"A Ucraïna ja no tinc casa, no tinc cap motiu per tornar"

Gairebé 5.000 alumnes nous han arribat a Catalunya l'últim any. La majoria, entre els mesos de febrer i març, quan va esclatar la guerra. En aquest temps han hagut de superar el trauma d'un conflicte bèl·lic que els ha obligat a marxar lluny de casa, a deixar familiars a la zona de guerra i a intentar encaixar en un nou entorn. Com estan aquests nois i noies un any després d'arribar a Catalunya? Hem visitat l'Institut Marta Mata de Salou, un dels centres on han arribat més alumnes ucraïnesos refugiats. Pesen les motxilles de la guerra El centre té 625 alumnes i més de la meitat són de diferents nacionalitats estrangeres. D'estudiants ucraïnesos n'hi ha una cinquantena. El professorat està avesat a acollir nouvinguts, però aquest cop, diu la directora, Carme Moreno, va ser diferent perquè no és el mateix venir a buscar noves oportunitats que fugir d'una guerra: "Les històries més dures, les motxilles més pesades van ser les dels primers alumnes que ens van arribar quan va esclatar la guerra, cap allà al març. Aquell èxode, aquella necessitat de sortir perquè s'havien quedat sense casa va ser molt dura." La directora recorda un cas que ho exemplifica: "Alguns alumnes han vist coses difícils, terribles. Al final del curs passat una professora de plàstica em va ensenyar el dibuix que havia fet una noia: només hi sortien creus i tombes." Acomodar-se a la nova situació va costar. Al principi, aquests nois anaven poc a classe perquè pensaven que la guerra seria curta i podrien tornar aviat. Per això s'estimaven més seguir les classes a distància al seu país. Però aquest curs ja ho viuen d'una altra manera. A poc a poc es van adaptant i ja no se'ls veu tan tristos ni deprimits. En Iegor, de 13 anys, i el seu germà Timur, de 17, han deixat el pare a Ucraïna (Catalunya Ràdio) La guerra és la gran tragèdia per a aquests alumnes, però el seu patiment té mil formes diferents. L'Alexa ha demanat ajuda a la seva professora de llengua catalana per explicar la seva història en català: "Vaig estar amb la meva família 35 dies en un soterrani per por dels bombardejos. Al final, van bombardejar el bloc de pisos on vivia i l'endemà vam venir cap aquí." En Iegor va arribar al mes d'octubre i és un dels últims alumnes que s'ha incorporat al centre. La seva família ha resistit durant mesos, però al final també han deixat casa seva. Ell recorda molt bé, en anglès, el dia que van prendre la decisió: "Ens va costar molt prendre la decisió de si deixar Ucraïna o quedar-nos-hi, però no era segur ser a Kíiv, perquè ens sobrevolaven molts coets, i vam pensar que un dia també ens podia passar a nosaltres. Per això vam decidir marxar." En canvi, en Taras ens explica en anglès que la seva família ja s'ho va veure a venir abans d'esclatar el conflicte: "Vaig marxar abans que comencés la guerra. L'estiu abans, el 2021, vam venir aquí. Els meus pares van decidir que ens hi quedaríem i vam comprar un apartament. El 7 de febrer ens vam traslladar a Salou." Al principi, tots pensaven a tornar; ara ja no (Catalunya Ràdio) Per a molts, l'espina que tenen clavada és haver deixat el pare a Ucraïna, perquè els homes de 18 a 60 anys no poden sortir del país. En Timur ens manifesta el seu sentiment en anglès: "Vaig haver de deixar el pare a Ucraïna i va ser molt difícil per a mi marxar només amb la mare. Estic molt preocupat pel pare, perquè és a Kíiv. Li truco cada dia." La majoria de nois i noies creuen que ja no tornaran al seu país. L'Alexa ens diu per què, encara en ucraïnès, i sona a sentència: "Em quedaré a Espanya perquè ja no hi ha cap motiu per tornar. A Ucraïna ja no hi tinc casa." Aquesta perspectiva ha fet un gir respecte a la que tenien quan van arribar. Llavors tothom pensava que podrien tornar aviat a Ucraïna, que la guerra no duraria gaire. Ara veuen que no és així, que cada cop estan més instal·lats a Catalunya i, en canvi, a casa seva no es veu quan ni com pot acabar el conflicte. Els alumnes russos fan costat als ucraïnesos Aquest any, el Departament d'Educació ha reforçat les aules d'acollida amb 328 nous professionals i ha concedit prop de 4.000 beques menjador. Moltes d'aquestes famílies tenen pocs recursos i tiren endavant gràcies a aquestes ajudes de l'administració i les que reben de les ONG. A l'IES Marta Mata de Salou han doblat les aules d'acollida i ara en tenen quatre. L'Ajuntament els ha cedit aules de l'escola d'adults perquè el centre els va quedar petit. Fins i tot van rebre ajudes dels llocs més inesperats, com el d'una llibreria de Lleó que els va fer arribar capses de material escolar. L'IES Marta Mata acull alumnes ucraïnesos i russos (Departament d'Educació) Amb tot, la llengua continua sent el principal obstacle. I els aliats per salvar-lo han estat els alumnes russos que ja hi havia al centre. A Salou ja hi havia anteriorment una comunitat russa i una altra d'ucraïnesa, que viuen en pau. Els alumnes russos no van dubtar a ajudar els nous companys, explica la directora del centre: "Aquest alumnat rus que tenim al centre es va oferir des del primer moment com a ajudants i com a traductors per als nous alumnes ucraïnesos. I avui dia comparteixen classes i grup alumnat rus i alumnat ucraïnès sense cap mena de problema ni de conflicte." Aquest curs, a més, han incorporat una auxiliar de conversa, l'Albina. Treballava a la Universitat d'Odessa, i ara fa un any també va fugir amb la seva mare i el seu fill d'11 anys. Tradueix de l'anglès a l'ucraïnès i gràcies a això, el centre ha pogut fer reunions amb les famílies. L'Alexa és de Khàrkiv, però es vol quedar aquí (Catalunya Ràdio) La pràctica de l'esport també facilita la integració. En Timur explica en anglès el seu cas: "Ara tinc molts amics aquí perquè jugo a bàsquet. No ens comuniquem del tot bé, però amb alguns parlo en anglès i amb els altres en espanyol." Alguns d'aquests alumnes, a més del curs a l'institut de Salou, també segueixen classes a distància, per internet, en centres d'Ucraïna, on coincideixen amb altres estudiants ucraïnesos que ara viuen en diferents ciutats d'Europa.

"A Ucraïna ja no tinc casa, no tinc cap motiu per tornar"

5.000 nois i noies d'Ucraïna, que han arribat a Catalunya fugint de la guerra, intenten adaptar-se a la nova situació, a una nova llengua i a uns nous costums en diferents centres escolars del país