 6 a 4; o a Igualada, on la vicepresidenta del Parlament, ara en funcions de presidenta, Alba Vergés, es queda amb només 3 regidors, dos menys que el 2019. Badalona, la gran alegria del PP El triomf dels populars a la resta de l'estat espanyol es tradueix amb un retorn del PP a molts dels ajuntaments on havien perdut presència. A Barcelona, Daniel Sirera serà al consistori amb 4 regidors després "d'una llarga travessia pel desert", com ell mateix ha admès. Els populars el 2019 tenien 66 regidors a Catalunya i ara n'aconsegueixen 196, amb alguna victòria significativa com la de Castelldefels. García Albiol podrà governar amb una sòlida majoria a Badalona Però la gran satisfacció dels populars és el resultat de l'incombustible Xavier García Albiol a Badalona, amb una sòlida majoria absoluta de 18 regidors, una ciutat que s'havia convertit en tot un símbol d'una determinada manera de fer política i de tractar la immigració. De fet, Vox no obté representació a Badalona, malgrat l'ascens espectacular de l'extrema dreta a Catalunya. Aquest és un dels grans titulars de la nit que, de ben segur, condicionarà els pactes durant les properes setmanes. Vox tenia tres regidors i ara en tindrà 124. Però l'extrema dreta, en aquest cas de caire independentista, també assoleix una victòria rellevant, la de Ripoll, on Sílvia Orriols és la candidata més votada. A Vic, Josep Anglada torna a entrar al consistori osonenc. El secretari general de Vox, Ignacio Garriga, a la seu del partit a Barcelona, satisfet pels resultats   I ara, La Moncloa? A Madrid, si es compleix la hipòtesi que qui guanya a les municipals guanya les següents eleccions espanyoles, es pot dir que el popular Alberto Núñez Feijóo ja té un peu a La Moncloa. Ho fa impulsat per la victòria al País Valencià --era el termòmetre d'aquestes eleccions-- i per les majories absolutes a l'Ajuntament i a la Comunitat de Madrid. Vox s'erigeix com la tercera força espanyola. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, podrà governar amb majoria absoluta, sense Vox (EFE/Chema Moya) Aquest és un element clau perquè Feijóo haurà de caminar els propers mesos per un fil prim, tenint molt en compte la força d'Ayuso, que fa sentir una veu pròpia dins del partit, i la posició creixent de l'extrema dreta, però sense perdre de vista que el gruix de l'electorat és sempre al centre. A l'esquerra, el PSOE no aconsegueix cap dels grans premis en joc i haurà de refer l'estratègia si vol mantenir-se a La Moncloa, tenint en compte que Podem s'ha enfonsat i que Sumar, de Yolanda Díaz, no pot posar sobre la taula ni la victòria a Barcelona ni a València. De fet, una de les grans incògnites de la nit és saber quin paper es reserva per al futur la fins ara alcaldessa Ada Colau. Si continuarà a l'Ajuntament o si Díaz li té reservat un lloc destacat en el seu projecte polític. En la seva intervenció un cop coneguts els resultats, Colau ja parlava de la seva etapa a l'alcaldia en passat.