700 encausats per les protestes postsentència del procés, tres anys després

Tres anys després de la sentència del Suprem del 14 d'octubre del 2019 contra els líder independentistes, sabem que els aldarulls en les protestes que es van desencadenar aquells dies han provocat l'encausament de gairebé 700 persones. Hi van haver prop de 600 ferits i més de 200 detinguts. Segons les dades recopilades per Òmnium Cultural, a les quals ha tingut accés "El matí de Catalunya Ràdio", de les 694 persones encausades, a 353 se'ls ha arxivat la causa. Fins ara hi ha hagut 17 absolucions i 29 condemnes. 295 persones continuen amb procediment obert. La majoria dels que arriben a judici els absolen Per la seva banda, l'organització Alerta Solidària també té informació directa de mig centenar d'aquests casos. I, segons les dades recollides per l'Associació Catalana Recer, hi ha més absolucions (22) que condemnes (14). La majoria dels encausats estan pendents de judici. I dels que arriben a judici, dues parts obtenen una absolució. Malgrat això, hi ha persones que acaben pactant una rebaixa de pena per no entrar a la presó, com explica l'advocat d'Alerta Solidària Xavier Monge, qui assegura que la majoria de condemnes que hi ha hagut han estat per la via de la conformitat. És a dir, persones que es conformen amb la petició de la Fiscalia, a canvi d'una rebaixa de pena i no entrar a la presó: "Sobretot, gent bastant jove, davant la possibilitat de penes de 8 i 10 anys de presó. Quan li ofereixen reconèixer els fets i una pena d'any i mig o dos, que suspèn o no ha de complir, molta gent, al marge de si ho ha fet o no, accepta aquest pacte." Òmnium denuncia aquesta pràctica, que considera pròpia de l'aplicació d'un dret penal que busca la justificació amb la desactivació de la persona represaliada: "L'anomenat 'chilling effect' que pretén que la ciutadania deixi de defensar els seus drets i de perseguir els seus objectius polítics per no córrer el risc de ser perseguits." Hi va haver més de 200 detencions arran dels incidents en les protestes post sentència del procés (Reuters) Atestats policials com a única prova de càrrec Sovint, segons Xavier Monge, les acusacions es basen en el testimoni d'agents policials, sense proves que incriminin directament l'acusat. "La majoria de procediments segueixen un mateix patró. Estan basats en atestats policials, la majoria sense imatges, ni fotografies ni vídeos. Amb l'única prova de càrrec dels atestats policials." És el que denuncia Oriol Calvo, un jove sentenciat a quatre anys de presó per delictes de desordres públics i atemptat contra l'autoritat, durant la protesta del 15 d'octubre del 2019, al centre de Barcelona. Nega rotundament els fets pels quals l'ha condemnat l'Audiència Provincial. "Només tenen una foto meva. La del DNI, quan em van identificar. Ells diuen que llançava pedres i objectes, però no saben descriure el què. No recorden com anava vestit, tot i que diuen que portava un passamuntanyes. I que liderava 100 persones muntant barricades. Jo no he fet res de tot això. No tenen cap foto ni cap prova. I em sorprèn que, malgrat això, el jutge hagi dit que soc culpable." Oriol Calvo, condemnat a quatre anys de presó per incidents posteriors a la sentència del procés, nega haver actuat violentament (CCMA) Estar al lloc i moment equivocat Oriol Calvo assegura que es va manifestar de forma pacífica, i creu que estava "al lloc equivocat en el moment equivocat". La seva condemna és la més alta que hi ha hagut fins ara pels incidents posteriors a la sentència del procés. De moment no ha hagut d'entrar a la presó. Té pendent un recurs d'apel·lació. La majoria de penes imposades, en altres casos similars, són inferiors a dos anys, motiu pel qual se suspèn la pena.

700 encausats per les protestes postsentència del procés, tres anys després

La meitat dels procediments s'han arxivat, i de moment només hi ha una trentena de condemnats