articles

A finals de febrer es complien els tres anys de la invasió russa d'Ucraïna i d'una guerra que ha devastat ciutats senceres i ha deixat al seu pas desenes de milers de morts civils i militars dels dos bàndols. L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha trasbalsat la comunitat internacional amb les seves estrafolàries propostes per acabar amb la guerra. Trump exigeix al president Zelenski que s'avingui a cedir el territori que han conquerit els russos, a la vegada que li retira l'ajut militar i la informació que li facilitava la intel·ligència nord-americana.

Hi ha massa burocràcia? Empresaris, autònoms, pagesos, ramaders i les entitats que treballen al tercer sector diuen que sí, que hi ha hagut un abans i un després de la pandèmia, i que la digitalització i la normativa europea contra el canvi climàtic han complicat la relació dels ciutadans amb l'administració.

L'acord sobre finançament singular assolit entre ERC i el PSC ha generat un fort malestar a la resta de les autonomies, que hi veuen un risc per a les seves finances. Els defensors de la proposta asseguren que la solidaritat no perilla.

Cada any hi ha sis mil robatoris de coure a Catalunya, setze diaris de mitjana, segons la policia. Més enllà del valor sostret, molts furts tenen greus afectacions a la vida quotidiana, ja que deixen carrers sense llum, empreses aturades o incidències ferroviàries com el caos de Rodalies del dia de les eleccions al Parlament, que va perjudicar més de 100.000 persones.

En els últims anys, als Estats Units, com també ha passat en altres països, amb menys impacte, ha emergit un moviment que reivindica el retorn als rols tradicionals de gènere dins la família: les conegudes en anglès com les "tradwives" (esposes tradicionals). Aquest fenomen, que ha guanyat força especialment a les xarxes socials, des d'on fan gala de les virtuts de les mestresses de casa tradicionals, desperta tant admiració com crítiques per les seves implicacions socials i culturals.

Els videojocs són una de les expressions culturals amb més influència a tot el món. El seu nivell de creativitat i complexitat atreu cada vegada més jugadors i genera més volum de negoci. I Catalunya ja fa anys que té un lloc destacat en el mapa del sector.

La ciutat de Venècia acull 30 milions de turistes a l'any, però perd habitants cada dia. Entre els últims veïns, alguns es mobilitzen contra el turisme massiu i el despoblament: són "Els últims venecians".

El reportatge "Infiltrats", del "30 minuts", explica com almenys quatre agents del Cos Nacional de Policia es van infiltrar, a principis del 2020, en diversos moviments socials dels Països Catalans. Per primera vegada, es fan públics els errors que van cometre i que van ser claus per descobrir-los. Infiltrats" és una producció de 3Cat, amb la col·laboració de Directa i Polar Star Films.

El reportatge "Intrusisme: La salut en perill", del "30 minuts", aborda el problema de l'intrusisme laboral en el món sanitari i les conseqüències que se'n deriven.

La devastació és molt visible un mes després als pobles arrasats per la dana al País Valencià. Caldran anys i molta inversió per recuperar el paisatge i l'economia. I el trauma col·lectiu durarà dècades. La catàstrofe va superar totes les previsions, però cada vegada és més clar que es van ignorar els avisos que una destrucció com la que es va esdevenir era possible.

Al litoral català, les reserves marines integrals, aquelles que tenen el nivell màxim de protecció, només representen el 0,01%. Són objecte de massificació turística, excés d'embarcacions d'esbarjo, sobrepesca i activitats furtives. Estan molt lluny de la primera reserva marina d'Europa i de la Mediterrània, a l'illa de Port-Cros, a la Costa Blava francesa.

El reportatge "La IA i la ment humana", del "30 minuts", convida a entendre un futur que ja s'ha convertit en present. Molts humans estan desconcertats davant els últims avenços de la intel·ligència artificial: és possible crear una intel·ligència artificial conscient, que disposi de memòria, de capacitat d'aprendre i de raonar, de detectar emocions i reproduir-les? Podrà eclipsar les capacitats de la ment humana? O estem parlant només d'operacions matemàtiques?

Nova Caledònia, al Pacífic Sud, crema. Darrere les platges paradisíaques s'hi amaguen els estralls d'un conflicte entre una població molt dividida. El detonant: una reforma electoral francesa que impediria l'autodeterminació dels canacs. Ara, han pres el carrer i ha esclatat la violència. El reportatge del "30 minuts" s'endinsa en aquest conflicte.

Aquest diumenge, l'espai "30 minuts" oferirà el reportatge especial "La dana més mortal" per mostrar les conseqüències del temporal al País Valencià, que ha provocat més de dues-centes víctimes mortals, una xifra que va en augment a mida que passen les hores. Els equips del programa s'han desplegat pel País Valencià per cobrir a peu de carrer la devastació que ha deixat al seu pas la dana i per donar veu als testimonis de la catàstrofe més mortal dels últims 100 anys al País Valencià.

El programa "30 minuts" comença nova temporada el diumenge 27 d'octubre, i ho fa amb una nit especial per commemorar 40 anys en antena, convertit en el gran referent del reporterisme català i europeu, i en un dels cinc programes de reportatges de tot el món amb una trajectòria més llarga. El programa especial de celebració, "Això té un 30', 40 anys de reportatges", el presentarà Agnès Marquès i comptarà amb la presència dels professionals i d'alguns dels protagonistes que han passat pel "30 minuts" al llarg d'aquestes quatre dècades. La nit especial també inclourà el reportatge "'30 minuts', una mirada diferent", que s'endinsa al cor dels reportatges que han marcat la seva història.