Adeu al Palomares: els clients s'acomiaden del restaurant de Vilassar de Mar

Diumenge 14 de maig és la data marcada en vermell al calendari del restaurant Palomares. L'endemà ja no se sentiran les veus dels cambrers demanant a cuina paelles, fideuàs, calamars, seitons o amanides, comandes de tres generacions de clients convertits en amics. La llei de costes apaga els fogons La legislació no permet edificacions com la del Palomares, a peu de platja, en terrenys públics, i obliga a enderrocar-les. Els propietaris del restaurant han intentat de totes totes evitar el tancament, han presentat tots els recursos presentables, però al final la llei s'ha imposat. Els fogons apagats i les aixetes tancades a la cuina del Palomares (Catalunya Ràdio / Marta Bellés) La concessió va vèncer l'any 2001, i ara també el recorregut judicial, es lamenta Ramon Huguet, el propietari. "La Generalitat va dir que, si fèiem el restaurant més petit, ens podrien donar una altra llicència. Ens van fer gastar uns diners importants per fer el projecte d'arquitectes, però a Madrid van dir que no, que havíem de tancar i tirar-ho a terra." Ramon Huguet va agafar el restaurant amb la seva germana Anna fa 52 anys. Ell es va posar a la cuina i ella a la sala. El dol dels clients-amics D'ençà que es va anunciar el tancament del Palomares, els clients no han parat d'omplir totes les taules de l'establiment, explica Huguet. "La gent ho trobarà molt a faltar i la prova és que cada dia ve gent a acomiadar-se, perquè porten 50 anys venint aquí..., pràcticament tres generacions: persones joves que s'han casat, han vingut amb els fills i han vingut amb els nets." A cada canvi de torn, la porta principal del restaurant és com un photocall. Tothom vol una foto per al record. Moment d'immortalitzar el final del Palomares (Catalunya Ràdio / Marta Bellés) No hi ha vestits elegants ni grans declaracions, sinó paraules per al record i la nostàlgia. I també per a la reivindicació, com la del Jordi. "Fa molta pena que des de Madrid decideixin com ha de ser la nostra costa i com ha de ser la vida social i econòmica d'aquest país." Alguns clients han estat recollint firmes per mirar d'evitar-ne el tancament, però la llei ha estat implacable. Suant la cansalada fins al final Aquests últims mesos, a la cuina i la sala han treballat com mai per atendre l'allau d'últims clients. Treballant de valent els últims dies (Catalunya Ràdio / Marta Bellés) Els cambrers serveixen les taules amb un somriure, però en Jordi confessa que també ha plorat. "Moltes emocions. És com una família. Jo aquí porto 20 anys. El Palomares és més que un restaurant. És com casa meva, és com casa de tots." La vintena de treballadors del restaurant ja tenen feina quan pleguin. Haver treballat al Palomares engrandeix el currículum, és el millor aval que podien tenir, i els han vingut a buscar d'altres negocis de restauració. Un últim intent per evitar la demolició Encara que la llei obliga a enderrocar l'edifici, l'Ajuntament el vol mantenir. A la platja de l'Almadrava també hi havia el bar i les casetes de bany, tancades des de fa anys (Catalunya Ràdio / Marta Bellés) Té un projecte cultural relacionat amb el mar i la pesca, amb altres construccions que formen part de la identitat del poble, explica l'alcalde, Damià del Clot. "Les casetes de l'espigó de Garbí, unes cases de pescadors que formen part de la imatge de la platja de Vilassar de Mar; després, el club nàutic, que ha de renovar la concessió, i, finalment, el Palomares: tres edificacions que d'alguna manera estem intentant protegir i salvaguardar." L'últim pols amb el ministeri ha passat, doncs, a mans de l'Ajuntament.

Adeu al Palomares: els clients s'acomiaden del restaurant de Vilassar de Mar

La llei de costes obliga a tancar l'establiment, que ha servit àpats a peu de platja durant més de 50 anys