Catalunya nit
Periodista
05/05/2022 - 18.25 Actualitzat 06/05/2022 - 01.38
La llei de secrets oficials espanyola que serveix d'escut al govern de Pedro Sánchez per no donar explicacions clares de l'espionatge és diferent a la de moltes democràcies consolidades.
A Espanya els secrets oficials són eterns, la seva classificació té caràcter indefinit. En canvi, seguint les recomanacions de l'ONU, per exemple els Estats Units, la Gran Bretanya, Alemanya o Suïssa sí que tenen fixat un termini legal per fer accessible aquesta mena d'informacions.
La responsable de Política Interior d'Amnistia Internacional a Espanya, Virginia Álvarez, explica per què creuen que s'hauria de reformar aquesta llei i com s'hauria de fer:
"No està adaptada a les recomanacions actuals en matèria de drets humans. No es pot tenir classificat sine die. Hi ha d'haver un termini per a la desclassificació de secrets. I hi ha d'haver una sèrie de línies vermelles, per exemple: no es pot considerar informació classificada el que puguin ser violacions greus de drets humans."
Als Estats Units, per exemple, el termini per desclassificar és de 25 anys, i es pot allargar però també escurçar. I a Alemanya el temps de protecció és d'entre 30 i 60 anys, segons la sensibilitat que es consideri que té la informació.
Fa sis anys que la cambra espanyola va admetre a tràmit una proposta del PNB per reformar la llei espanyola. Proposaven aixecar el secret dels documents classificats en un termini de 25 anys, i de 10 anys en el cas de les matèries reservades.
Però tant l'anterior govern del PP com ara el del PSOE n'han bloquejat la tramitació i la proposta dorm en un calaix.
Durant el franquisme. La llei de secrets oficials espanyola vigent avui és de l'any 1968. Només s'hi va fer un retoc mesos abans d'aprovar la Constitució el 1978.
Es consideren matèries classificades "aquelles qüestions el coneixement de les quals per persones no autoritzades pugui danyar o posi en risc la seguretat de l'Estat o els interessos fonamentals de la nació".
Només ho pot fer el govern espanyol, amb un acord del Consell de Ministres.
També només el govern. I amb un límit: per no vulnerar la protecció de dades personals ha d'esperar almenys 25 anys després de la mort dels afectats en aquella informació.
Sí, ho pot demanar al Consell de Ministres amb una exposició raonada. Si el govern s'hi nega, només li quedaria anar a la sala de conflictes de jurisdicció. Allà va ser on la justícia va aconseguir el 1997 que el govern els entregués informació sobre els GAL de l'exespia del CESID Juan Alberto Perote.
Ara l'Audiència Nacional té oberta una investigació sobre la infecció dels mòbils del president espanyol i de la ministra de Defensa amb Pegasus.
Des que va esclatar el Catalangate, el govern Sánchez va prometre que, si la justícia els ho demanava, desclassificarien documents. Hi ha un únic jutge que té accés directe a secrets oficials. És el del Suprem que controla i autoritza l'activitat del CNI. Es diu Pablo Lucas.