450 plaques per recordar les persones sense llar que han mort els últims anys a Barcelona

Aquesta és una campanya de la Fundació Arrels, que des del 2015, ha comptat que han mort a Barcelona 494 persones sense llar --tot i això, s'han penjat menys plaques, unes 450, perquè no tenien les dades necessàries de tothom--. D'aquestes persones, més de 350 vivien en centres o pisos de projectes públics o privats, però com a mínim 136 vivien al carrer, el 64% de les quals també hi han mort. Recordar i sensibilitzar L'objectiu d'aquesta campanya, "Ningú sense record", com diu el seu nom, és recordar totes les persones sense llar que han mort a Barcelona, i visibilitzar que aquestes persones tenen molts dels seus drets vulnerats, fins i tot el dret al record una vegada ens han deixat. També conscienciar a la societat de tots els problemes que es deriven de viure al carrer i és per això que la Fundació demana ajuda a escoles, instituts i voluntaris, també algunes persones ateses per ells mateixos, per penjar les plaques. Mestres i alumnes de l'escola Guinardó penjant les plaques commemoratives. Els alumnes de 4t d'ESO de l'Escola Guinardó, de Barcelona, van ser els encarregats d'engegar la campanya, el 18 d'octubre passat. Van començar pel Poble-sec i van enganxar una vintena de plaques, com la de l'Antonio, que va morir amb 83 anys, l'Albino, amb 74, o el Sajid, amb 41. Tots els alumnes coincidien que els havia servit molt per prendre consciència, com explica l'Andreu: "Pensava que hi havia molta menys gent sense sostre. També m'ha sorprès que hi hagi molts més homes que dones al carrer. I que moren molt joves." Les persones sense llar viuen 26 anys menys Placa de l'Antonio, al costat del Molino, al Poble-sec Segons dades de la Fundació Arrels, de les 494 persones que han mort els últims 8 anys (des de la tardor de 2015 fins ara), un 88% són homes i un 12% dones. Tenien una mitjana de 57 anys, fet que vol dir que les persones sense llar viuen 26 anys menys que la resta de la població de Catalunya, on l'esperança de vida arriba als 83. Les plaques, on consta el nom, l'edat o la data de la mort, a més de l'etiqueta "Viure al carrer mata", són de cartró. Un recordatori simbòlic que serveix per fer arribar a la ciutadania el missatge que haver de viure al carrer suposa estar exposat a molts riscos i violències. També implica no poder tenir cura de la salut pròpia i viure sota condicions climatològiques extremes. La majoria s'han penjat als bancs o a les parets prop d'on vivien les persones sense llar que han mort, però també assenyalant alguns punts on es fa palès l'urbanisme hostil cap a les persones sense llar, com boles de formigó o punxes a terra. El Tete i el Jaume Una altra de les plaques que s'han penjat dins aquesta campanya, que es fa per segon any, és la del Francesc, de 54 anys, conegut per tot el seu entorn com a Tete. La seva placa la va penjar el Jaume, amb qui va compartir carrer durant molts anys, i qui ens n'ha parlat: "Érem inseparables. Si a la nit ens separàvem, sempre ens tornàvem a trobar. Només vam estar un temps separats, perquè com que no teníem telèfons, a vegades era difícil quedar. Però des que ens vam retrobar, a Arrels, sempre hem estat junts." El Jaume va penjar la placa del Tete, amb qui va compartir carrer El Jaume, que ara viu en un pis del projecte A Prop, de l'Ajuntament de Barcelona, però que ha estat més de 30 anys al carrer, creu que campanyes com aquesta són molt necessàries, però cap dada el sorprèn perquè diu que viure així passa factura: "El carrer és molt fotut, massa. Tens dies de bons i dolents, de tot. Però la nit és molt dura. Dorms amb un ull obert i un tancat, sempre alerta, sense dormir, perquè no et robin o no et facin res. El carrer és això." Record però també reivindicació La campanya "Ningú sense record" ha acabat amb un acte molt emotiu a la plaça Nova, de Barcelona, el 25 d'octubre, on treballadors i voluntaris de la Fundació han recordat amb més deteniment les persones que han mort en l'últim any. Però també ha estat un moment per la reivindicació. Acte final de la campanya "Ningú sense record" de la Fundació Arrels. / Juan Lemus Ferran Busquets, director de la Fundació, en declaracions al "Catalunya nit", ha assegurat que calen mesures urgents per part de totes administracions: "Cal que s'adonin que això és una barbaritat. També que els permetin que la gent surti del carrer, per exemple, amb més habitatge, que no en tenim. Cal canviar la llei d'estrangeria, que impedeix que moltes persones tinguin altres opcions, i més recursos contra la pobresa i el sensellarisme en concret." Precisament aquesta setmana, la Fundació Arrels, juntament amb altres entitats del tercer sector i diferents col·legis professionals, han demanat al Parlament de Catalunya que aprovi la llei per erradicar sensellarisme abans d'acabar la legislatura. Però Busquets també ha fet una crida a la ciutadania, concretament sobre l'urbanisme hostil: "Si posen elements com punxes perquè hi ha una persona que dorm al carrer, els demanem que valorin si és una qüestió estètica o els dificulta la convivència. No podem assumir com a ciutadans complicar més la vida de les persones que viuen al carrer. Si hi ha problemes de convivència que truquin a entitats com la nostra i els podrem ajudar." Mostra d'urbanisme hostil per a les persones sense llar Actualment, a Barcelona hi ha prop de 5.000 persones sense llar. Més de 18.000 a tot Catalunya.

450 plaques per recordar les persones sense llar que han mort els últims anys a Barcelona

Una iniciativa de la Fundació Arrels remarca que les persones sense llar tenen una esperança de vida 26 anys inferior que la resta de la població