Anar a la navegació principalAnar al contingut

Catalunya al dia Girona

Acabat l'orgue de la catedral de Girona

79 anys després s'hi posen els tubs exteriors, que identifiquen l'instrument, a través d'una campanya popular

Periodista de Catalunya Ràdio a la demarcació de Girona

@FelixMartin67

18/02/2022 - 12.24 Actualitzat 18/02/2022 - 12.24

Acabat l'orgue de la catedral de Girona
L'orgue de la catedral de Girona ja llueix els nous tubs exteriors, 79 anys després (David Iglesias )

L'orgue de la catedral de Girona estrena nova imatge, molt més amable que fins ara, que permet identificar-lo com cal només d'entrar a la nau gòtica del recinte. Això després d'haver-hi posat 76 tubs metàl·lics que decoren la gran estructura de fusta que amaga el que és: l'instrument més gran que hi ha a les comarques gironines.

Detall de l'orgue de la catedral de Girona amb els nous tubs muts a l'exterior (Manel Cassú)

Es completa així l'estructura de l'orgue, 79 anys després d'haver-se'n acabat la construcció. El projecte té un cost de 40.000 euros i s'ha finançat a partir d'una campanya popular organitzada per l'Ateneu d'Acció Cultural, l'ADAC.

 

Els tubs muts o canonges

El mestre orguener David Iglesias ha estat l'encarregat de fer els 76 tubs al seu taller de Vic i els ha fet arribar aquest febrer al seu destí definitiu: les fornícules de la gran caixa de fusta que embolcalla l'orgue, un espai que ja estava dissenyat amb aquest objectiu.

Les fornícules són els espais de l'estructura exterior de l'orgue, on s'han posat els tubs muts (ADAC)

Les canonades que han posat tenen una funció purament estètica. Iglesias explica que en diuen tubs muts, tubs de façana o canonges.

"Potser és irreverent dir-ho aquí, a la catedral, però del nom de canonges se n'ha fet tota mena de bromes. En diuen així pel fet que no serveixen per a res, perquè són al cor però no canten, perquè no tenen ànima. Són purament decoratius, però formen part essencial del conjunt. Visualment no s'entén l'instrument si hi falta l'element que l'identifica i, en aquest cas, no es van arribar a posar mai no se sap per què."

L'orguener David Iglesias, de taronja, mostra els nous tubs al president de l'ADAC, Manel Cassú (Fèlix Martín - Catalunya Ràdio)

 

Un pressupost de 40.000 euros aconseguit amb donacions particulars

El president de l'Ateneu d'Acció Cultural de Girona, l'ADAC, Manel Cassú, explica que el bisbat de Girona no els ha posat impediments per col·locar aquesta canonada i que la idea va sorgir d'un grup de gironins que volien veure acabat un instrument fet a Girona i per gironins.

"Els calia, però, una entitat jurídica que els acollís i l'ADAC s'hi va avenir perquè està d'acord amb iniciatives com aquesta. Per això fa uns tres anys es va engegar la campanya per demanar les aportacions econòmiques de particulars i entitats. La pandèmia ho va mig aturar, però es va poder revifar, i això ha permès comprar els tubs. Però encara no hem assolit la totalitat dels 40.000 euros. En deuen faltar entre 6 o 7.000."

 

L'orgue de la catedral de Girona ja llueix els nous tubs exteriors, 79 anys després (David Iglesias)

 

Nous tubs sense els plànols originals

Feia més de tres anys que David Iglesias treballava en el projecte i ha hagut de fer una feina de recerca perquè no es disposava dels plànols de l'orgue.

"No és que ara hàgim tunejat l'orgue, sinó que ja hi havia un espai previst per posar-los: les fornícules. Però no tenim els plànols originals ni la descripció de res, i, per tant, els hem dissenyat en funció de l'espai i les seves característiques segons la seva estètica."

"Són tubs d'un aliatge d'estany i plom, amb un 75% d'estany, perquè tinguin més brillantor. N'hi ha de mides diferents, d'entre els 2,60 metres i el metre, i fan que la caixa de fusta no quedi despullada. Ara, tant l'orgue com la catedral llueixen més."

La catedral de Girona presumeix de tenir una de les naus gòtiques més amples del món (Fèlix Martín - Catalunya Ràdio)

 

La ubicació de l'orgue, tema de discussió

La situació de l'orgue, just al mig de la catedral, a tocar de la porta principal d'accés, ha estat sempre motiu de polèmica. Bàsicament perquè impedeix tenir una visió neta d'una nau que, amb gairebé 23 metres d'amplada, és considerada la nau gòtica de l'època més gran del món. Només la del Vaticà (que és posterior), és més ampla, amb 25 metres. Tot i això, Manel Cassú en defensa la ubicació.

"Els experts ens diuen que aquest és l'espai idoni per a la seva sonoritat. És cert que quan entraves a la catedral et trobaves amb un gran moble de fusta, però posar-hi els tubs ha fet que ara es vegi clarament que és un orgue, i no una mena de gran armari allà al mig. Així potser no hi haurà tantes crítiques."

Així ha estat, durant 79 anys, la caixa de fusta de l'orgue, sense els tubs decoratius (Fèlix Martín - Catalunya Ràdio)

L'orgue, amb la seva caixa de fusta, ocupa un espai de 60 metres quadrats i fa uns 8 metres d'alçada. A més del teclat, amagat de la vista, a l'interior hi ha 1.999 tubs que no es veuen i que li donen una sonoritat molt especial, segons Iglesias.

"Malgrat ser un orgue fet en temps de postguerra, té una qualitat extraordinària en tots els elements. La qualitat dels tubs interiors sorprèn, perquè és molt superior al que es feia a l'època. Aquest és un orgue d'estètica romàntica, molt pensat per al lloc on és."

Els nous tubs muts els han fet en un taller de Vic. El més llarg fa 2,60 metres (Fèlix Martín - Catalunya Ràdio)

L'ADAC ha organitzat aquest 2022 un cicle de concerts amb l'orgue de la catedral i els diners que s'obtinguin també serviran per ajudar a finançar el projecte.

Imatge de la campanya engegada per l'ADAC de Girona per acabar l'orgue de la catedral (ADAC )

La campanya de l'ADACper recaptar diners, "Acabem l'orgue de la catedral de Girona", continua oberta a les donacions.