La directora i guionista, a "L'eclipsi"
Periodista
@raquelmateos08/11/2024 - 08.00 Actualitzat 08/11/2024 - 08.12
La directora i guionista Abril Zamora fa la seva primera entrevista íntegrament en català per a "L'eclipsi", i estableix els límits de la conversa amb Roger Escapa amb molta sinceritat. A la capsa de sorpreses descobreix uns dibuixos de quan era petita:
"Són de la meva amiga Sheila. No em fa molta gràcia, la veritat. De les meves coses personals de la vida, en parlo quan em ve de gust. I aquestes, que són dibuixos de mi d'abans de la transició, és com si em posessis fotos de mi d'abans de la transició."
La també actriu afegeix que "No sé si és el moment per enfrontar-me a aquestes coses. M'agrada molt el lloc, però no m'agrada compartir-lo."
Aquesta qüestió la fa viatjar a la infància: "Una etapa de la meva vida on jo no era del tot feliç." L'Abril va viure de petita a Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca. Més endavant va passar per Cerdanyola del Vallès, Barcelona, València i va acabar a Madrid. I confessa:
"No vaig tenir una infància fàcil. Era molt complicada, no la podia comparar amb ningú: que em fessin bullying a l'escola, que el meu pare fos de mala qualitat pensava que era la cosa més normal del món."
Abril Zamora va marxar a Madrid per feina. "Penso que és el meu lloc", assegura a l'entrevista. "M'ha acollit molt la ciutat, tinc molts amics allà, treballo molt". I explica per què no treballa a Catalunya:
"Cada vegada que vinc a Barcelona, em pica molt; i m'agradaria estar aquí, però no m'ha sortit mai feina, i no parlo molt bé català, i això em dona molta inseguretat."
La directora diu que el seu entorn del sector del teatre li "va donar molta canya".
Quan Roger Escapa li pregunta sobre la seva vocació d'actriu, ho té clar:
"Sempre ho he sabut. Quan veia "Sensación de vivir", volia estar allà, amb la Brenda i la Kelly. Volia ser la Kelly a la vida real. Aquest és el meu impuls."
Ja sabia com volia mostrar-se al món, però també treu a la llum les seves inseguretats: "Moltes vegades he pensat que soc dolenta. Em torturo molt perquè tinc la síndrome de la impostora."
En la conversa de "L'eclipsi" també hi ha espai per a la reivindicació com a dona trans, i l'Abril explica que al col·lectiu hi ha un 80% d'atur:
"Si només hi ha dos personatges trans a l'any, i poses una actriu cis per interpretar-los, estàs restant la possibilitat que aquestes persones del col·lectiu puguin treballar."
I afegeix que, a més a més, "dones una imatge una mica distorsionada de la realitat".
És indubtable la repercussió que té tot el que fa Abril Zamora, que s'ha convertit en un referent, i la seva visibilitat pública ha ajudat moltes famílies:
"Ser trans era una cosa dolenta i negativa, associada a un món fosc. Quan surto a la tele m'agrada mostrar una visió positiva perquè ara soc feliç. Molts pares i mares m'escriuen i em diuen que és esperançador."
Tot i això, assegura que ser un referent "em queda gran. La pitjor sensació és decebre, i em fa molta por, això".
L'Abril es declara monògama, i ara mateix no té parella, però afirma que viu l'amor de forma intensa: "Sí, com una adolescent... però ara estic molt relaxada." Ella voldria ser mare, però és molt crítica amb el sistema:
"Estic apuntada a la llista d'adopció de la Comunitat de Madrid. Mare soltera, i això és més lent: em sap greu que això sigui tan difícil poder donar un sostre, carinyo i una família a un nen que ho necessita. Un nen adoptat sempre serà un nen desitjat."
El capítol amb l'entrevista a Abril Zamora ja està disponible a la plataforma 3Cat: