Anar a la navegació principalAnar al contingut

Catalunya al dia

Adeu, general Fuensanta

El fins ara carrer General Fuensanta de Ripoll serà a partir d'ara el carrer dels Ferroviaris. És el nom escollit pels veïns, en la consulta per eliminar el nom d'aquest general colpista i tancar una polèmica que s'ha allargat 6 anys

Delegada de Catalunya Ràdio a la demarcació de Girona

@clarajordanvila

20/02/2022 - 18.30 Actualitzat 21/02/2022 - 09.59

Adeu, general Fuensanta
En els vuit blocs del carrer hi viuen una setantena de famílies

Ripoll ha dit avui adeu de manera definitiva al general Serafín Sánchez Fuensanta.

En una consulta per canviar el nom del carrer, que s'ha fet aquest dissabte, i on podien votar tant propietaris com llogaters, s'ha imposat, amb 33 vots, l'opció de carrer dels Ferroviaris. Pel que fa a les altres dues opcions, la de Cooperativa de Sant Eudald ha rebut 15 vots, i la de carrer dels Ferrocarrils, 7.  

A la consulta hi podien participar tant propietaris com llogaters (ACN)

El resultat serà vinculant i l'Ajuntament s'ha compromès a ajudar, i a pagar si convé, tots els tràmits burocràtics que suposarà per als veïns aquest canvi de nom.

Sis anys de polèmica

Aquesta votació ha posat fi, ara sí, a una polèmica que fa 6 anys que s'arrossega. Tot va començar l'any 2016, quan el ple de Ripoll va aprovar, enmig d'un debat intens i la indignació dels veïns, que el nom del carrer Serafín Sánchez Fuensanta s'havia de canviar. Es donava compliment, així, a la Llei de Memòria Històrica i la Llei del Memorial Democràtic, que prohibeix que hi hagi cap espai públic que honori el franquisme.

Els veïns critiquen els tràmits burocràtics que els implicarà el canvi de nom (ACN)

Els veïns no volien el canvi de nom. D'una banda, pels embolics burocràtics que això els suposava. I de l'altra, per respectar el nom que havien triat els fundadors del barri, per honorar la persona que els havia facilitat tots els tràmits per poder construir les seves vivendes, en uns terrenys que Renfe havia cedit a l'Ajuntament. Josep Antoni Jiménez és el president de l'Associació de Veïns.

"A aquest senyor el coneixia un dels socis fundadors, crec que era el president, ferroviari, perquè crec que havia fet la mili amb ell. I com que el coneixia, i com que amb l'administració a vegades les coses són difícils, crec que el va trucar, i va facilitar, doncs això, obrir portes."

La pandèmia ha fet endarrerir el procés i, amb el temps, la situació s'ha anat reconduint, tot i que la consulta ha tornat a aixecar les tensions, com explicava Jiménez.

"És clar, ara hem tornat a obrir la caixa dels trons. Hi ha gent que estarà dolguda igual. Costa parlar amb la gent. Molts estan dolguts perquè sembla que ens hagin vingut a perseguir, tot i que jo no penso així."  

Ja fa temps que es van treure les plaques amb el nom del carrer (ACN)

La regidora de Cultura, Montsina Llimós, també reconeix que ha estat un procés feixuc i difícil.

"Pels veïns hi ha un tema emocional fort, que vincula la seva història a aquest carrer, i en conseqüència el nom d'aquest carrer. Per tant era un procés que no volia pressa perquè es tracta d'anar entenent que aquest nom ni cap que se li assembli es pot mantenir, perquè està prohibit per llei."

Llimós explica com es procedirà un cop els veïns ja han escollit el nom que volen.

"Després d'aquestes votacions, això també ho aprovarà el plenari, i a partir d'aquí es procedirà amb el canvi de nom. I sobretot, la voluntat de l'Ajuntament de posar-nos al costat dels veïns per tot el que necessitin a nivell burocràtic, etcètera."

I és que aquests tràmits són el que més pesa a alguns veïns, com la Tere:

"Mira, a mi no em molestava el nom que hi havia, però si s'ha de treure, doncs es treu. Però el que ara em fa més cosa és la paperassa, això ja no m'agrada. El DNI, etcètera, etcètera, això és el que no m'agrada."

Els vuit blocs del carrer es van construir en uns terrenys cedits per Renfe (ACN)

Qui era Serafín Sánchez Fuensanta?

Va ser un general colpista. Nascut a Màlaga, es va sumar a l'alçament militar del 18 de juliol de 1936, i per això el van detenir i va estar tancat primer a Montjuïc, i després a Figueres, fins que va acabar la guerra. Amb el triomf del franquisme, va passar a ser ajudant del governador militar de Girona i va ser també governador militar de Tarragona.