L'èxode rural de mitjans del segle XX va deixar desenes de pobles i nuclis de població abandonats arreu de Catalunya, sobretot en zones agrícoles i de muntanya. La majoria són avui escenaris fantasmagòrics: parets derruïdes, cases engolides per la vegetació i carrers plens de silencis que deixen un buit significatiu en la nostra memòria col·lectiva. Àrreu, al Pallars Sobirà, és un dels pobles abandonats que hi ha al Pirineu català (Eloi Barrera / Catalunya Ràdio) Amb el pas dels anys, però, alguns d'aquests pobles oblidats han tingut un cop de sort i han trobat nous habitants que els han fet renéixer i els han donat una nova vida. Us n'expliquem algunes històries al nou episodi del podcast "Comarcal 947".   La Guàrdia Pilosa, de l'abandonament rural al repoblament barceloní L'Adoració Grau va néixer el 1950 en aquest poble agrícola de l'Anoia que tenia una trentena d'habitants. Als anys 60, però, moltes famílies van començar a marxar per instal·lar-se a Calaf, Manresa o Igualada: allà tenien més serveis i podien trobar noves oportunitats: "Els de la rectoria es van dedicar a la construcció, el Pere Butxaca va anar a treballar a un banc, els de Cal Trullàs es van casar i van anar marxant. En resum, que va anar marxant tothom i ens vam quedar sols aquí al poble." La Guàrdia Pilosa va quedar deshabitada a finals de la dècada dels 60 (Associació d'Amics de la Guàrdia Pilosa) Un poble tan solitari se'ls va fer inhabitable. No els va quedar més remei que tancar la casa i marxar al municipi més a prop, Sant Martí Sesgaioles: "Feia angúnia passar pels carrers buits. Tot va quedar abandonat i les herbes creixien per tot arreu. O sigui que al final vam decidir deixar la casa i anar a Sant Martí. " La Guàrdia Pilosa se situa dalt d'un turó a l'Alta Anoia, al límit amb la Segarra (Eloi Barrera / Catalunya Ràdio) El poble va quedar abandonat fins que el 1972 hi van anar a parar els Vallvé Cordomí, una família de Barcelona amb 10 fills que buscaven un lloc per estiuejar. Ens ho explica l'Oriol Vallvé, un dels germans que van tornar la vida al poble: "Era un poble fantasma, però el meu pare era molt manetes i ens vam posar a treballar en la reconstrucció. Entre tots fèiem de paletes, lampistes... Primer de tot vam refer el sostre de la rectoria." Aspecte actual de l'antiga rectoria, el primer edifici que es va rehabilitar per recuperar el poble (Eloi Barrera / Catalunya Ràdio) En un parell d'anys van rehabilitar l'antiga rectoria i ja hi podien fer vida. Va ser així com l'antic poble de la Guàrdia Pilosa es va repoblar: "Un cop arreglada rectoria, els fills vam anar creixent i comprant altres cases abandonades. Era com una reconquesta: anar arreglant cases i repoblant la Guàrdia." Des de llavors, la Guàrdia Pilosa s'ha anat recuperant i ara hi viuen una desena de persones de forma estable. La Guàrdia Pilosa, que era un nucli desert i abandonat, s'ha convertit en un poble pintoresc i cuidat (Eloi Barrera / Catalunya Ràdio) La Masia de Castelló, una família repobladora des del 2008 Un altre poble abandonat l'hem trobat també a la muntanya, però molt a prop de la Costa Daurada. La Masia de Castelló, al Baix Camp, va arribar a ser un nucli amb una vintena de cases, però l'última es va tancar el 1952. La Masia de Castelló conserva encara algunes restes dels antics edificis abandonats als anys 50 (Eloi Barrera / Catalunya Ràdio) El Ramon Bartolomé venia d'excursió a aquest poble fantasma quan era petit. Passat el temps s'hi ha comprat l'única casa que es podia habitar i ara hi viu amb la seva dona i els tres fills:   "La casa era una ruïna: veníem els caps de setmana per arreglar-la fins que ja s'hi podia estar. Llavors vam decidir deixar el pis del Carrer Aribau i instal·lar-nos aquí definitivament." La Masia de Castelló manté encara les façanes d'antigues cases, com si fossin decorats d'una pel·lícula (Eloi Barrera / Catalunya Ràdio) "Tens les dificultats de viure en una zona aïllada sense serveis com llum, aigua potable ni clavegueram. Però vivim en plena natura amb els nostres fills, i estem a prop de Vandellós i Salou." Són els únics habitants de la Masia Castelló, però se senten acompanyats per l'Associació que cuida el poble. A més de tenir cura del conjunt, cada any hi organitzen un pessebre vivent que s'ha convertit en el símbol de la recuperació del poble. Ara, la Masia de Castelló és un nucli que combina edificacions derruïdes amb espais rehabilitats enmig de la muntanya (Eloi Barrera / Catalunya Ràdio)           View this post on Instagram                       A post shared by Associacio? Masia de Castello? (@masiacastello)     Els pobles recuperats, excepcions que es poden comptar amb els dits de les mans Altres nuclis com Solanell, a l'Alt Urgell, Lliurona a la Garrotxa, Esblada, a l'Alt Camp, o la Clua de Meià, a la Noguera també han trobat persones i col·lectius que els han recuperat. Antics pobles abandonats en zones rurals i de muntanya. La majoria, oblidats. Alguns, recuperats. (Eloi Barrera / Catalunya Ràdio) En aquesta llista de pobles recuperats també hi podríem comptar el Fonoll, el singular punt naturista situat a la Vall del Corb i recuperat a finals dels anys 90. Tots aquests, però, són casos excepcionals. La memòria dels nostres pobles abandonats La majoria de pobles abandonats es van buidar durant la segona meitat del segle XX per un fenomen que es manté encara avui: l'èxode rural. La mecanització del món agrícola, la concentració de serveis bàsics als municipis més grans, i el mal estat dels camins van fer que la vida al poble fos massa dura. Això va condemnar els seus habitants a marxar-ne cap a zones urbanes més pròximes. L'abandonament rural va buidar pobles sencers. Els murs i les parets en són avui els testimonis silenciosos. (Eloi Barrera / Catalunya Ràdio) La Universitat Autònoma encapçala el projecte poblesabandonats.cat, que fa un inventari d'aquest fenomen i l'analitza perquè siguin pobles abandonats, però no pas oblidats. ?Us agradaria recuperar i revitalitzar aquest nucli? ?Montargull? ?Llorac, Conca de Barberà ?Abandonat Més informació??https://t.co/wCtdAE89lt ?Manel Martínez pic.twitter.com/xUJaxc6QUD Pobles Abandonats (@PoblesAban) February 3, 2022 Per cert, si us atreuen aquests pobles abandonats i teniu un raconet estalviat, heu de saber que hi ha una immobiliària que s'hi dedica exclusivament. Es diu "Aldeas abandonadas" i a Catalunya en tenen una vintena. A cada casa que tanca i a cada poble que queda despoblat s'hi perd una part de coneixement. Quan desapareix tot un poble és com si perdéssim la baula d'una cadena: la memòria es va evaporant. (Eloi Barrera / Catalunya Ràdio)