"A ma mare la van posar en una cel·la al costat del meu pare per sentir com cridava mentre el torturaven"

Quaranta anys després que ETA segrestés la seva família i l'Estat assassinés sota tortures el seu pare, Tamara Muruetagoiena emprèn una incansable recerca de veritat i justícia. Amb un pla frontal, la Tamara explica a càmera la seva tragèdia familiar: l'impost revolucionari, el segrest per un comando d'ETA durant 17 dies, la posterior desestructuració familiar, la persecució de la maquinària estatal, la pressió política, el judici, la detenció del pare i la mare, les tortures, l'assassinat… Però també el camí que l'ha empès cap a la veritat, el reconeixement i l'ús del diàleg com a eina principal per a la resolució de conflictes.

"Que se sàpiga" recupera i explica la història d'Esteban Muruetagoiena a través de la veu de la seva filla Tamara. Metge a Oiartzun als anys 70, Muruetagoiena va ser extorsionat i amenaçat per ETA, que va arribar a segrestar la seva família, i més tard detingut de manera arbitrària diverses vegades per la Guàrdia Civil. El 1982, després de patir nou dies de tortura a la Comandància de l'Institut Armat a Madrid, va morir. En aquell moment, la seva mort va ser atribuïda a un infart i fins passats 40 anys no va ser reconegut com a víctima de tortura.

Aquest va ser un cas de tortura denunciat per organitzacions com Amnistia Internacional, particularment escandalós a Guipúscoa, però relativament desconegut a la resta de l'estat. En aquesta història, sobta com en la seva detenció, Muruetagoiena va ser considerat com a presumpte col·laborador d'ETA, en comptes d'una víctima més de l'organització.

Segrest de la família de Muruetagoiena per ETA i detenció per col·laboració

El pare de Tamara, Esteban Muruetagoiena, va ser un metge a Oiartzun a qui ETA va sol·licitar el conegut com a impost revolucionari.

"El meu pare va rebre una carta demanant-li l'impost revolucionari. En aquell moment, moltíssims metges també la van rebre. Els meus pares van prendre la decisió de pagar l'impost. Suposo que això va ser realment dur i complicat per a ells."

El 1978, un comando del grup terrorista, compost per Eugenio Sein, Ángel María Lete i Tomás Linaza, va atacar la caserna de la Guàrdia Civil al barri donostiarra d'Herrera. Durant el tiroteig, Linaza va ser ferit i per intervenció d'un veí d'Oiartzun el comando va acabar a casa del metge de la localitat quan només la Tamara, de quatre anys, i la seva mare, la infermera Elixabete Hormaza, eren a casa.

Davant l'amenaça i el requeriment dels terroristes, i a l'espera que Esteban tornés a casa, van sol·licitar l'ajuda d'un altre sanitari, el doctor al José Miguel Yetano. Finalment, el pare de Tamara va arribar a casa i es va trobar una situació inimaginable.

"Els meus pares estaven en un absolut atac de pànic perquè podia venir la policia i començar un tiroteig entre tots en qualsevol moment. I em tenien a mi a casa, que era una nena petita."

Després d'atendre el ferit, els membres del comando no van abandonar la casa dels Muruetagoiena. Van tenir segrestats la mare i la filla durant 17 dies, mentre Esteban havia d'aparentar normalitat acudint a la seva consulta.

A l'any, els cossos i les forces de seguretat de l'Estat van detenir tots els que van assistir al comando, inclòs el doctor, i els van imputar col·laboració amb banda armada. Després del judici, l'Esteban va sortir en llibertat sense càrrecs. Semblava que tot s'havia acabat, però no.

La nota del seu advocat, Joaquín Ruiz-Giménez, tenia una frase premonitòria:

"No tinc l'absoluta seguretat que no et tornin a molestar més."

Esteban Muruetagoiena, torturat per la Guàrdia Civil

Aquests fets van esquerdar la parella. Esteban i Elixabete van acabar separant-se, i aquesta última, amb Tamara, es va traslladar a Madrid per viure amb la seva nova parella, l'actor Mario Pardo, a qui la infermera va conèixer durant el rodatge de "La fuga de Segòvia".

El metge, per la seva banda, va continuar residint a Oiartzun. Després d'un altre atemptat contra la Guàrdia Civil, el març del 1982, la policia va tornar a detenir Esteban Muruetagoiena a Guipúscoa i el van traslladar a Madrid. El van instal·lar en una cel·la contigua a la d'Elixabete, que també havia estat detinguda a Madrid.

"A ma mare, la van portar detinguda i la van posar en una cel·la al costat de la del meu pare per sentir com cridava mentre el torturaven. És en aquell moment quan ma mare sap que han detingut el meu pare."

L'Elixabete va ser posada de seguida en llibertat sense càrrecs. I després de nou dies de tortures, l'Esteban, molt desorientat, va tornar a sortir al carrer, també sense càrrecs.

"Els advocats Txema Montero i Álvaro Reizabal es van quedar en estat de xoc quan van veure el meu pare, amb un aspecte físic destrossat i un deteriorament psicològic molt fort. El meu pare estava absolutament fora de la realitat. No sabia on era, la sensació espai i temps l'havia perdut."

Esteban Muruetagoiena va tornar a Oiartzun i tres dies després va morir.

El patiment de la família va continuar amb un informe forense mal executat, que va obviar les proves de tortures i va atribuir la mort de Muruetagoiena a un infart, és a dir, per mort natural.

Gràcies a les gravacions fetes a Esteban Scola, oncle matern del mort i també metge, que va assistir amb indignació a l'autòpsia portada a terme per Faustino Alfageme, es coneix l'escàndol de tot el procediment.

"Amb aquest informe, es tanca tota la possibilitat que jo tinc de fer justícia."

El documental "Que se sàpiga", premiat al Festival de Cinema i Drets Humans de Sant Sebastià, i amb el testimoni en primera persona de Tamara, visibilitza el que l'Estat no ha reparat per via oficial. La figura d'Esteban Muruetagoiena sí que ha rebut reconeixements a Oiartzun, que va batejar l'ambulatori amb el nom del metge i que, quaranta anys després de la seva mort, va organitzar un acte d'homenatge per recordar-lo.

"Ens reconeixen, tant al meu pare com a la meva família, el patiment que hem passat aquests anys. És el primer reconeixement institucional a la seva figura."

Fitxa tècnica:

Idea original: Ander Iriarte

Direcció i guió: Amaia Merino, Ander Iriarte

Direcció d'animació: Adur Larrea

Producció executiva: Amaia Merino

Coordinació de producció: Ander Iriarte

Direcció de fotografia: Koldo Gabarain

 

"Que se sàpiga" ("Indarkeriaren Oi(h)artzunak") és una producció de Mirokutana Koop Elk Txikia.