Segons els informes del WWF, el futur de la humanitat podria arribar a un punt sense retorn d'aquí 3 dècades, però si ens refugiem en la ficció, encara pinta més negre! Les polítiques salvatges i la tecnologia portada a l'extrem... un còctel explosiu. 1. "Brave New World" (Starzplay) Aldous Huxley i el seu clàssic de culte "Un món feliç" salten a la pantalla en una adaptació lliure carregada d'alienació i sexe desbordant. Si bé hauria preferit un grau de fidelitat més alt i una posada en escena més retro (tenint en compte que la novel·la es va publicar l'any 1932), el futur distòpic amb una predeterminació hermètica i banyat en la droga sintètica soma obre la porta a plantejar-nos a què estaríem disposats a renunciar per tal de deixar el patiment i la incertesa enrere. Tot va matemàticament bé fins que un "salvatge" de l'antiga civilització moderna entra en contacte amb els habitants de New London i escampa el virus de dinàmiques tan nocives per a l'estabilitat com l'amor romàntic o respirar en un estat de consciència sense alterar. Fan absoluta del personatge i interpretació de Jessica Brown Findlay. 2. "Raised by wolves" (HBO) Amb Ridley Scott ["Blade runner" / "Alien] a la producció i direcció dels dos primers capítols, viatgem al desèrtic exoplaneta Kepler 22b, on dos androides tenen la missió de gestar i procurar la supervivència de vides humanes després d'una guerra religiosa que ha arrasat una gran part de la humanitat. Amb un to molt literari, tot i els espectaculars efectes especials, i l'estira-i-arronsa entre fe i ciència, hi destaca l'actuació de l'androide mare, Amanda Collin, i ens retroba amb Travis Finnel, mític Ragnar Lothbrok per als fans de "Vikings". Tindrà segona temporada.   3. "Years and years" (HBO) Tot i que el capítol final va crear divisió, aquesta proposta de la BBC aconsegueix sacsejar-nos el cervell amb un recorregut des de l'actualitat fins al 2034. Quinze anys són suficients per sumir la humanitat en una espiral de males polítiques i col·lapse dels recursos, que vivim amb angoixa a través dels conflictes de la família Lyons i la falta d'escrúpols de la primera ministra britànica, Vivienne Rook, interpretada per Emma Thompson. Pel retrat i la crítica de la tecnologia, és inevitable comparar-la amb "Black mirror". 4. "Black mirror" (Netflix) Després d'una 5a temporada decebedora que m'estimaria més no haver vist mai, no podem oblidar com ens ha arribat a sorprendre amb visions de futur que, fins i tot, han trobat la seva rèplica a la realitat. Charlie Brooker explora la digitalització a tots nivells, una tendència que cada cop ens passarà més factura i que a la sèrie ja fa temps que se'ns ha escapat de les mans. De preferir viure dins un videojoc a puntuar qualsevol interacció humana com si fessis la crítica d'un restaurant. El futur de la sèrie també és incert i encara no té garantida una 6a temporada, però sembla que Brooker i el seu equip no han acabat de dir-ho tot: "2020: Ni els creadors de #BlackMirror podrien haver inventat un any així, però tenen alguna cosa a afegir-hi". Ganes de saber què preparen a @Netflix! pic.twitter.com/TpMl8Y1tHS Cristina Bordas (@CrisBordas) December 4, 2020 5. "Electric dreams" (Amazon Prime Video) Sense ànims d'ofendre, podríem etiquetar-la com una "Black mirror" de marca blanca, però tot i així té capítols, també independents, prou inspirats. Basada en l'obra de Philip K. Dick, clàssic de la ciència-ficció, recluta tot un exèrcit d'actors i actrius reconeguts per catapultar-nos a un futur fràgil, castigat per la tecnologia, el consumisme i el menyspreu al medi ambient. Amb Brian Cranston, Anna Paquin, Steve Buscemi, Mireille Enos o, fins i tot, la cantant Janell Mónae...